Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAE. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 d’abril del 2016

Els últims insults de Félix de Azúa sobre Catalunya i Ada Colau

Divendres  1.04.2016  17:14

PAÍS

L'escriptor i acadèmic de la RAE carrega contra Ada Colau i dedica, de nou, greus paraules sobre l'educació a Catalunya i l'independentisme.






Félix de Azúa



L’escriptor i acadèmic de la RAE Félix de Azúa ha destacat darrerament per fer diverses declaracions polèmiques sobre Catalunya. Avui qui ha rebut comentaris insultants per part d’Azúa ha estat la batllessa de Barcelona, Ada Colau. Uns insults que han estat replicats amb contundència pel diputat d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián.

El novel·lista català en una entrevista a la revista Tiempo també ha tornat a atacar greument Catalunya i el seu sistema educatiu. Us oferim a continuació un recull dels insults i exabruptes que l’escriptor ha llançat en aquesta entrevista:

dimarts, 18 de març del 2014

'Segons la RAE, ja som en un potencial estat de setge'

Dimarts  18.03.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Entrevista a la filòloga Sílvia Senz · Explica com aquest organisme utilitza la llengua per 'blindar la unitat d'Espanya'





La nova edició del 'Diccionario de la Real Academia Española' (DRAE) podria incorporar tot un seguit de canvis en la definició de paraules o expressions més o menys vinculades amb el procés català: 'referèndum', 'consulta popular', 'estat', 'estat d'excepció', 'estat de guerra'... N'hem parlat amb la filòloga Sílvia Senz, que juntament amb Montse Alberte fa temps que estudien la RAE com a organisme que fa política per mitjà de la llengua. En aquesta entrevista Senz explica com aquesta acadèmia 'utilitza la llengua per blindar la unitat d'Espanya'.

Quina eficàcia política té el canvi en les definicions del diccionari?
—Als tribunals el diccionari de l'acadèmia es fa servir per interpretar la llei, per a la interpretació literal. Saber l'ús de les paraules, el significat literal, es fa servir com a referència en aquest sentit. I no únicament a Espanya, també en més llocs de l'Amèrica Llatina. És previst així en l'article 3 del codi civil espanyol, i hi ha molta jurisprudència que ho avala. I a Catalunya també: sovint, fins i tot quan s'instrueix un cas en català, es fa servir el diccionari de l'acadèmia espanyola. Té un valor consultiu en el món jurídic.

Si anem a exemples concrets, què implica el canvi en la definició de la paraula 'referèndum'?