OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Del resultat de les eleccions a can Barça ja no cal dir-ne gaire cosa, car la victòria landslide de Joan Laporta ho diu tot. En aquest article tampoc vull fer sang de Víctor Font, a qui considero un bon barcelonista, tan ardit com mal aconsellat per gent més aviat justeta i curulla de ressentiment. És en això últim que voldria fixar-me; a saber, en tot aquest corrent periodístic, esportiu, d’opinió i etcètera que ha acabat transformant un candidat (o excandidat, com ell diria!) la mar de presentable en un home corsecat per la rancúnia. Abans de les eleccions, ja vaig dir a en Víctor que, si s'envoltava de gent profundament acomplexada, com Antoni Bassas o Xavier Bosch (de penya, en definitiva, a qui el país ha donat mantes oportunitats i que no ens ha recompensat amb una sola idea que valgui la pena), no només fracassaria en aquest passat intent, sinó que mai més no podria tornar a concórrer a uns comicis.
Ja veus que tenia raó, Víctor. La victòria de Laporta no és només un indicador que el soci del Barça torna a apostar per la fantasia i l’esperit guanyador. És sobretot una bufetada contra part de l’establishment periodístic de Barcelona, una caterva de plomaires esportius profundament indocumentats que ja escopien la mateixa bilis contra Cruyff i Guardiola. Quan hom es dedica a viure a l’ombra de
