Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat

 

 

ANDORRA - CATALUNYA

 

 

El nou instrument de col·laboració permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català

 

 

Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat, el 19 de juny del 2026 Autor/a: ACN

 

 

La ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Mònica Bonell, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, han encapçalat aquest divendres la constitució del Grup de Treball de Política Lingüística entre ambdós governs, en una reunió celebrada al Ministeri de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, a Encamp. El nou instrument de col·laboració estable entre governs permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català.

La creació d’aquest grup de treball "reforça" la cooperació institucional en matèria de política lingüística i estableix un espai estable de coordinació per impulsar actuacions conjuntes relacionades amb la promoció, l’ús i el coneixement del català. Aquesta iniciativa s’emmarca en l’acord entre el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, per reprendre reunions periòdiques i impulsar grups de treball sectorials en àmbits d’interès compartit entre ambdós territoris, amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració transfronterera.

A la trobada hi han participat representants dels dos governs. Per part d’Andorra, a més de la ministra Mònica Bonell, hi han assistit el director de Política Lingüística, Joan Sans; la cap d’Àrea de Política Lingüística, Marta Pujol, i la cap d’Àrea de Llengua Catalana, Eva Royo. Per part de la Generalitat, juntament amb el conseller Francesc Xavier Vila, hi han participat la delegada del Govern de la Generalitat a Andorra, Anna Vives; el director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu, l’Aran i Lleida, Jordi Suïls; el subdirector general de planificació per a l’accés al coneixement i impuls de l’ús del català, Anton Ferret, i la cap de gabinet, Montserrat Sendra.

Durant la reunió constitutiva s’ha acordat dotar el grup d’una metodologia de treball estable, amb reunions periòdiques que permetin fer seguiment de les línies d’actuació, compartir experiències i identificar noves vies de col·laboració entre les dues administracions.

Prioritaris d’actuació

Israel i Hezbollah pacten un alto el foc al Líban mentre l’acord entre els EUA i l’Iran penja d’un fil

 

 

GUERRA A L'ORIENT  MITJÀ

 

 

Teheran ha posat com a condició que la qüestió libanesa s’inclogui en les negociacions 

 

 

 

Lluís Tomàs
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 19 de juny de 2026. 16:04
Actualitzat: Divendres, 19 de juny de 2026. 16:55
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Israel i Hezbollah han acordat un alto el foc al Líban que comença aquest mateix divendres. La treva es produeix en un moment en què l’entesa entre els Estats Units i l’Iran per capitular la guerra penja d’un fil, precisament per la campanya militar del govern de Benjamin Netanyahu contra la milícia xiïta. Teheran considera condició indispensable que el Líban entri en l’acord amb Washington, i els atacs de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) al país llevantí de les últimes 48 hores han paralitzat la signatura de pau que s’havia de celebrar a Suïssa. 

En declaracions a Reuters, un funcionari nord-americà involucrat en les negociacions ha declarat que “després de l'intercanvi d’atacs d'avui, Israel i Hezbollah ara entren en un alto el foc” gràcies als esforços dels Estats Units i Qatar, que han exercit de mediadors. Està per veure com evolucionen ara les negociacions entre l’Iran i la Casa Blanca, però el fet que, només aquest divendres, i segons el Ministeri de Salut libanès, hagin mort 47 persones i 97 més hagin resultat ferides és un factor de massa pes per signar la pau. Anteriorment, les FDI havien informat d’atacs a fins a 80 objectius vinculats a la milícia i de la mort de “desenes” dels seus membres.

Violat en temps rècord

Quan de defensar la cultura catalana en diuen «supremacisme català»

 

 

CRIT

 

 

 

 

17 de juny de 2026

Per Felix Rabassa

 

 

Les declaracions de Laia Glück a 3CatCultura haurien de preocupar qualsevol persona compromesa amb la continuïtat de la cultura i la nació catalanes. I tot plegat perquè ha assumit un marc ideològic espanyolista que acaba convertint en sospitosa una part molt important dels catalans que treballen cada dia per preservar la llengua i la cultura pròpies. Segur que ella personalment no és pas espanyolista però l’assumpció del marc ideològic espanyolista de l’existència d’un suposat «supremacisme català» és ben clara.

Ja la pregunta formulada per Mariona Batalla era patètica i duia mala fe. Quan es planteja si «hem de començar a desdibuixar o crear un nou disseny del que representa la catalanor», s’està assumint implícitament que la identitat catalana tradicional és quelcom problemàtic que necessita ser redefinit. Per començar fa servir la paraula despectiva «catalanor» i a més afirma