Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llista italiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llista italiana. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de novembre del 2014

Vicent Partal : I si el partit del president no és cap partit?

21.11.2014

Si Mas ens sorprèn amb una fórmula insòlita i audaç, és possible que totes les peces que tenim sobre el tauler salten fetes miques.




'Aquesta vegada no votaran ells, no seguiré el seu joc ni els facilitaré mai més les coses fent allò que esperen.' La frase, d'Artur Mas, és de fa anys. Me la digué en una entrevista que li vaig fer quan la situació que ara vivim era una utopia, una realitat impossible ni d'imaginar. Mas, en aquell moment, venia de ser enganyat vilment per Zapatero en tot l'afer de l'estatut. Per Zapatero i, no ho oblidem, per les ganes que ell tenia de tornar a la Generalitat per la via ràpida, ganes que el van fer caure fàcilment en el parany. Era Madrid que havia votat, que havia trinxat l'estatut. Aquell dia me la vaig apuntar, la frase, perquè vaig pensar que aquell polític era un home estrany, un home que aprenia dels errors.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Vicent Partal : Una proposta a la italiana

17.11.2014

Per primera vegada en molts anys, veig possible que no arribem a la independència.




Aquests dies la gran discussió és si cal avançar les eleccions i si cal fer una llista unitària, o tan unitària com siga possible per a guanyar la majoria absoluta. Sempre he expressat la meua posició amb claredat: crec que no té gens de sentit que en unes eleccions per a proclamar la independència els partits s'hi presenten separats, i encara menys que cap força política no aconseguesca, almenys, la majoria absoluta. Pensem en la reacció d'Europa i dels països del món que necessitarem que ens reconeguen: com els expliquem que no som capaços d'unir-nos ni per a això? Quina imatge donaríem? Quina credibilitat tindríem a partir d'aleshores?

Em sembla evident, tanmateix, que la llista unitària és impossible. CiU sembla que la vol, però els altres no, i no sóc mai partidari de demanar impossibles. Però l'altre dia Amadeu Abril va exposar una possibilitat que crec que podria ser interessant i conciliar les diverses posicions. L'explique.

Es tracta de fer una llista a la italiana —més o menys a la italiana. És a dir que CiU, ERC i CUP, i si ho vol ICV o qualsevol altre partit, es presenten separats però incloent una referència única. Seria, per exemple, CiU - Llista per la Independència, ERC - Llista per la Independència, CUP - Llista per la Independència. Això permetria que cadascú rebés els vots per a ell i que per tant quedàs clar quin suport real té cada partit, si és que això importa tant. Però…