NACIONAL - ESPORTS
18/11/2025
Fa només uns dies, Víctor Font agitava el debat blaugrana amb una piulada en què acusava el president del Barça, Joan Laporta, d’utilitzar elements institucionals, com ara la mascota CAT o les copes dels títols de la temporada passada, en actes que, segons ell, tenen un clar component de campanya electoral. Amb les eleccions previstes per a la primavera de l’any que ve, Font apel·lava a la netedat del procés, advertint d’un possible “conflicte d’interessos” o, fins i tot, constitutiu d’una “il·legalitat”.
El missatge, d’entrada, podria semblar una crítica raonable i legítima manifestada per un soci compromès amb la defensa de la transparència. Tanmateix, aquesta presumpció s’ensorra quan qui la formula és un etern aspirant a la presidència del club que ha convertit el diari Ara, un dels mitjans més subvencionats de Catalunya, en una eina de propaganda al servei del seu projecte particular. Tan és així
que tres dies després de la publicació, el mitjà recollia aquest dilluns en portada el primer acte de precampanya de Font, que ha comptat amb el suport de l’exentrenador del primer equip Xavi Hernández.Es tracta d’un contrast difícil d’ignorar; mentre Font acusa Laporta d’un ús puntual de recursos del FC Barcelona, ell mateix fa anys que es beneficia de l’espai mediàtic d’un diari que rep anualment milions d’euros del contribuent català, i amb la redacció d’esports dedicada a erosionar, dia rere dia, la imatge de la Junta actual.
Un mitjà sostingut amb milions públics
Les dades sobre el finançament del diari Ara revelen un volum de recursos públics extraordinari. Entre 2021 i 2024, el mitjà ha percebut més de 3,5 milions d’euros en subvencions públiques, que s’afegeixen a gairebé vuit milions d’euros en concepte de publicitat institucional entre 2020 i 2023 i a més d’un milió d’euros en subscripcions públiques contractades per administracions i entitats del sector públic de Catalunya.
Aquest volum de diners públics atorgats, entorn de 12,5 milions d’euros en només quatre anys, situa l’Ara com un aparell mediàtic que sobreviu gràcies als impostos pagats pel conjunt dels catalans. I és en aquest mitjà, cofundat pel mateix Víctor Font, on el candidat ha trobat un suport editorial permanent -i cada cop menys subtil- per a consolidar el seu relat i soscavar la Junta de Laporta.
En aquest context, les seves acusacions sobre el suposat ús de “recursos del club” per part de l’actual president esdevenen com a mínim paradoxals. Resulta difícil conciliar aquesta denúncia amb el fet que el projecte de Font descansa, en bona part, sobre els recursos públics aportats per tots els catalans, incloent-ne aficionats d’altres equips, i fins i tot, laportistes entusiastes.
Una redacció d’esports alineada amb el seu relat
La temporada passada, probablement una de les més exitoses els darrers anys per al Barça, la redacció d’esports del diari Ara va desplegar una cobertura excepcionalment hostil envers la direcció del club. Els titulars que es publicaven setmanalment no només destacaven els problemes del club, sinó que sovint els magnificaven fins a construir una narrativa de crisi permanent.
Articles com “El Barça no podrà afrontar el finançament del nou Camp Nou“, “Les ‘palanques’ enverinades que marcaran l’estiu del Barça”, “Laporta, investigat per estafa, s’espolsa les culpes davant del jutge” o “L’eterna fugida endavant de Joan Laporta” es repetiren el curs passat com un degoteig constant. A cada notícia, s’hi afegia un bri més de desconfiança institucional, fins i tot quan els resultats esportius mostraven una trajectòria alça.
La redacció d’esports del mitjà no només adoptava un to sistemàticament crític, sinó que també donava un espai destacat al projecte de Font. Publicacions com “Víctor Font: ‘No veurem un euro del que generi el nou Camp Nou fins d’aquí 25 o 30 anys’” o peces titulades “Víctor Font demana que s’avancin les eleccions” evidenciaven l’entrega del diari al projecte personal de l’aspirant. El veterà periodista Antoni Bassas, és un dels rostres principals tant del mitjà de comunicació com de la candidatura de Font.
Els esforços de l’Ara per construir una narrativa favorable al -novament- precandidat han estat palmaris. Mentre el Barça competia al camp, des de la trinxera mediàtica el diari mantenia una pressió persistent sobre la figura de Laporta. Una pressió que beneficiava, casualment, la figura del cofundador de la mateixa capçalera.
El cinisme de qui denuncia el que practica
Si bé Font vol projectar-se com a garant de la neutralitat i el fair play electoral, es fa difícil ignorar la incoherència de denunciar l’ús simbòlic d’uns trofeus o una mascota mentre la seva pròpia candidatura compta amb l’impuls d’un mitjà finançat amb milions d’euros procedents de l’erari públic.
Així, un missatge pretesament moralitzador acaba evidenciant un cinisme manifest: assenyalar el suposat abús de recursos d’altri mentre un mateix aprofita, sense fer-ne esment, una plataforma obscenament subvencionada i alineada amb el seu projecte.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada