OPINIÓ - EDITORIAL
Presentar la decisió del TGUE com una victòria de l'estratègia espanyola és tenir ganes d'agafar el rave pels fulls
 |
| Puigdemont i Comin, ahir a Perpinyà, amb els representants del Consell per la República a les Illes |
Per: Vicent Partal
30.07.2021 21:50
A hores d’ara ja ningú no dubta del
fet que, a l’estat espanyol, el poder judicial forma part de la
política; fa política. Sempre ha estat així, però aquests darrers anys,
sobretot arran del procés d’independència de Catalunya,
s’ha vist amb una claredat meridiana. Acostumats a la pràctica local, i
com que no han conegut cap altra cosa, sembla que hi ha gent que no
entén el sentit de la separació de poders, ni el lloc de la justícia en
un sistema democràtic, ni el mètode amb què actua. Aquesta fredor
metòdica amb què es comporta quan el seu funcionament és normal.
Al llarg d’aquests anys, hem tingut proves més que suficients que la
realitat és –i s’entén– diferent a l’estat espanyol que a la resta de la
Unió Europea. Que els Pirineus tornen a ser la barrera vergonyosa que havien estat. Recordaré alguna de les fantasies de Madrid. Bèlgica lliuraria en quinze dies el govern legítim, ens deien. La detenció a Alemanya del president Puigdemont era la fi de “la fugida”, ens deien. Puigdemont i Comín
no podrien ser eurodiputats sense haver jurat el càrrec a Madrid, ens
deien. La retirada de la immunitat parlamentària els portaria a la
presó, ens deien.
Són un bon grapat de promeses evidentment incomplertes que demostren
la incomprensió profunda que l’estat espanyol té sobre com funciona un
sistema judicial democràtic. Si fossen una mica prudents, no tornarien a
llançar les campanes al vol amb la facilitat i
