Dos torturadors franquistes, davant el jutge

Dijous  05.12.2013  06:00

Muñecas Aguilar i González Pacheco compareixen a l'Audiència espanyola · La jutgessa argentina que instrueix el cas contra els crims del franquisme en demana l'extradició

 

Delegació de querellants que ha anat fins a Buenos Aires.

L'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', acusats de delictes de tortura durant el franquisme, compareixen avui davant el jutge. Per primera vegada dos responsables de la dictadura han estat encausats per crims contra la humanitat. La jutgessa argentina que instrueix l'únic cas obert al món contra els crims del franquisme va demanar-ne l'extradició, i d'ací ve que els hagi citats el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. 

Una vegada aprovada pel consell de ministres espanyol l'extradició que va sol·licitar la jutgessa argentina María Servini, avui el jutge Ruz preguntarà a Muñecas Aguilar i a González Pacheco si accepten de ser lliurats a l'Argentina, tal com estableix la llei d'extradició. El jutge haurà de decidir si els manté detinguts mentre duri el procés o bé pren unes altres mesures cautelars, com ara retirar-los el passaport, per assegurar que resten a disposició de la justícia. El procés es pot allargar unes quantes setmanes i probablement no es prendrà cap decisió definitiva fins passades les festes de Nadal. 

La jutgessa Servini va demanar-ne l'extradició arran d'una querella per homicidi, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors durant el franquisme. 

Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia del 1977. 

Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la guàrdia civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a la comissaria de Zarautz. 

Les víctimes declaren a Buenos Aires 

Carlos Slepoy : 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'

05.12.2013

És la primera vegada, en quaranta anys de dictadura i trenta-set de democràcia, que s'encausa algun responsable del franquisme per crims contra la humanitat.

L'objectiu de la querella és ajudar a posar fi a la impunitat del franquisme.

Per primera vegada es porta a terme un procés penal contra els responsables de la dictadura franquista. Les mesures que ha pres fins ara la jutgessa són importants i també ho és la decisió d'encausar i sol·licitar detencions internacionals dels torturadors. És la primera vegada, en quaranta anys de dictadura i trenta-set de democràcia, que s'encausa algun responsable del franquisme per crims contra la humanitat.

La pressió social perquè a l'estat espanyol es donés suport a la querella ha estat un èxit, com ho demostra que el govern hagi emplaçat la justícia a actuar en el cas de les extradicions. També s'ha manifestat en el suport explícit dels parlaments català, basc i andalús i en el de més de cent ajuntaments, entre els quals Barcelona. I encara en el viatge que s'ha fet ara, en què hi ha un diputat català, diputats bascs i diversos querellants, com ara la germana de Salvador Puig Antich.

L'objectiu de la querella és ajudar a posar fi a la impunitat del franquisme, i creiem que s'han fet passes molt importants, que determinaran que en algun moment hi hagi jutges i fiscals espanyols que s'atreveixin a determinar que no pot ser que no siguin investigats aquells qui han pogut cometre crims contra la humanitat, oimés quan l'Audiència Nacional té procediments oberts per a perseguir aquests crims en uns altres punts del món. Les excuses que posa el Tribunal Suprem, com ara la prescripció dels delictes o la llei d'amnistia, són insignificants des del punt de vista del dret internacional i també l'intern.

Aquesta querella és una conseqüència de la impunitat que hi ha a Espanya respecte dels crims del franquisme i és producte d'un gran moviment social que es va despertar fa temps. Un moviment que, alhora, hi dóna encara més força.

Normalment, després d'una dictadura resta una presència molt forta d'elements de l'anterior règim en la democràcia. I això ha passat a l'estat espanyol. La manera com es va fer la transició, quan es decidí que no es jutgessin aquests crims i aquest genocidi i s'aplicà una política deliberada d'oblit i impunitat, ha determinat que, increïblement, no hi hagi cap responsable a qui un jutge hagi pres declaració. Això pesa com una llosa molt gran, i és el resultat del fet que hi hagi elements hereus (biològics en molts casos, i ideològics) del franquisme enquistats. I les víctimes del franquisme han consentit que aquesta gent ocupés llocs destacats en la política, l'economia i la justícia.

Aixecar aquesta hipoteca és difícil. Però la querella argentina demostra que no solament és possible sinó que finalment es valora que s'acabi la impunitat. Per tant, també ajudarà a millorar substancialment la democràcia espanyola, que romandrà absolutament mutilada mentre no sigui capaç de fer justícia envers les víctimes d'una dictadura ferotge com la franquista. De la mateixa manera que temps enrere les actuacions de tribunals estrangers, com els espanyols, van ajudar a posar fi a la impunitat a l'Argentina, ara les víctimes de la dictadura franquista recorren a la justícia argentina. Avui a l'Argentina els nois estudien a l'escola què va passar durant la dictadura. Es fan homenatges, memorials i actes de record que no es farien si no s'hagués posat fi a la impunitat. I confiem que això també passarà a l'estat espanyol.



Carlos Slepoy, advocat de la querella argentina.
(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb.)


http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4160176/carlos-slepoy-lestat-espanyol-hereus-biologics-ideologics-franquisme-enquistats.html

Vicent Partal : Quan el món jutja Espanya

05.12.2013

Com més va més gent hi ha que, des de l'estranger, s'exclama del baix nivell democràtic de l'estat espanyol. I això va a favor nostre.

Avui passaran per l'Audiència Nacional espanyola dos terribles personatges, dos torturadors implacables del franquisme coneguts per 'Billy el Niño' i 'el Muñecas'. Aquests dos sàdics podrien ser extradits avui mateix a l'Argentina, on la justícia ha pres la determinació de jutjar els crims del franquisme, cosa que Espanya no ha fet mai.

El cas té dues implicacions molt importants. D'una banda, el fet en si. Que una jutgessa argentina puga fer responsables dels seus actes uns torturadors espanyols és una enorme notícia. Que no siga un fet simbòlic, vull dir. Que aquests dos personatges siguen posats davant un tribunal és un fet transcendental. Per ells i els seus actes, però també per tots aquells que encara viuen tranquils malgrat les responsabilitats que tenen en la repressió. Entre els quals, per cert, i d'una manera molt destacada, el sogre del ministre de Justícia espanyol, que és un vell ministre de Franco, dels que va signar condemnes de mort.

Amb això, el setge sobre Espanya s'estreny. L'ONU va dir la setmana passada que era intolerable que els republicans assassinats en fosses comunes no haguessen estat completament identificats i no fossen soterrats amb dignitat. Espanya no ha volgut mai, ni amb el PP ni amb el PSOE, fer passos per jutjar la dictadura, ni tan sols per aclarir-ne els crims. Però cada volta se senten més veus de la comunitat internacional que diuen que això no pot continuar així, que no és tolerable. També perquè creix l'alarma pel retrocés democràtic que el Partit Popular impulsa en tots els fronts. Recordem el duríssim article del Wall Street Journal d'aquesta setmana o la dura crítica del Consell d'Europa a les reformes que promou el ministre de Justícia, precisament aquest que té un sogre franquista que l'Argentina podria jutjar.

I la segona implicació clara i important del moment que vivim és aquesta. Com més va més gent hi ha que, des de l'estranger, s'exclama, alarmada, del baix nivell democràtic de l'estat on encara som i de la impunitat amb què el feixisme perviu en la societat espanyola. Un feixisme que, com recordava precisament el Wall Street Journal, té en l'anticatalanisme una de les cares més evidents.

Ara que s'acosta un xoc de legitimitats, entre l'espanyola i la catalana, com més clar veja el món quina és l'essència de l'espanyolisme, millor per a nosaltres.

director@vilaweb.cat

http://www.vilaweb.cat/editorial/4160187/quan-mon-jutja-espanya.html 

Retiren el passaport als dos expolicies franquistes requerits per la justícia argentina

González Pacheco i Muñecas Aguilar són investigats per la jutgessa argentina María Servini, que va admetre a tràmit una querella pels delictes d'homicidi agreujat, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors

05/12/13 13:14 - madrid - Europa press

L'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar en sortir de l'Audiència Nacional Foto: EFE.

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha retirat els passaports a l'inspector Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, i l'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar, i les ha prohibit sortir d'Espanya mentre es tramita la seva extradició a l'Argentina, que els investiga per les tortures que van cometre durant els últims anys del franquisme, segons informen fonts jurídiques.

El magistrat ha acordat la llibertat provisional després d'imposar-los l'obligació de comparèixer cada setmana al jutjat i de facilitar un telèfon de contacte i un domicili on puguin ser permanentment localitzats.

González Pacheco i Muñecas Aguilar, que s'han amagat la cara amb un bufanda i una gorra a la sortida del tribunal, són investigats per la jutgessa argentina María Servini, que el 18 de setembre va dictar una ordre de recerca i captura contra ells després d'admetre a tràmit una querella pels delictes d'homicidi agreujat, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors, en referència als infants robats als seus familiars.

El magistrat els ha preguntat si acceptaven ser extradits a l'Argentina. En haver-se negat, la petició serà revisada en una vista per la Sala penal. Si aquest organisme dóna el vistiplau, la decisió podria ser vetada pel Consell de Ministres. Si l'Audiència Nacional denegués l'extradició, el govern espanyol no tindria marge per executar-la.

El Consell de Ministres va aprovar divendres passat la proposta del ministre de Justícia de donar continuïtat al procediment d'extradició a l'Argentina.

Darrera actualització ( Dijous, 5 de desembre del 2013 13:22 ) 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/699163-retiren-el-passaport-als-dos-expolicies-franquistes-requerits-per-la-justicia-argentina.html