Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Les dones dels Jordis trenquen el silenci en un emotiu vídeo al Washington Post



PROCÉS CATALÀ









Política







Ho fan el mateix dia que la defensa de Cuixart aporta proves que demostren que "en tot moment" va fer "crides a la mobilització pacífica".




El diari nord-americà Washington Post ha publicat un vídeo sobre l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per l'Audiència Nacional espanyola, on els defineix com "dos dels membres més destacats del moviment pro independència a Catalunya". Per explicar als seus lectors el clam popular que existeix a Catalunya per exigir l'alliberament dels primers presos polítics del procés, el vídeo intercala imatges de les mobilitzacions massives al carrer i entrevistes amb la dona de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, i la parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet. 








Una captura de pantalla de l'entrevista a les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
© TWP






"Ni tan sols els advocats saben quant de temps, però ens han avisat que pot ser per llarg", explica Barreda en referència al temps que el seu marit pot romandre al centre penitenciari de Soto del Real i com la situació ha afectat molt els tres fills que té la parella. Barreda ha condemnat l'actuació de l'Estat referint-se també als missatges de "vergonya i indignació" que els ha fet arribar la gent: "els han empresonat perquè tenen por de la gent", però "ens faran més forts. Això no ens pot aturar", ha dit després de condemnar que "els han agafat com a cap de turc".  Barreda també s'ha lamentat de la inacció d'Europa que -diu- no actuarà fins que l'economia de la UE es vegi afectada. "Per nosaltres és molt dur veure aquesta cara d'Europa", ha conclòs.





Al seu torn, Txell Bonet, ha lamentat que Cuixart no podrà agafar el seu fill de sis mesos en la primera visita que li faci a presó. Amb tot, també ha assegurat que

dimecres, 27 de gener del 2016

‘Sóc puta, grassa, lletja, retardada i malfollada per a fer política’: la CUP es reivindica contra el masclisme

Dimecres  27.01.2016  14:12

PAÍS

Les membres de la formació anticapitalista denuncien els atacs públics rebuts pel fet de ser dones i fer política.









Una trentena de dones de la CUP i les organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista s’han aplegat avui a Barcelona, en un acte en què han reivindicat la doble condició de dones i persones dedicades a la política. Les diputades del grup parlamentari de la CUP han estat les encarregades d’explicar, de manera ben contundent, els insults que havien rebut aquests darrers mesos a les xarxes socials i alguns mitjans pel fet de ser dones i alhora fer política.

A tall de testimoni reivindicatiu, Gabriela Serra, Mireia Boya, Eulàlia Reguant, Anna Gabriel i Mireia Vehí han volgut plantar cara als insults i se n’han servit per a fer proclames polítiques. Per això han clamat que eren ‘lletges’, ‘grasses’, ‘putes’, ‘retardades’ o ‘mal follades’ i que alhora es dedicaven a la política i defensaven ‘l’educació i la salut públiques’, ‘la llibertat i dignitat de les persones i dels pobles’, o ‘uns Països Catalans socialistes i feministes’.

Vegeu el vídeo ací:

dijous, 1 d’octubre del 2015

Anna Gabriel: ‘Pensem en una presidència coral, amb tres o quatre noms’

Dijous  1.10.2015  09:07

PAÍS

La diputada electa de la CUP diu que saben que són tan sols 10 diputats de 135 i que no poden posar condicions inacceptables als altres.

 










‘Pensem en una presidència del govern més coral. Pensem en tres o quatre noms. Abandonem un model presidencialista. No ens interessen les cadires. No demanarem res per a nosaltres. No venim a donar suport a un govern autonomista. El debat reduït a una sola persona ens remet als pitjors moments del “processisme”. Aquest debat resta.’ Així s’ha explicat Anna Gabriel, diputada electa de la CUP, aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio. No ha volgut parlar de noms, però ha reivindicat un paper determinant de les dones.

Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí: