SOCIETAT - EDUCACIÓ
Avui fa un any que les famílies es van haver de sotmetre a una consulta per a triar la llengua vehicular en la qual estudiarien els seus fills
Laura Escartí
24.02.2026 | Actualització 24.02.2026 -12:39h
Ara fa un any que es va obrir la consulta sobre la llengua base als centres educatius del País Valencià, arran de la mal anomenada “llei de llibertat educativa”, i les famílies van tindre una setmana per a votar. Era una de les polítiques estrella del Consell de Carlos Mazón, amb el conseller d’Educació José Antonio Rovira com a artífex, i tenia per objectiu principal d’arraconar el català a les aules. Estaven convençuts que se’n sortirien, però les famílies els van donar una lliçó i el català es va imposar amb el 50,53% dels vots. Es va imposar, fins i tot, allà on no s’ho esperaven.
Parlem de la comarca dels Serrans (o la Serrania), de predomini lingüístic castellà, on el català va obtenir el 51,97% dels vots. Però tan segur estava el govern que cap comarca castellanoparlant no gosaria de votar pel català, que la llei no hi garantia l’ensenyament en aquesta llengua. De fet, Famílies pel Valencià va denunciar que la Conselleria d’Educació només hi va oferir sis grups en català, en contrast amb els seixanta-vuit de castellà.
Al Centre Rural Agrupat (CRA) Bajo Turia, a Bugarra,
