divendres, 24 de juliol del 2026

El Suprem amnistia vuit persones d’una tacada després del TJUE

 

 

Els magistrats premen l'accelerador

 

 

El magistrat Manuel Marchena

 

Vuit amnistiats. Aquest és el balanç que suma la sala penal del Tribunal Suprem després que avui hagi dictat quatre interlocutòries amb les quals aplica la llei d’amnistia en quatre casos de desobediència i desordres públics, pendents encara de resolució. Les resolucions arriben poc més d’una setmana després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’avalar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. 

Entre els amnistiats, els independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent i Maties Serracant, condemnat per haver donat suport a l’1-O com a alcalde de Sabadell, l’activista Oriol Calvo i dos independentistes Bdessabour Al Youbi i Mohcine El Mesbahy. Tots els casos dormien el son dels justos al calaix de la sala penal després de les qüestions constitucionals presentades sobre la llei d’amnistia per part del Suprem sobre si la llei de l’oblit penal de l’independentisme respectava la Constitució. 

De fet, les resolucions també arriben el mateix dia que el Tribunal Constitucional ha comunicat que ha tombat el recurs d’inconstitucional interposat per la Junta d’Extremadura contra la llei. En total, avui ha presentat una factura de 16 recursos i sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades contra la llei. Totes les resolucions han avalat el text i la seva aplicació. 

Quatre interlocutòries i vuit afectats

Batussa política d’Ayuso i Puente en plena emergència pels incendis: “Mamarratxo"

 

 

INCENDIS

 

El ministre de Transports acusa el PP de desmantellar els serveis públics i la presidenta madrilenya respon contundentment  

 


  Ketty Calatayud
Barcelona. Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:22
Actualitzat: Divendres, 24 de juliol de 2026. 15:53
Temps de lectura: 5 minuts 

 

Els incendis que assolen la Comunitat de Madrid i la província d'Àvila, dels més greus que viu Espanya aquest estiu, i que han portat el govern central a declarar l'emergència d'interès nacional, han obert també un nou front polític entre el govern espanyol i el Partit Popular. Mentre Madrid crema literalment i, sobre el terreny, bombers, brigades forestals i militars treballen conjuntament per contenir unes flames que continuen fora de control —i que ja han obligat a evacuar o confinar prop de 19.000 persones—, el foc també s'ha estès al terreny de la confrontació entre el govern espanyol i el principal partit de l'oposició. La temperatura també puja en l’ambient polític pels enfrontaments entre representants dels governs central i autonòmic, en aquest cas, personalitzats en dos dels polítics més controvertits i polèmics en les seves declaracions. El ministre de Transports, Óscar Puente, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, han protagonitzat una batussa dialèctica que ha culminat amb un intercanvi d’insults i retrets. S'han ajuntat la fam i les ganes de menjar, i la paradoxa és que, malgrat la tensió política, tant la Moncloa com la Comunitat de Madrid coincideixen que la coordinació tècnica entre administracions està funcionant correctament. Ha estat precisament el to adoptat per Puente el que ha desfermat una nova batalla dialèctica, i s’ha trobat amb la resposta contundent de la presidenta del PP madrileny. 

Les primeres friccions

dimecres, 22 de juliol del 2026

Aliança Catalana entraria amb força a Barcelona i Junqueras diu que la culpa és de Junts

 

 

La formació de Sílvia Orriols aconseguiria fins a sis regidors a la capital catalana, el mateix que els Comuns

 

Aliança Catalana podria obtenir molt bons resultats a la ciutat comtal |  Europa Press

 

 22/07/2026

per Redacció 

 

Aliança Catalana irrompria amb força a l'Ajuntament de Barcelona si les eleccions municipals se celebressin ara. La formació presidida per Sílvia Orriols obtindria entre cinc i sis regidors i un 12,4% dels vots.

Segons una projecció de Metrópoli Abierta, el resultat situaria Aliança pràcticament empatada amb Barcelona en Comú, que aconseguiria entre cinc i sis edils amb un 12,6% dels sufragis. L'entrada de la formació independentista suposaria, a més, un cop dur per a Junts, que passaria dels 11 regidors obtinguts el 2023 a només quatre o cinc representants.

 

Dona de cabell fosc i llis parlant davant d’un micròfon en un entorn institucional amb parets de marbre i fusta, vestida amb americana grisa i brusa negra, sostenint una carpeta blava.
Aliança Catalana entraria amb força a l'Ajuntament de Barcelona |  E-Noticies

 

 

El PSC de Jaume Collboni tornaria a guanyar les eleccions amb entre 11 i 12 regidors i el 23,7% dels vots. ERC pujaria fins a la segona posició, amb set o vuit edils i un 17,4%, mentre els comuns patirien un retrocés important respecte als seus nou representants actuals.

Enfonsament de Junts després de ser la força guanyadora en les últimes municipals