Les traves de la conselleria per a garantir l’ensenyament en català a les zones castellanoparlants, un any després de la consulta

 

SOCIETAT - EDUCACIÓ

 

Avui fa un any que les famílies es van haver de sotmetre a una consulta per a triar la llengua vehicular en la qual estudiarien els seus fills

 

Laura Escartí

24.02.2026 | Actualització 24.02.2026 -12:39h 

 

 

Ara fa un any que es va obrir la consulta sobre la llengua base als centres educatius del País Valencià, arran de la mal anomenada “llei de llibertat educativa”, i les famílies van tindre una setmana per a votar. Era una de les polítiques estrella del Consell de Carlos Mazón, amb el conseller d’Educació José Antonio Rovira com a artífex, i tenia per objectiu principal d’arraconar el català a les aules. Estaven convençuts que se’n sortirien, però les famílies els van donar una lliçó i el català es va imposar amb el 50,53% dels vots. Es va imposar, fins i tot, allà on no s’ho esperaven.

Parlem de la comarca dels Serrans (o la Serrania), de predomini lingüístic castellà, on el català va obtenir el 51,97% dels vots. Però tan segur estava el govern que cap comarca castellanoparlant no gosaria de votar pel català, que la llei no hi garantia l’ensenyament en aquesta llengua. De fet, Famílies pel Valencià va denunciar que la Conselleria d’Educació només hi va oferir sis grups en català, en contrast amb els seixanta-vuit de castellà.

Al Centre Rural Agrupat (CRA) Bajo Turia, a Bugarra,

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

“Un cop constitucional, amb la Corona i la coalició d’UCD i PSOE”: el 23-F, desclassificat

 

 

COP D'ESTAT 23F

 

 

Desenes de documents es difonen a través de la web de la Moncloa amb detalls inèdits de la rebel·lió de 1981 

 

 

Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press

 

Quico Sallés

25/02/2026 14:22  

 

Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar. 

Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

 

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat

  

“Un cop constitucional o a la turca”