Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PitsiCollons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #PitsiCollons. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’agost del 2017

‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’, la resposta de Trapero a qui li exigia parlar en castellà esdevé tota una icona



PAÍS - PRINCIPAT







Il·lustració de Jordi Calvís.








Per: Redacció

21.08.2017  19:13






Alguns periodistes han sortit de la conferència de premsa conjunta del conseller d’Interior, Joaquim Forn, el de Justícia, Carles Mundó, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Es queixaven que el major contestés en català les preguntes que se li formulaven en català.



Veient les queixes, Trapero ha intentat explicar el seu criteri a l’hora de decidir en quin idioma responia: ‘Si em fan la pregunta en català, responc en català; si me la fan en castellà, responc en castellà.’



Tot i això, alguns periodistes s’han aixecat per sortir de la sala. En veient això, Trapero ha deixat anar:

dimecres, 10 de maig del 2017

Editorial @VPartal : Contra la tirania, no deixem créixer més el dolor democràtic



OPINIÓ - EDITORIAL







«És un error presentar tot això que ens passa dient que l'estat espanyol té una democràcia de baixa intensitat o de baixa qualitat, com si fos una disculpa que nosaltres haguéssem de tenir en compte» 









Carme Forcadell i Anna Simó declaren al TSJC (fotografia: Albert Salamé #VWFoto).








09.05.2017  22:00





Quan estàs malalt aprens de seguida què és allò que en diuen el llindar del dolor. És una línia a partir de la qual el dolor deixa de ser una molèstia suportable i esdevé una nosa enorme que et paralitza, que no et deixa fer res. Els metges, amb l’ajut dels calmants, sempre miren que no el superes, aquest llindar. Per la molèstia que implica, però també perquè quan ja no tens el dolor controlat en un nivell acceptable es fa molt difícil de tornar-lo a reduir.



A l’estat espanyol, per al cas català –sobretot, però no únicament–, des de fa mesos el dolor democràtic es va enfilant a nivells d’autèntica bogeria, intolerables, igual com si fos una malaltia humana. El PP, massa sovint amb la complaença dels altres partits del règim, intenta normalitzar un seguit d’actuacions que no casen gens amb la democràcia i que n’amenacen els fonaments més bàsics. Amb un doble objectiu. D’una banda, malden per paralitzar-nos als partidaris de la independència, però, d’una altra, pretenen acostumar tots els ciutadans a un nivell molt més alt de tolerància a l’autoritarisme, a un llindar més alt de dolor democràtic.



I així ens trobem embolicats amb discussions que ni tan sols s’haurien de poder posar sobre la taula.



Com la famosa qüestió de l’obediència o no del parlament a la llei. Un debat increïble, perquè, com