Podrien acusar a l'Assemblea Nacional Catalana de rebel·lió i sedició.
 |
| Jordi Sánchez, president de l'ANC Foto: ORIOL DURAN. |
Agències - madrid
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno
investiga l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per delictes de rebel·lió i
sedició per “impulsar” i “promoure” les mocions d'ajuntaments catalans
de suport a la resolució independentista del Parlament català, anul·lada
pel Tribunal Constitucional.
En un acte, el magistrat accepta la competència per investigar la possible il·legalitat de la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament de Vic (Osona) i demana a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil i als Mossos d'Esquadra informació tant de l'ANC com de l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
A les tres les considera “impulsores i promotores de la tramitació de les mocions” de suport a la declaració del Parlament i per això demana informació als cossos de seguretat sobre els seus “estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament i activitats desenvolupades”.
El jutge adopta aquesta decisió, a petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, en considerar que aquestes mocions van poder enquadrar-se en els delictes de sedició, rebel·lió i contra la forma de Govern, així com en altres delictes connexos, que el ministeri públic enquadra en els de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics.
En el seu acte, el jutge acorda totes les diligències demanades per la Fiscalia sobre ANC, AMI i ACM, incloent la petició a Policia, Guàrdia Civil i Mossos de si l'Ajuntament de Vic està integrat en alguna d'elles.
També els demana –concretament a la Direcció d'Informació de la Guàrdia Civil, la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional i el comissari en cap dels Mossos– la llista dels ajuntaments en els quals s'hagin aprovat mocions similars a la de Vic, que es va votar el passat 9 de desembre, set dies després que el Constitucional declarés il·legal la resolució del Parlament, del 9 de novembre.
En aquesta llista, els cossos de seguretat hauran de detallar la forma d'inclusió de la proposta en l'ordre del dia dels plens, les dates en que es van votar, si en elles es va facultar a l'alcalde a portar-les a terme “executant els actes pertinents”, els partits polítics que representaven els regidors que van recolzar la moció i el sentit dels informes emesos pels secretaris dels consistoris.
En el cas de Vic, el secretari municipal va incloure en el seu informe les advertències jurídiques en les que podria incórrer l'Ajuntament amb la votació, assenyala el jutge.
Diferents jutges d'instrucció de l'Audiència Nacional van obrir investigacions sobre municipis catalans arran de l'aprovació de mocions d'aquest tipus i dos d'ells, Carmen Lamela i José de la Mata, van arxivar sengles diligències, concretament les de Premià de Dalt i Sant Cugat del Vallès, tots dos a Barcelona.
Lamela va argumentar que els regidors no van incórrer en aquests delictes perquè els seus actes “no poden ser qualificats de violents”, com precisa el delicte de rebel·lió, “ni tumultuaris”, com requereix el de sedició.
Altres magistrats, com Santiago Pedraz i Fernando Andreu, mantenen obertes les seves diligències, en aquest cas per les mocions aprovades pels plens de Celrà (Gironès) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Enllaç noticia :
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/938451-laudiencia-nacional-investiga-lanc-per-limpulsarr-mocions-independentistes.html
En un acte, el magistrat accepta la competència per investigar la possible il·legalitat de la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament de Vic (Osona) i demana a la Policia Nacional, a la Guàrdia Civil i als Mossos d'Esquadra informació tant de l'ANC com de l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
A les tres les considera “impulsores i promotores de la tramitació de les mocions” de suport a la declaració del Parlament i per això demana informació als cossos de seguretat sobre els seus “estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament i activitats desenvolupades”.
El jutge adopta aquesta decisió, a petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, en considerar que aquestes mocions van poder enquadrar-se en els delictes de sedició, rebel·lió i contra la forma de Govern, així com en altres delictes connexos, que el ministeri públic enquadra en els de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o ús indegut de fons públics.
En el seu acte, el jutge acorda totes les diligències demanades per la Fiscalia sobre ANC, AMI i ACM, incloent la petició a Policia, Guàrdia Civil i Mossos de si l'Ajuntament de Vic està integrat en alguna d'elles.
També els demana –concretament a la Direcció d'Informació de la Guàrdia Civil, la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional i el comissari en cap dels Mossos– la llista dels ajuntaments en els quals s'hagin aprovat mocions similars a la de Vic, que es va votar el passat 9 de desembre, set dies després que el Constitucional declarés il·legal la resolució del Parlament, del 9 de novembre.
En aquesta llista, els cossos de seguretat hauran de detallar la forma d'inclusió de la proposta en l'ordre del dia dels plens, les dates en que es van votar, si en elles es va facultar a l'alcalde a portar-les a terme “executant els actes pertinents”, els partits polítics que representaven els regidors que van recolzar la moció i el sentit dels informes emesos pels secretaris dels consistoris.
En el cas de Vic, el secretari municipal va incloure en el seu informe les advertències jurídiques en les que podria incórrer l'Ajuntament amb la votació, assenyala el jutge.
Diferents jutges d'instrucció de l'Audiència Nacional van obrir investigacions sobre municipis catalans arran de l'aprovació de mocions d'aquest tipus i dos d'ells, Carmen Lamela i José de la Mata, van arxivar sengles diligències, concretament les de Premià de Dalt i Sant Cugat del Vallès, tots dos a Barcelona.
Lamela va argumentar que els regidors no van incórrer en aquests delictes perquè els seus actes “no poden ser qualificats de violents”, com precisa el delicte de rebel·lió, “ni tumultuaris”, com requereix el de sedició.
Altres magistrats, com Santiago Pedraz i Fernando Andreu, mantenen obertes les seves diligències, en aquest cas per les mocions aprovades pels plens de Celrà (Gironès) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Enllaç noticia :
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/938451-laudiencia-nacional-investiga-lanc-per-limpulsarr-mocions-independentistes.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada