Radiografia de la catalanofòbia policial: mossos, agents del CNP i municipals

 

LLENGUA 

 

La majoria de casos denunciats a Plataforma per la Llengua el 2025 es produeixen en tràmits quotidians dels ciutadans

 

Agents de la Policia Nacional lluint banderes d'Espanya, en una imatge d'arxiu / Europa Press

 

 

 Joae Maria Botanch

19-10-2026

 

El respecte pels drets lingüístics dels catalanoparlants continua topant amb una barrera sistemàtica en l’àmbit dels cossos i forces de seguretat presents a Catalunya. Les 23 discriminacions recollides per Plataforma per la Llengua entre gener i desembre de 2025 posa de manifest un degoteig constant d’episodis de catalanofòbia protagonitzats per agents de la Policia espanyola. També n’hi ha dels Mossos d’Esquadra i policies locals de diversos municipis, però són testimonials comparades amb les altres. Lluny de ser fets aïllats, els testimonis descriuen un patró recurrent de menyspreu, coaccions, exigències il·legals de canvi de llengua i, en alguns casos, expedients sancionadors amb relats falsos per justificar la discriminació.  

El 2025, l’ONG del català va rebre denúncies per 176 casos de discriminació lingüística contra els catalanoparlants en l’administració pública, un nou rècord molt superior al de l’any passat. De fet, tots els casos registrats l’any passat per l’entitat presidida per Òscar Escuder representen un augment del 44,3% respecte del 2024. Així mateix, l’informe de discriminacions lingüístiques a catalanoparlants per part de l’Estat espanyol destaca que, en el període 2007-2025, els cossos i forces de seguretat van ser el segon àmbit amb més casos (24,3%), només per darrere de la sanitat pública (34,4%). Durant l’últim any analitzat, van concentrar el 17% de les denúncies.

Els casos recollits per Plataforma per la Llengua evidencien que tràmits quotidians –com renovar el DNI o el passaport, un control de trànsit o una atenció a la via pública– es converteixen sovint en situacions de tensió on s’incompleix la legalitat vigent sobre l’oficialitat del català. L’entitat en defensa de la llengua atribueix aquestes actituds al supremacisme lingüístic castellà latent en les forces de seguretat de l’Estat, a causa de l'”estatisme i la vinculació que té amb la idea hegemònica d’Espanya”. 

 

Usuària fent un tràmit a la comissaria de la Policia Nacional a l’Hospitalet de Llobregat / ACN

 

 

 

El recull complet dels casos registrats durant l’any 2025:

Disturbis a França: risc de contagi a Espanya?

 

 

 

 

 

Nico Salvado

20-10-2026 

 

Part de la classe política creu que és possible que Espanya experimenti disturbis després dels disturbis francesos.

Les terribles imatges de la desolació a París i les principals ciutats han creuat en gran mesura la frontera. Els mitjans de comunicació van fer els seus titulars de la insurrecció francesa. I una sèrie de polítics espanyols creuen que el país no és immune a un efecte contagiós de la violència.

No és d'estranyar, és en el costat més dret del tauler d'escacs polític que aquestes teories s'escolten. La presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, traça un paral·lelisme entre els disturbis francesos i les tensions observades a la capital espanyola.

Dilluns, els professors en vaga van interrompre un esdeveniment del seu assessor educatiu. La mateixa Ayuso va ser bloquejada durant 45 minuts en un edifici del centre de Madrid a causa de les protestes. Evoca el risc que els esdeveniments francesos es reprodueixin als carrers de Madrid i acusi part de l'esquerra d'afavorir els enfrontaments polítics. No obstant això, els incidents de Madrid segueixen sent infreqüents amb la destrucció francesa.

Al costat dels nacionalistes, Santiago Abascal, el president de Vox, va publicar dissabte un missatge inflamatori en el seu compte X. El líder de la dreta radical va compartir una foto on veiem dos jubilats despullats als carrers de París amb aquest comentari: “L’esquerra islamista ha arrossegat aquests salvatges al carrer ... els jubilats seran tractats d’aquesta manera a Espanya amb Pedro Sánchez. Cal afegir que aquesta foto és una falsificació feta per la IA, com demostren els nostres col·legues d'Alliberament.

Convergència de crisis

Escàndol: LaLiga reconeix haver manipulat les imatges del Madrid-Sevilla

 

 

LIGA ESPAÑOLA - REAL MADRIZ

 

 

Sergio Carranza, exrealitzador de Real Madrid TV i actual realitzador de LaLiga, ho ha explicat a la Cadena COPE

 

 

Els jugadors del Madrid i del Sevilla, durant el partit | Europa Press

Joan Pol Alcaraz Rodergas
20/10/2026 12:30

 La polèmica arbitral del Reial Madrid-Sevilla continua creixent després que Sergio Carranza, responsable de la realització editorial de LaLiga, hagi reconegut que l’equip de retransmissió va decidir no oferir la repetició de la jugada més controvertida del partit. En declaracions a El Partidazo de COPE, el realitzador ha admès que es podria haver valorat mostrar les imatges del cop de colze d’Arda Güler a Peque, però que finalment van optar per continuar amb la jugada, que va acabar amb el gol de Kylian Mbappé. “Es podia haver valorat oferir aquesta repetició, però en aquell moment es va decidir no donar-la i mostrar el gol. Es va interpretar que estava resolt, que l’àrbitre havia interpretat que no era falta, i vam continuar amb això. Va ser una decisió editorial de la unitat mòbil”, ha explicat Carranza.

Sergio Carranza va ser realitzador de Real Madrid TV