Rajoy, «radicalment en contra» que Escòcia negociï amb la Unió Europea

BREXIT

El president espanyol assegura que "l'únic interlocutor vàlid" és el govern britànic

Les reunions d’Sturgeon a Brussel·les coincideixen amb la primera cimera d’estats sense el Regne Unit

 

La primera ministra escocesa, a Brussel·les per evitar la marxa d'Escòcia de la UE 

Mariano Rajoy, abans de la sessió del Consell Europeu | Moncloa

Mariano Rajoy ha assegurat aquest dimecres que està "radicalment en contra" que Escòcia negociï directament amb la Unió Europea sobre el Brexit. Coincidint amb les reunions de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, amb el president de l'Eurocambra i el de la Comissió, el líder del PP ha volgut deixar clar que Escòcia, segons el seu parer, no té "competències" per portar a terme aquestes negociacions.

En aquest sentit, ha remarcat que els "efectes pràctics" de qualsevol conversa entre la primera ministra escocesa i les institucions europees són nuls. "N'estic absolutament convençut", ha dit el

Com assaltar el Palau d’hivern, segons Tresserras

20/08/2015

PROCÉS CATALÀ

L’exconseller de Cultura i guru d’ERC explica el seu evangeli sobre la revolució catalana i estira les orelles a l’esquerra que defensa l’actual statu quo o demana més radicalitat.

Quico Sallés (Prada, el Conflent)

Joan Manuel Tresserras, en un moment de la seva classe - J.M. Montaner/UCE

L’exconseller de Cultura i un dels consegliere més influents d’Oriol Junqueras, Joan Manuel Tresserras, està convençut en què el procés català és una autèntica revolució. Una revolució, però, matisada per la lluita de les hegemonies i, sobretot, per la democràcia. Un fet inèdit en la història. “El que anem a fer no s’ha fet mai”, va sentenciar en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra aquesta setmana a Prada amb la que va explicar el seu calculat evangeli de la "revolta catalana".

Segons Tresserras, “els únics europeus que diuen viure en un país en construcció som nosaltres”. Una construcció que per l’exconseller és sinònim de “revolució” que s’ha de basar en “formes homologables de per representar el poder”. “No tenim cap Palau d’Hivern per assaltar!”, adverteix Tresserras per definir el procés com “una revolució social que no vol violentar ningú i que no és una presa del poder per la força”. Així les eines per consumar l’objectiu és la “complicitat i l’ exemplaritat” per fer entendre que el procés vol el “relleu de les velles minories dirigents per part de classes treballadores, més formades i més decidides a comprometre’s amb un projecte polític nou que encara no s’ha posat a prova”.

Poder dels Estats: posats en qüestió

Les excel·lents relacions de Fernández Díaz amb l’islamisme radical

Divendres, 10 d'abril de 2015 05:00 h

El ministre que vincula gihaidisme i independentisme reconeix tenir bones relacions amb Mounir Benjelloun, un integrista que el ministre promou per presidir la Comissió Islàmica d’Espanya

---

La guerra bruta del ministre de l’interior contra el procés, ara vinculant gihaidisme i independentisme, se li gira en contra. El director de la fundació Nous Catalans, Àngel Colom, acusava el ministre a 8aldia de promoure un integrista per presidir la Comissió Islàmica d’Espanya CIE. Es tracta de Mounir Benjelloun que té un historial que el vincula al moviment Justicia i Caritat prohibit al Marroc per radical i salafista. Però malgrat això,  Benjelloun té mèrits prou atractius pel ministre de la seguretat d’Espanya com ser ferm opositor del règim alauita, contrari a reclamar Ceuta i Melilla, perseguir la unificació de la comunitat islàmica d’Espanya, i quan convé, disparar contra Mas.

Fernández Díaz amb el màxim responsable del CIE, Mounir Benjelloun -el primer a la dreta-, foto Ministeri Interior

Antecedents de “l’home” del ministre

El màxim representant del CIE que s’atribueix la representació del col·lectiu de musulmans de l’estat espanyol, ja va tenir problemes quan va sol·licitar la nacionalitat espanyola perquè el Ministeri de Justícia va emetre un informe negant-li la nacionalitat amb l’argument que aquest estava  vinculat a moviments que desenvolupaven “activitats irregulars o radicalitzades” a Espanya que suposen “un risc de radicalització de la comunitat musulmana”. Amb tot, el 2010 l’estat va concedir la nacionalitat a l’ara  líder de la CIE, que ha negat reiteradament vincles amb Justícia i  Caritat.

Clars vincles amb els radicals