OPINIÓ
"L'únic que blinda l'acord del Govern és el Govern, descarregant-lo de la responsabilitat de la desobediència i carregant-la als centres"
29/03/2022 20:19
No tenien un altre color els creadors de Twitter per al seu ocellet que el blau! El color del misteri i la màgia, com en la llum blava del conte dels germans Grimm; o la flor blava de Novalis, amb què neix el romanticisme; o el genet blau de la pintura de Franz Marc, Kandinsky o Jawlensky, que cavalcava cap a la guerra; o l’àngel blau, on la femme fatale, Marlene Dietrich, causava la perdició del professor Unrath. El blau és un color ple de simbolisme i perill, arrelat als fons més pregons dels boscos germànics.
Vinc de visitar una exposició de René Magritte al CaixaFòrum de Barcelona, modesta, però molt bé presentada i organitzada. Magritte és quasi un mar oceà. I el blau, un dels seus colors essencials, un blau celestial on es projecten com punts de fuga els motius surrealistes. Magritte era un mestre a l’hora de sacsejar el que Ortega anomenava “creences”, els pilars amagats de la consciència. Un exemple cèlebre: el quadre anomenat La traïció de les imatges, una pipa amb la llegenda “Això no és una pipa”. I, no, no és una pipa. És la imatge d’una pipa. Una traïció, segons Magritte.
Substituïu la pipa, si us plau, per una foto de família, una imatge dels dos socis de
