(ÀUDIO) Janet Sanz compara Llívia amb Ceuta i assegura que és "territori francès, però està a Espanya"

 

 

 

IDENTITAT

 

 

L'exregidora dels comuns nega la catalanitat de la Baixa Cerdanya.

 

 

La presidenta de BComú, Janet Sanz, al plenari, el 25 de juliol del 2025 Autor/a: Norma Vidal

 

 

 Jordi Riba

23.09.2026 12.45 h

 

L'exregidora dels Comuns, Janet Sanz, ha establert una comparació entre el municipi de Llívia (Baixa Cerdanya) amb Ceuta a 'El Món a RAC1'. Sanz ha afirmat que “Llívia està en territori francès i és Espanya”. Aquesta localitat, tot i pertànyer a la Baixa Cerdanya, geogràficament està situada a l'Alta, i tots els municipis que l'envolten formen part d'aquesta comarca. Tot és Catalunya, però Sanz, per bastir la seva equiparació amb Ceuta, un enclavament espanyol a l'Àfrica, envoltat pel Marroc, ha convertit Llívia en Espanya i els pobles limítrofs, en França.

La formulació de Sanz exemplifica una mirada que prioritza l’estructura estatal espanyola, i en aquest cas, també francesa, per damunt de la continuïtat nacional catalana. Llívia no és un “tros d’Espanya envoltat de França”: és una part de Catalunya, envoltada d'altres poblacions catalanes. 

 

 

  

Sí, acaba de passar: Janet Sanz acaba de comparar Llívia amb Ceuta a @elmonarac1

"Llívia està en territori francès i és Espanya" i s'ha quedat tan ample

Aquest és el nivell, @SomComuns

Ni Llívia és Espanya ni està envoltada de "territori francès". TOT ÉS CATALUNYA, SUD I NORD! pic.twitter.com/Io0eDTaf4M

— Sergi Boixader (@sergi_boixader) September 23, 2026

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/72134/audio-janet-sanz-compara-llivia-ceuta-assegura-territori-frances-pero-esta-espanya 

 

Admesa a tràmit una altra querella pel cas DGAIA

 

El jutjat d'Instrucció 1 obre una investigació judicial incitada per Guardianes de la Inocencia

 

 

 

La seu del departament de Drets Socials i Inclusió aquest dilluns al matí per explicar la refundació de la DGAIA/Quico Sallés

Quico Sallés

23/09/2026 10:11 

 

L’Associació Guardianes de la Inocencia, una organització sense ànim de lucre dedicada a la protecció dels drets dels infants i la lluita contra l’abús infantil, va presentar una querella pel cas DGAIA al Jutjat d’Instrucció de Barcelona el juliol de 2025. En concret, pel cas d’una menor de 12 anys que, tot i estar sota la tutela de la DGAIA, va ser víctima d’una xarxa de pederàstia. La querella també es presentava per les irregularitats que va denunciar la Sindicatura de Comptes i que fa mesos que investiga l’Oficina Antifrau.

Més d’un any després, la jutgessa titular del Tribunal d’Instància 1 de Barcelona ha dictat finalment una resolució, amb data 2 de setembre però comunicada aquest dilluns als querellants, amb què admet a tràmit la querella, que porta la signatura del lletrat Octavio Candela Palacios en nom de Julián Peribañez, representant legal de l’associació. Un escrit que es dirigeix contra dos exconsellers, secretaris generals i responsables del Departament de Drets Socials dels darrers anys. La querella no ha

L'Audiència Nacional absol Gonzalo Boye de l'acusació de blanqueig i falsedat

 

 

JUDICIAL

 

 

El tribunal, per contra, condemna Sito Miñanco a 17 anys de presó per introduir quatre tones de droga 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 15:01
Actualitzat: Dimecres, 23 de setembre de 2026. 16:02
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Absolt. L'Audiència Nacional ha absolt l'advocat Gonzalo Boye, a qui la Fiscalia demanava 9 anys i 9 mesos de presó pels delictes de blanqueig de capitals i de falsedat documental en l'anomenada operació Mito, segons ha comunicat el tribunal aquest dimecres. Per contra, el tribunal ha condemnat a 17 anys de presó el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco, per l'operativa per introduir el 2017 a Europa gairebé quatre tones de cocaïna. Boye havia estat vinculat a la trama de Miñanco perquè havia estat el seu advocat. La sentència ha trigat més d'un any a fer-se pública. Boye sempre havia defensat la seva innocència i va denunciar que la Fiscalia Anticorrupció l'havia perseguit per ser advocat del president a l'exili Carles Puigdemont i d'altres independentistes catalans.

En concret, en una sentència de 325 pàgines, la Sala Penal condemna Prado Bugallo com a autor dels delictes contra la salut pública (12 anys) i de blanqueig de capitals comès en el si d'una organització criminal (cinc anys). A més, els magistrats de la secció tercera imposen a Prado Bugallo, per a qui la Fiscalia demanava 31 anys i sis mesos de presó, multes per més de 420 milions d'euros, alhora que li apliquen l'agreujant de reincidència i l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

 

 Enllaç Document : https://drive.google.com/file/d/10eolVqFlmxE8-1hnwlgOKWz0EctS5Gpb/view?usp=sharing

 

Cap participació