La revolta dels estudiants: un tsunami democràtic per a parlar de vida

PAÍS - PRINCIPAT

Crònica de l'acte polític d'Universitats per la República, amb Boya, Llach, Cuixart, Pisarello, Sabater, Turull i Junqueras.

Fotografia: Albert Salamé.

Per: Pere Cardús 

27.09.2017  21:50

Quatre dies abans del referèndum, el jove veterà Francesc Ribera ‘Titot’ canta amb la seva banda de tota la vida, els Brams, a la plaça de la Universitat de Barcelona. Escalfa l’ambient per a l’acte de campanya d’Universitats per la República. Titot recorda els vint-i-set anys dalt els escenaris. És una bona manera de no oblidar que la lluita per la llibertat ja fa anys que va començar al nostre país. I que ara tots plegats collim els fruits de tantes llavors plantades durant els anys. Els joves faran ara la seva revolució i en seran protagonistes.



Entre el públic, joves, adolescents, algun maduret entre quaranta anys i cinquanta, i algunes àvies que alcen la mà tot cantant a plens pulmons el ‘vull per demà la meva terra lliure!’. Unes noies amb màscara de Piuet, unes iaies superman independentista, una bandera de Castella en lluita, més llaunes de cervesa que a qualsevol míting habitual, els venedors ambulants que fan l’agost a final de setembre… Una senyora que m’explica que volia baixar a Barcelona amb el seu marit dimecres passat després de les detencions, però que van girar cua quan van topar amb desenes furgonetes de la policia espanyola per la carretera. Però que avui hi és perquè ha après que aquella és la seva manera de fer por. ‘Perquè no ens poden fer res si estem junts.’

Fotografia d’Albert Salamé

Comencen a arribar els polítics, líders i representants d’entitats que hauran de parlar. Algunes televisions i ràdios aprofiten l’ocasió per plantar-los el micròfon als morros. Ja fa dies que no passa una hora sense cap novetat de pes que

Editorial @VPartal : Contra la tirania, no deixem créixer més el dolor democràtic

OPINIÓ - EDITORIAL

«És un error presentar tot això que ens passa dient que l'estat espanyol té una democràcia de baixa intensitat o de baixa qualitat, com si fos una disculpa que nosaltres haguéssem de tenir en compte» 

Carme Forcadell i Anna Simó declaren al TSJC (fotografia: Albert Salamé #VWFoto).

Per: Vicent Partal 

09.05.2017  22:00

Quan estàs malalt aprens de seguida què és allò que en diuen el llindar del dolor. És una línia a partir de la qual el dolor deixa de ser una molèstia suportable i esdevé una nosa enorme que et paralitza, que no et deixa fer res. Els metges, amb l’ajut dels calmants, sempre miren que no el superes, aquest llindar. Per la molèstia que implica, però també perquè quan ja no tens el dolor controlat en un nivell acceptable es fa molt difícil de tornar-lo a reduir.



A l’estat espanyol, per al cas català –sobretot, però no únicament–, des de fa mesos el dolor democràtic es va enfilant a nivells d’autèntica bogeria, intolerables, igual com si fos una malaltia humana. El PP, massa sovint amb la complaença dels altres partits del règim, intenta normalitzar un seguit d’actuacions que no casen gens amb la democràcia i que n’amenacen els fonaments més bàsics. Amb un doble objectiu. D’una banda, malden per paralitzar-nos als partidaris de la independència, però, d’una altra, pretenen acostumar tots els ciutadans a un nivell molt més alt de tolerància a l’autoritarisme, a un llindar més alt de dolor democràtic.



I així ens trobem embolicats amb discussions que ni tan sols s’haurien de poder posar sobre la taula.



Com la famosa qüestió de l’obediència o no del parlament a la llei. Un debat increïble, perquè, com