Cent hores perseguint Younes (Atemptat 17-A)

PAÍS - PRINCIPAT

La persecució dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils va esdevenir l'operació més gran feta mai per la policia catalana, en resposta a una situació crítica que havia de deixar dolorosament marcada per sempre la societat. Aquesta és la història d'aquelles cent hores.

Per: Vicent Partal 

11.08.2018  20:00

El 17 d’agost de 2017, dos atemptats a Barcelona i Cambrils van sacsejar el país, posant a prova com mai la capacitat del govern català i, especialment, de la seua policia. Aquesta és la historia de com varen viure aquells dies el nucli d’agents del cos de Mossos d’Esquadra que fa anys que treballa seguint de prop l’amenaça gihadista.

Una botiga transformada

  El cartell era sorprenent, però ningú no s’hi fixava gaire. L’immoble situat al número 23 de la plaça de Catalunya es va transformar, el 17 d’agost, només una hora després de l’atemptat, en el centre operatiu de tots els serveis d’emergència que havien d’afrontar un atac per al qual ningú no estava preparat del tot, malgrat esperar-lo.

L’edifici, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb la Rambla, acollia en aquell moment una botiga Sfera, uns grans magatzems propietat de l’empresa d’El Corte Inglés. Però tota la roba, tots els aparador, tot, va ser remogut després de l’atemptat a una velocitat vertiginosa. A la planta baixa calia instal·lar-hi una mena d’hospital improvisat i a les plantes superiors, espais de treball, especialment per a la policia que mirava d’entendre què havia passat i com. Quan el 17 d’agost es feia fosc, els rètols publicitaris i aquell gran cartell estrany de l’entrada anunciant les categories de roba de cada planta eren l’únic rastre que quedava de la botiga que, fins aquell mateix matí, havia estat una més del carrer més famós de Barcelona. L’acció d’un jove de Ripoll, de nom Younes Abouyaaqoub, ho havia canviat tot. Fins i tot la funció d’aquell edifici comercial.



L’immoble té prop de vuit mil metres quadrats i cada pam va ser ocupat per una munió de persones que provaven de salvar vides o bé d’enfilar pistes per a reaccionar a l’atemptat. Sobretot, miraven d’esbrinar com podien capturar l’individu que encara ningú no sabia qui era, però que tothom ja sabia què havia fet. Tretze persones havien estat mortes –finalment, en van ser quinze–, víctimes d’un vehicle que s’havia llançat Rambla avall, atropellant la gent que trobava al seu pas, fins a quedar aturat sobre el mural de Joan Miró, a tocar del Liceu. Va ser un recorregut de 550 metres que va començar a les 16.50, quan a la Rambla de Barcelona hi havia, sobretot turistes.



Al centre d’investigació que la policia catalana va instal·lar a l’edifici de Sfera, les preguntes s’acumulaven frenèticament des del primer minut. Era aquell l’atemptat d’un home sol, d’un ‘llop solitari’, com s’anomena? La furgoneta blanca era l’únic vehicle que participava en l’operació, o hi havia còmplices, potser en altres vehicles, que la seguien? Qui n’era el conductor? I, sobretot, on era l’autor de l’atemptat en aquell moment? Més encara: hi havia altres atemptats preparats que podien ser imminents?



L’anomenada operació Gàbia havia tancat hermèticament Barcelona i la comissaria d’Informació dels Mossos havia activat per primera volta l’operació Cronos, de manera que posava tots els actius operatius a investigar els fets. A primera fila de l’operatiu, i probablement més preocupats que ningú, els membres de la comissaria d’informació dedicats de feia anys a la lluita contra els grups gihadistes.



Younes va reconèixer en detall la Rambla abans d’atemptar