Dijous, 28 d'agost de 2014 05:00 h
El ministre de l’Interior va transgredir les normes de silenci d’obligat compliment i va filtrar als seus “amics” de l’Opus la decisió del Vaticà de nomenar Carlos Osoro arquebisbe de Madrid
Venjança, joc brut o relliscada de bocamoll? El ministre de
l’Interior, Jorge Fernández Díaz, es va saltar les normes del concordat
amb la Santa Seu i va filtrar el nomenament de Carlos Osoro com a futur
arquebisbe de Madrid en substitució de Rouco Varela. El Vaticà hauria
traslladat la decisió a Rajoy per deferència ja que segons l'acord amb
el concordat entre Espanya i la Santa Seu és la jerarquia de l'Església i
no l'Estat la que decideix i anuncia el nomenament, però el ministre es
va passar el concordat pel “forro” i va esbombar les intencions del
Vaticà.
Crisi diplomàtica amb la Nunciatura
Segons infovaticana.com, Fernández Díaz en una tertúlia amb un grup de sacerdots de l’Opus hauria trencat el "secret pontifici" i hauria revelat el nom de Carlos Osoro com imminent successor de Rouco Varela a l'Arquebisbat de Madrid, el que hauria provocat tensions amb la Nunciatura. El digital recorda que abans de les esmenes de 1976 al concordat entre Espanya i la Santa Seu, l'Estat Espanyol gaudia del "dret de presentació", que suposava que l’Estat espanyol podia recomanar certs noms per ocupar les seus episcopals, o bé desaconsellar el nomenament d'altres. A partir d’aquesta data l’Estat va perdre aquest privilegi i la Santa Seu nomena el bisbe de la seva elecció, i simplement ho comunica al govern.
Armar a Rouco Varela o venjar-se de la decisió del Vaticà
Segons infovaticana.com, Fernández Díaz en una tertúlia amb un grup de sacerdots de l’Opus hauria trencat el "secret pontifici" i hauria revelat el nom de Carlos Osoro com imminent successor de Rouco Varela a l'Arquebisbat de Madrid, el que hauria provocat tensions amb la Nunciatura. El digital recorda que abans de les esmenes de 1976 al concordat entre Espanya i la Santa Seu, l'Estat Espanyol gaudia del "dret de presentació", que suposava que l’Estat espanyol podia recomanar certs noms per ocupar les seus episcopals, o bé desaconsellar el nomenament d'altres. A partir d’aquesta data l’Estat va perdre aquest privilegi i la Santa Seu nomena el bisbe de la seva elecció, i simplement ho comunica al govern.
Armar a Rouco Varela o venjar-se de la decisió del Vaticà
