La policia espanyola va ferir 23 majors de 79 anys i dos menors d’11 durant l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

L'informe final del Departament de Salut conclou que l'1 i el 4 d'octubre es van atendre 1.066 ferits durant el referèndum.

Un home intenta protegir una dona dels cops de porra d'agents antiavalots de la policia espanyola l'1 d'octubre passat.

 Per: Redacció

20.10.2017  12:07

Dels 991 ferits que el mateix 1-O van haver de ser atesos als centres sanitaris, ja siguin CAPs o hospitals, 23 tenien més de 79 anys i dos eren nens menors d’11. És una de les dades que recull l’informe sobre l’atenció mèdica als lesionats durant les càrregues policials el dia del referèndum que conclou que, en total, 1.066 van requerir atenció mèdica: 991 ho van fer el mateix diumenge mentre que 75 van anar al metge aquella mateixa setmana, fins el dia 4.



La gran majoria, el 82,5%, dels ferits el dia del referèndum van patir contusions o policontusions, i el diagnòstic lleu es va donar en un 83% dels casos. En els dies posteriors, el 93,3% dels atesos responien també a contusions o policontusions.



Per edats, la franja d’entre els 41 i els 65 anys concentra gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% van ser majors de 18 anys però menors de 40. El 10% restant es va donar entre

Vicent Partal : Els nostres vells

11.11.2014

Diumenge en vaig veure molts amb uns ulls espurnejants, disposats a venjar-se de totes les humiliacions que havien hagut d'aguantar pel fet de ser catalans.

En la derrota de l'independentisme a Escòcia, com és ben sabut, el factor determinant va ser la por que es va apoderar dels vells. Per això al nostre país, país de patidors, immediatament hi va haver gent que va començar a alarmar-se: ens passaria igual?

La meua opinió aleshores ja era que no, que els dos processos, en aquesta qüestió, no admetien cap comparació. Però avui vull dir que, després del 9-N, crec que és necessari que el país reta un homenatge públic al tarannà lluitador i victoriós dels nostres vells, dels nostres majors, de la gent gran, com vulgueu dir-ne.