OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 8 de novembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
Qualsevol moviment polític que s’expressi massivament al carrer és víctima d’impotència o, encara pitjor, d’un afartament utòpic. A Catalunya ho sabem del cert, nosaltres que excel·lirem en l’art de la manifestació (donant-nos les mans i amb una diversitat inaudita de samarretes acolorides) mentre els nostres líders es dedicaven a jugar amb la bona fe dels independentistes amb l’únic objectiu de salvar llur cul, com ha quedat palès amb l’amnistia. Doncs bé, com ja vaig escriure fa molt de temps, ara és Espanya la que viu contagiada d’un folklorisme típicament processista, com s’ha vist aquesta mateixa setmana amb la crida de l’antic president José María Aznar a actuar contra l’amnistia de Sánchez, la qual, invencions judicials del Tsunami a banda, ha dut els cayetanos a manifestar-se davant la seu del PSOE a Ferraz per rebre garrotades de la policia espanyola.
El virus del processisme és una cosa admirable i, quines coses té la vida, fins i tot hem vist Esperanza Aguirre tallant la circulació a Madrid com si fos una cupaire de províncies. De fet, no m’estranyaria que els espanyols de la capital emulin ben aviat els mafiosos de l’Estat Major nostrat i convoquin la massa amb la intenció de bloquejar l’aeroport Adolfo Suárez de Barajas (desitjo honestament que en tornin amb els ulls i la pebrotera intacta). Ahir, molts companys de militància independentista compartien a les xarxes declaracions irades dels defensors d’Espanya a les portes de la seu del PSOE, encardant-se dels seus càntics i d’una estètica prototípica de fachaleco. Poden fer-ne tota la conya que
