OPINIÓ - EDITORIAL
La notícia d'ahir és que la gent, la gran protagonista de la revolució catalana, ha començat a recuperar els carrers
Vicent Partal
19.01.2023 - 21:40
Actualització: 19.01.2023 - 21:53
No és solament l’èxit de la manifestació d’ahir contra la cimera Sánchez-Macron. És que, com expliquem avui en aquest article, cal fer valer que l’independentisme ja ha organitzat quatre grans convocatòries en cinc mesos. I totes reeixides, difícils i exigents. Seguides.
No és cap detall anecdòtic. Primer amb la pandèmia, però també entre la Diada del 2021 i la del 2022 van passar poques coses als carrers, i per això l’independentisme va deixar que l’escenari de la política fos ocupat, monopolitzat, pel poder. Pel polític o pel mediàtic, que ha arribat un punt que per desgràcia ja costa de discernir on s’acaba l’un i on comença l’altre. Però, d’ençà de l’Onze de Setembre passat, tot s’ha accelerat i el carrer, aquest ens indefinit però gens abstracte que ha estat i és el protagonista principal de la revolució catalana, ha començat a arraconar a les cantonades els professionals que havien grimpat a l’entaulat i s’ha tornat a sentir còmode, cada dia més còmode, amb ell mateix.
La Diada passada es va fer contra el boicot actiu del president Aragonès i va reeixir. Tant, que va posar el govern de coalició a la picota. El Primer d’Octubre, amb aquell discurs tan precís del president Puigdemont, segurament va certificar la mort per
