CRIT
4 NOVEMBRE- 2026
per Felix Rabassa
Avui som 4 de novembre, data en què es celebren els cent anys justos dels fets de Prats de Molló. Millor dit, del dia en què la gendarmeria francesa va detenir Francesc Macià i les desenes, centenars, de voluntaris catalans que havien d’envair la Catalunya sota ocupació espanyola i que havien de partir de Prats de Molló (a la Catalunya sota ocupació francesa). Ens acostem a aquesta data i constatem que més enllà dels actes commemoratius que organitza la Casa Macià, una entitat que gestionarà la Vil·la Denise (la casa on Francesc Macià i els voluntaris d’Estat Català van organitzar l’intent d’invasió amb què els separatistes catalans volien alliberar les quatre províncies del Principat al sud dels Pirineus), no es portaran a terme gaire més actes que donin a conèixer aquest episodi de la nostra Història encara molt desconegut per la gran majoria de catalans.
La (re)construcció nacional a través de commemoracions històriques a la nostra pàtria es troba, malauradament, encara, a les beceroles. El processisme apàtrida que ha encapçalat l’independentisme oficial els darrers vint anys menysprea qualsevol manifestació de nacionalisme i patriotisme. En el cas del centenari de l’intent d’invasió separatista de Prats de Molló tot plegat encara és més evident. El processisme de «ni un paper a terra» i «som gent de pau» abomina de qualsevol acció de caire militar, encara que la protagonitzéssim els catalans independentistes amb l’objectiu d’alliberar la nostra Nació. Per als processistes és molt incòmode i hipòcrita reivindicar la memòria d’uns quants centenars de patriotes catalans que estaven disposats a matar i a morir per alliberar la Pàtria.
Aquesta incomoditat explica, en bona mesura, el silenci que envolta una efemèride que hauria de formar part del calendari de commemoracions nacionals. Els Fets de Prats de Molló no foren una
