Dimarts
10.06.2014
06:00
Autor/s: Montserrat Serra
Cinc representants del món educatiu responen a aquesta qüestió arran de la falta de claredat del Departament d'Educació
Dissabte es farà la gran manifestació de Som Escola contra
la LOMCE. Tot i que la Generalitat ha presentat un recurs
d'inconstitucionalitat contra la llei, la consellera d'Educació, Irene
Rigau, ha començat a cedir.
Què hauria de fer la Generalitat i no fa per frenar la LOMCE? Hem
volgut que ens ho expliquessin alguns representats del sector educatiu
(pedagogs, mestres, pares, sindicats). Hi trobem una actitud compartida i
rotunda: cal una posició més clara de la Generalitat contra la LOMCE,
si realment defensa un model educatiu cohesionador, integrador,
participatiu, de qualitat i en català.
Responen a la pregunta el pedagog Joan Domènech
Francesch; la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Irene
Balaguer; el president de la FAPAC, Àlex del Castillo; el president de
la Federació de moviments de renovació pedagògica, Jaume Aguilar; i la
portaveu del sindicat USTEC·STEs, Ana Elvira Sánchez.
—Què hauria de fer la Generalitat i no fa per frenar la LOMCE?
—Què hauria de fer la Generalitat i no fa per frenar la LOMCE?
JOAN DOMÈNECH FRANCESCH. Pedagog, director de l'escola Fructuós Gelabert
L'oposició de la Generalitat ha estat molt evident pel que fa al tractament de la llengua catalana, conseqüència de la pretensió de recentralitzar les competències educatives i imposar un model de predomini del castellà sobre la llengua pròpia de Catalunya. En aquests aspectes, és clau que la Generalitat activi tots els mitjans legals per frenar la llei, emparant-se en les lleis del nostre país i en la voluntat de la comunitat educativa de defensar aquest model. Més enllà dels mitjans legals, esperem que actuï per emprar tots els recursos i mesures que impedeixin haver d'aplicar en la pràctica mesures tan negatives per al nostre alumnat, fonamentalment els no catalanoparlants, que trobaran perjudicada la seva formació.
Vull remarcar també que aquests aspectes són conseqüència d'un model que considera que el currículum és prescriptiu. Una de les possibles alternatives s'hauria de basar a configurar un currículum orientatiu, que donés més flexibilitat als centres a l'hora de fer la planificació i programació curricular. Això milloraria pedagògicament el funcionament dels centres, ajudaria a exercir millor la professionalitat del professorat i eliminaria d'entrada els problemes 'competencials' i de centralització de les competències per part de les administracions i de les forces polítiques que intenten substituir un debat professional per un altre marcat clarament per les ideologies corporatives de cada una. El problema és que hi ha un acord del model de currículum entre ambdues administracions i, per tant, en aquest aspecte no podem esperar gaire oposició.
Passa igual en alguns altres aspectes recollits a la LOMCE sobre els quals la Generalitat no s'ha pronunciat: despullar de competències els consells escolars, dissoldre la participació de l'administració local, proposar els rànquings de centres, blindar les subvencions a les escoles que segreguen l'alumnat per raó de sexe, considerar la religió com a matèria avaluable, eliminar l'educació per a la ciutadania, centralitzar l'avaluació, convertir algunes àrees (artístiques) en optatives o secundàries, etc. Sobre aquests aspectes, si més no, esperaríem una posició clara de la Generalitat, que jo no he sabut veure encara. Poca cosa pot fer contra aquests atacs al model cohesionador, integrador, participatiu i de qualitat que tenim si no partim, d'entrada, d'un pronunciament contrari clar.
Hem d'esperar una presa de posició molt més clara si realment les dues administracions defensen models diferents i no solament hi ha oposició pel que fa al tractament de les llengües.
IRENE BALAGUER. Presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Quan una llei ha estat aprovada en solitari, com és el cas de la LOMCE, en el fons és una demostració de debilitat, de falta de compressió d'allò que és realment democràtic i d'una incapacitat d'escoltar, de ser flexible.
La LOMCE és, en tota regla, una combinació de tres elements que, des del nostre punt de vista, la fan inadmissible:
1. Compleix tots els elements d'una ideologia neoliberal.
És una llei al servei d'un sistema productiu, una llei segregadora des
de tots els punts de vista possibles i, per tant, excloent.
2. Conté una visió reaccionària, tant en la recuperació de competències per part de l'estat, amb la voluntat uniformadora de les diverses realitats culturals i lingüístiques que el configuren, com amb la recuperació de l'escola memorística i autoritària de la 'escuela nacional'.
3. És complaent amb els grups de pressió i de poder, i de manera molt notable amb la jerarquia catòlica.
Què ha fet la Generalitat?
1. Votar-hi en contra, com a grup parlamentari a Madrid.
2. Manifestar públicament el desacord en aspectes concrets, de manera especial en la invasió de competències i en la defensa del model lingüístic.
3. Denunciar judicialment aquests aspectes tan importants.
Què podria fer i no fa?
Per una entitat com la nostra és difícil de dir, perquè el govern té l'obligació de mantenir unes formes que limiten una acció més bel·ligerant. Però políticament podria treballar per aconseguir més aliances amb els partits catalans i amb les comunitats autònomes que comparteixen totalment o parcialment les objeccions a la llei.
També, socialment, es podria fer encara més pedagogia dels motius pels quals no s'admet la LOMCE.
I potser seria possible d'encapçalar una posició comuna d'objecció de consciència envers la llei.
ÀLEX DEL CASTILLO, president de la FAPAC (Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya)
El Departament d'Ensenyament hauria d'actuar amb valentia respecte de la LOMCE:
1. Blindar les competències dels consells escolars dels centres.
2. Mantenir els llibres de text actuals, sense adaptacions a la LOMCE.
3. Mantenir i protegir els projectes lingüístics de centre.
4. Fugir de personalismes. Fer una política consensuada amb la comunitat educativa.
5. Mantenir i potenciar el treball per competències en comptes del treball dels continguts.
6. Protegir i emparar les accions de desobediència.
JAUME AGUILAR, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
El govern de la Generalitat s'oposa a la LOMCE, de fet. Ho indiquen els recursos presentats --al Parlament espanyol, al Constitucional...-- i en coordinació amb més comunitats autònomes, com també les normatives que s'han impulsat en favor de la participació, el fet de no canviar els llibres de text, el manteniment de dels PQPI, els recursos per a mantenir el català als centres...
El problema és que, en vista d'una resposta ciutadana contra aquesta llei, el govern actua sense coordinar accions i sense donar gaires explicacions. Caldria fer un front ampli amb les organitzacions que formen la comunitat educativa i organitzar un pla d'actuació.
Preocupa el fet de no saber el full de ruta que pensa seguir el govern, i més quan l'ignora el parlament i tot. Per això el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que pretén arribar a acords amb el partits polítics per constituir aquest front, ha començat a 'negociar' amb els grups parlamentaris.
La comunitat educativa continuarà articulant-se contra aquesta llei i voldríem que la conselleria ajudés a la resistència des dels centres.
Hi ha un consens molt ampli sobre la LEC, i el suport als articles que la LOMCE pretén canviar és més que majoritari.
El parlament pot reclamar de legislar sobre aspectes que la LOMCE no preveu, com ara les 'zones educatives' –ja desenvolupades temps enrere–, cosa que permetria de canviar les prioritats en la planificació educativa i facilitaria la participació dels municipis i més estaments educatius en el mapa escolar.
Una llei pròpia sobre formació professional pot evitar la segregació que es podria produir amb les aules de formació bàsica.
Donar prioritat al caràcter propi dels centres, a l'autonomia curricular i al manteniment dels articles de la LEC que fan referència a la participació ajudaria a enfortir els projectes educatius dels centres.
I així podríem continuar.
Cal superar la identificació entre l'actual conselleria i les retallades dels darrers anys. La precarietat i enduriment de les condicions en els centres escolars --especialment els públics-- i de milers de famílies obliga a reforçar les polítiques de compensació i probablement a abordar un tracte desigual en l'escola concertada –reduint o eliminant el concert a les escoles d'elit, reduint els concerts a les escoles benestants– i afavorint les que atenen els col·lectius més desafavorits.
Una actitud política més social, dialogant i valenta afavoriria una posició comuna enfront de la LOMCE i en bé de l'educació del país.
ANA ELVIRA SÁNCHEZ, portaveu del sindicat de treballadors de l'ensenyament USTEC·STEs (IAC)
La LOMCE ens emmarca en una legislació que atempta contra la qualitat de l'educació i els drets laborals dels treballadors i treballadores.
USTEC·STEs (IAC) entén que enfront la LOMCE cal una política clara que defensi l'educació pública, amb els recursos públics necessaris, tant de personal com econòmics; que posi límits clars i contundents als centres privats que reben fons públics, perquè és el sistema públic el que ha de vetllar per la igualtat d'oportunitats i l'equitat.
La LOMCE, ben al contrari, opta per un model cada vegada més privatitzat de l'ensenyament que el govern actual de la Generalitat també accepta, atès que no fa polítiques reals que protegeixin l'alumnat en els casos de discriminació per raons econòmiques, de sexe, capacitat...
La LOMCE emmarca un model de gestió clarament jerarquitzat que dóna el poder absolut a l'administració de l'estat i a les direccions de centre (amb un paper més gerencial i amb la potestat d'exercir el control del llocs de feina). En vista d'això, cal que la conselleria derogui els decrets d'autonomia, el de direccions i el decret de perfils i provisió de plantilles que ha desplegat de la LEC. Així demostrarà que opta per una escola en què els claustres, les famílies i l'alumnat tenen capacitat de decisió real i efectiva i que opta per una regulació que avanci cap a una organització més democràtica i participativa de tota la comunitat educativa, enfront el model d'escola-empresa, que aprofita per desvalorar els docents i desregularitzar les condicions laborals de les persones que treballem en centres educatius.
La LOMCE atorga el poder absolut a l'administració de l'estat amb el control dels objectius finalistes i advocant per proves homogeneïtzades externes i itineraris diferenciats, que se subjuguen a interessos empresarials. En aquesta línia, la llei menysté la llengua catalana i altres àrees de coneixement (música, plàstica...) i en revaloritza unes altres com ara la religió i l'emprenedoria.
Cal que el departament faci arribar als centres educatius les instruccions clares que donin cobertura legal a tots els centres educatius per a poder mantenir el nivell educatiu de qualitat, democràtic, inclusiu, laic, coeducador i català.
Aquestes instruccions han de dir clarament quin ha de ser el currículum, l'organització, promoció i avaluació per a l'alumnat de primer, tercer i cinquè de primària a Catalunya el curs 2014-2015. I els cursos successius, tant per a primària com per a l'ensenyament secundari, batxillerat i la formació professional.
Cal que aquest govern, mitjançant normes legals, asseguri:
–El model lingüístic (la immersió), no deixant a cada centre la responsabilitat de mantenir aquest model.
–L'oferta pública suficient i necessària en totes les etapes educatives, dotada dels recursos personals i econòmics necessaris. Impossibilitant l'entrada de capital privat.
–El model d'escola democràtica, retornant al professorat i a la resta de la comunitat educativa la capacitat efectiva de presa de decisió.
–L'escola que treballa per l'equitat, oposada a les proves externes que segreguen l'alumnat i justifiquen els rànquings de centres i docents.
2. Conté una visió reaccionària, tant en la recuperació de competències per part de l'estat, amb la voluntat uniformadora de les diverses realitats culturals i lingüístiques que el configuren, com amb la recuperació de l'escola memorística i autoritària de la 'escuela nacional'.
3. És complaent amb els grups de pressió i de poder, i de manera molt notable amb la jerarquia catòlica.
Què ha fet la Generalitat?
1. Votar-hi en contra, com a grup parlamentari a Madrid.
2. Manifestar públicament el desacord en aspectes concrets, de manera especial en la invasió de competències i en la defensa del model lingüístic.
3. Denunciar judicialment aquests aspectes tan importants.
Què podria fer i no fa?
Per una entitat com la nostra és difícil de dir, perquè el govern té l'obligació de mantenir unes formes que limiten una acció més bel·ligerant. Però políticament podria treballar per aconseguir més aliances amb els partits catalans i amb les comunitats autònomes que comparteixen totalment o parcialment les objeccions a la llei.
També, socialment, es podria fer encara més pedagogia dels motius pels quals no s'admet la LOMCE.
I potser seria possible d'encapçalar una posició comuna d'objecció de consciència envers la llei.
ÀLEX DEL CASTILLO, president de la FAPAC (Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya)
El Departament d'Ensenyament hauria d'actuar amb valentia respecte de la LOMCE:
1. Blindar les competències dels consells escolars dels centres.
2. Mantenir els llibres de text actuals, sense adaptacions a la LOMCE.
3. Mantenir i protegir els projectes lingüístics de centre.
4. Fugir de personalismes. Fer una política consensuada amb la comunitat educativa.
5. Mantenir i potenciar el treball per competències en comptes del treball dels continguts.
6. Protegir i emparar les accions de desobediència.
JAUME AGUILAR, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
El govern de la Generalitat s'oposa a la LOMCE, de fet. Ho indiquen els recursos presentats --al Parlament espanyol, al Constitucional...-- i en coordinació amb més comunitats autònomes, com també les normatives que s'han impulsat en favor de la participació, el fet de no canviar els llibres de text, el manteniment de dels PQPI, els recursos per a mantenir el català als centres...
El problema és que, en vista d'una resposta ciutadana contra aquesta llei, el govern actua sense coordinar accions i sense donar gaires explicacions. Caldria fer un front ampli amb les organitzacions que formen la comunitat educativa i organitzar un pla d'actuació.
Preocupa el fet de no saber el full de ruta que pensa seguir el govern, i més quan l'ignora el parlament i tot. Per això el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que pretén arribar a acords amb el partits polítics per constituir aquest front, ha començat a 'negociar' amb els grups parlamentaris.
La comunitat educativa continuarà articulant-se contra aquesta llei i voldríem que la conselleria ajudés a la resistència des dels centres.
Hi ha un consens molt ampli sobre la LEC, i el suport als articles que la LOMCE pretén canviar és més que majoritari.
El parlament pot reclamar de legislar sobre aspectes que la LOMCE no preveu, com ara les 'zones educatives' –ja desenvolupades temps enrere–, cosa que permetria de canviar les prioritats en la planificació educativa i facilitaria la participació dels municipis i més estaments educatius en el mapa escolar.
Una llei pròpia sobre formació professional pot evitar la segregació que es podria produir amb les aules de formació bàsica.
Donar prioritat al caràcter propi dels centres, a l'autonomia curricular i al manteniment dels articles de la LEC que fan referència a la participació ajudaria a enfortir els projectes educatius dels centres.
I així podríem continuar.
Cal superar la identificació entre l'actual conselleria i les retallades dels darrers anys. La precarietat i enduriment de les condicions en els centres escolars --especialment els públics-- i de milers de famílies obliga a reforçar les polítiques de compensació i probablement a abordar un tracte desigual en l'escola concertada –reduint o eliminant el concert a les escoles d'elit, reduint els concerts a les escoles benestants– i afavorint les que atenen els col·lectius més desafavorits.
Una actitud política més social, dialogant i valenta afavoriria una posició comuna enfront de la LOMCE i en bé de l'educació del país.
ANA ELVIRA SÁNCHEZ, portaveu del sindicat de treballadors de l'ensenyament USTEC·STEs (IAC)
La LOMCE ens emmarca en una legislació que atempta contra la qualitat de l'educació i els drets laborals dels treballadors i treballadores.
USTEC·STEs (IAC) entén que enfront la LOMCE cal una política clara que defensi l'educació pública, amb els recursos públics necessaris, tant de personal com econòmics; que posi límits clars i contundents als centres privats que reben fons públics, perquè és el sistema públic el que ha de vetllar per la igualtat d'oportunitats i l'equitat.
La LOMCE, ben al contrari, opta per un model cada vegada més privatitzat de l'ensenyament que el govern actual de la Generalitat també accepta, atès que no fa polítiques reals que protegeixin l'alumnat en els casos de discriminació per raons econòmiques, de sexe, capacitat...
La LOMCE emmarca un model de gestió clarament jerarquitzat que dóna el poder absolut a l'administració de l'estat i a les direccions de centre (amb un paper més gerencial i amb la potestat d'exercir el control del llocs de feina). En vista d'això, cal que la conselleria derogui els decrets d'autonomia, el de direccions i el decret de perfils i provisió de plantilles que ha desplegat de la LEC. Així demostrarà que opta per una escola en què els claustres, les famílies i l'alumnat tenen capacitat de decisió real i efectiva i que opta per una regulació que avanci cap a una organització més democràtica i participativa de tota la comunitat educativa, enfront el model d'escola-empresa, que aprofita per desvalorar els docents i desregularitzar les condicions laborals de les persones que treballem en centres educatius.
La LOMCE atorga el poder absolut a l'administració de l'estat amb el control dels objectius finalistes i advocant per proves homogeneïtzades externes i itineraris diferenciats, que se subjuguen a interessos empresarials. En aquesta línia, la llei menysté la llengua catalana i altres àrees de coneixement (música, plàstica...) i en revaloritza unes altres com ara la religió i l'emprenedoria.
Cal que el departament faci arribar als centres educatius les instruccions clares que donin cobertura legal a tots els centres educatius per a poder mantenir el nivell educatiu de qualitat, democràtic, inclusiu, laic, coeducador i català.
Aquestes instruccions han de dir clarament quin ha de ser el currículum, l'organització, promoció i avaluació per a l'alumnat de primer, tercer i cinquè de primària a Catalunya el curs 2014-2015. I els cursos successius, tant per a primària com per a l'ensenyament secundari, batxillerat i la formació professional.
Cal que aquest govern, mitjançant normes legals, asseguri:
–El model lingüístic (la immersió), no deixant a cada centre la responsabilitat de mantenir aquest model.
–L'oferta pública suficient i necessària en totes les etapes educatives, dotada dels recursos personals i econòmics necessaris. Impossibilitant l'entrada de capital privat.
–El model d'escola democràtica, retornant al professorat i a la resta de la comunitat educativa la capacitat efectiva de presa de decisió.
–L'escola que treballa per l'equitat, oposada a les proves externes que segreguen l'alumnat i justifiquen els rànquings de centres i docents.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada