L'autèntica "trama russa"

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 3 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts  

 

 

 

 

No són poques les ocasions en què m'he pronunciat sobre el que es denomina "el relat" i l'ús que al mateix se li ha estat donant de cara a la criminalització, estigmatització i destrucció de l'independentisme català; segurament, el cas que millor reflecteix tot això és el de la presumpta "trama russa" del procés, que no és més que una invenció esbojarrada de persones que disten molt d'estar aferrades a la realitat. La construcció, que ha pres cos a diverses, delirants i indeterminades peces separades d'una causa general que instrueix el Jutge Aguirre, es basa en la presumpta existència d'una ingerència russa en la política catalana com a via per desestabilitzar Espanya i la Unió Europea. Tan psicodèlica com desenraonada construcció ha trobat el seu corresponent eco en alguns plumillas adscrits a les clavegueres de l'Estat que gustosos surten a reproduir ficcions, sense valorar si aquestes tenen el més mínim indici de realitat. Però com no hi ha dos sense tres, tampoc no falta el llenguallarg investigat que en el seu desig de salvar aquells mobles que pugui —sigui la seva dona o els seus béns— es presta a continuar sostenint les ximpleries que calgui, sense adonar-se que ell també ha estat víctima d'uns estafadors, que no emissaris de cap govern estranger ni molt menys del Kremlin.

 

Es tracta, bàsicament, d'un còctel explosiu que està servint perquè es gastin molts milers, si no centenars de milers, d'euros de diners públics en una cosa que no ha existit però que, fins i tot d'haver existit, no seria constitutiva de cap delicte. Desmuntar aquestes històries mai és tasca fàcil, menys encara quan hi ha sospitosos plumillas disposats a avalar qualsevol cosa, amb tal de seguir en el centre informatiu en

lloc de dedicar el temps a quelcom més útil i ètic que escriure desenraonades cròniques a les quals la veritat i la realitat no hi tenen cabuda... tret que l'objectiu —i el preu— siguin altres, a canvi, especialment, d'assenyalar els seus enemics posant-nos a la intempèrie davant tota mena d'injúries, calúmnies i discriminacions. El periodisme no pot ser sinònim d'assenyalament.

 

Per als que encara no s'hagin assabentat, no existeix la denominada "trama russa" —almenys no aquella de la qual ens estan parlant—, de fet, així ho va determinar fa ja molt temps el Jutjat Central 6 de l'Audiència Nacional, que va arxivar les diligències en comprovar la inexistència de, ni tan sols, indicis racionals de criminalitat. Ganes que alguna cosa hi hagués a aquest Jutjat no li faltaven, però no va trobar res, cap indici racional de criminalitat... i el qualificatiu de racional no és menor en aquest cas. Però com l'important és que la veritat no espatlli cap procediment ni cap exclusiva, "sostenella i no enmendalla" és el que acaba fent que anys després, i després de dilapidar molts milers d'euros de tots nosaltres, es continuï parlant d'una cosa que no existeix.

 

Els russos, que ni estaven ni se'ls esperava, s'han d'estar caragolant de riure en veure com són de persistents un jutge i alguns plumillas que continuen mantenint una ideació la finalitat de la qual coneixem, però el cost de la qual està per determinar i que, entre altres coses, serveix per augmentar una imatge dels russos que dista de correspondre's amb la realitat.

 

No, els russos no haurien donat suport a la independència de Catalunya; de fet, una dinàmica independentista com la catalana va en directa oposició a la seva política tant interna com externa, tal com estem veient, ara més que mai, amb la guerra a Ucraïna.

 

No, Putin no va enviar a cap emissari a parlar amb el president Puigdemont, sinó que un grup d'estafadors, guiats per un incaut, es van apropar al president, en temps molt convulsos, per intentar treure rèdit d'un moment històric en què calia escoltar tothom qui tingués quelcom a dir i, després i amb les dades a la mà, descartar allò que no tingués aparences de realitat o que fos contrari als principis que guiaven i guien l'independentisme català. Així es va fer i d'allà no va passar.

 

No, ni Putin ni cap emissari seu —perquè no va haver-hi cap— van oferir una ajuda militar consistent en l'enviament de 10.000 soldats russos per reforçar la independència de Catalunya; de fet, qualsevol amb dos dits de front sap que els articles 5 i 6 del Tractat de l'Atlàntic Nord estableixen clarament les conseqüències d'una situació com aquella que només creuen el Jutge Aguirre i algun delirant plumilla, perquè estaríem davant la tercera guerra mundial.

 

No, el Dr. Alay no és espia ni agent rus, sinó, simplement, un acadèmic amb múltiples motivacions intel·lectuals que ha fet conferències a Rússia i que parla rus, tal com parla una altra sèrie llarga de diversos idiomes, inclòs, per exemple, el tibetà. Només al Jutge Aguirre i a una cort de plumillas pocavergonyes els passa pel cap que hagi pogut estar planejant o col·laborant en la posada en marxa d'una ingerència russa en Catalunya.

 

No, al telèfon del Dr. Alay no es va trobar cap document de la intel·ligència russa, simplement es va trobar la primera pàgina d'un llibre que ha traduït i que, coincidentment, era un document del KGB soviètic, extint des de 1991. Només al Jutge Aguirre i a uns delirants i psicodèlics plumillas, d'aquests als quals qualsevol interrogatori els sembla poc, els ha pogut passar pel cap que això provava res... Bé, sí que prova alguna cosa: que aquesta gent no té límits a l'hora de criminalitzar l'independentisme.

 

" Seria interessant començar a esbrinar altres coses que sí que són constitutives de delicte, com són el malbaratament i mal ús de recursos públics que aquesta desenraonada i delirant investigació ha generat, les inapropiades —per no dir delictives— relacions que permeten la filtració sistemàtica a determinats plumillas, de dades i documents procedents de causes judicials secretes, o determinar a quins interessos responen alguns plumillas, qui els financen les seves estrafolàries investigacions i quines finalitats persegueixen amb la divulgació de tan absurdes com nocives teories conspiradores

 

Així, podria continuar escrivint pàgines i pàgines, explicant tots i cada un dels disbarats sobre els quals s'ha construït el relat de l'existència d'una "trama russa" del procés, però aquí i ara la cosa va per altres camins que, sens dubte, sí que ens apropen més al que ha de ser una investigació penal.

 

M'explicaré, perquè com he dit en múltiples ocasions, al meu país això es resol d'una altra forma: donant quatre bones pallisses judicials que facin bona la dita anglesa de "put your money where your mouth is" (posa els teus diners on poses la teva boca).

 

Alguns ja ens hem cansat del tracte que se'ns dona i, sobretot, de les conseqüències que això està tenint en la nostra reputació, però, sobretot, en la tranquil·litat de les nostres famílies, fills inclosos. Estem farts dels assenyalaments periodístics, de les campanyes de desprestigi, dels insults, de les injúries i de tant malbaratament de tinta dirigit exclusivament a destruir-nos.

 

En qualsevol cas, una vegada que és evident que: 

a) no existeix tal "trama russa", i b) que, en cas d'haver existit —que no va existir— algun tipus de relació amb Rússia, tampoc no implicaria cap mena de delicte. Potser seria interessant començar a esbrinar altres coses que sí que són constitutives de delicte, com són el malbaratament i mal ús de recursos públics que aquesta desenraonada i delirant investigació ha generat, les inapropiades —per no dir delictives— relacions que permeten la filtració sistemàtica a determinats plumillas de dades i documents procedents de causes judicials secretes o, per què no, determinar a quins interessos responen alguns plumillas, qui els financen les seves estrafolàries investigacions i quines finalitats persegueixen amb la divulgació de tan absurdes com nocives teories conspiradores més enllà del constant libel que aquest tipus d'"informacions" impliquen.

 

Dit més clarament, ja és hora de començar a posar les coses al seu lloc i d'investigar en què consisteix l'autèntica "trama russa", l'única que ha existit i que no és cap altra que aquella gestada per intentar criminalitzar l'independentisme a costa de fets inexistents.

 

La veritable "trama russa", la que realment s'ha d'investigar, no és altra que la delirant història d'una investigació prospectiva que ens està costant una fortuna a tots els ciutadans, que està danyant gratuïtament moltes reputacions i que només està servint perquè es vessin rius de tinta per part de qui, quan s'acabi d'investigar, es demostrarà que representen foscos i inconfessables interessos, per molt que alguns corporativistes i ingenus companys seus intentin protegir-los.

 

I dins d'una investigació d'aquestes característiques, m'agradaria saber quina seria la reacció d'aquests mateixos ventiladors de la intimitat aliena si veiessin les seves pròpies converses, xats i missatges de text publicats a so de bombo i platerets; la gran diferència entre les nostres comunicacions i les seves és que en les nostres no s'ha trobat res delictiu i a les seves potser sí que es podrien trobar dades d'inadequades relacions que explicarien molt sobre com, quan, per qui i per quant s'ha muntat l'autèntica "trama russa".

 

En definitiva, la "trama russa", l'única que existeix, és molt diferent d'aquella de la qual se'ns ve parlant i estic segur que quan s'acabi d'investigar, cauran moltes caretes i es repartiran moltes culpes —unes de penals i altres de civils—, també entre aquells que es dediquen a aclamar i/o encobrir els qui estan construint, amb càrrec a fons públics, una història que no només no existeix ni va existir, sinó que, a més, és impossible per irracional, mancada de fonament i clarament atemptatòria a qualsevol mena d'anàlisi lògica o racional, però que ha servit i serveix per fer-nos tant mal a tants, famílies incloses.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/l-autentica-trama-russa_767166_102.html