LLENGUA - POLITICA
Darrere de la normativa contrària al català hi ha un ordenament constitucional discriminatori inspirat per una ideologia supremacista
El 2026 ja s'han publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) 101 normes lingüísticament discriminatòries amb el català i els catalanoparlants. Plataforma per la Llengua l'analitza cada trimestre, i aquest tercer n'ha detectat 32, que s'afegeixen a les 35 del segon i a les 34 del primer. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades és l'ens que aquest trimestre ha promogut un nombre més elevat de normativa discriminatòria amb el català. El 8 de juliol va emetre un total de 9 resolucions per les quals aprovava les bases reguladores d'un seguit de premis que atorga anualment i feia les convocatòries corresponents. En totes aquestes resolucions s'exigia l'ús del castellà per accedir als premis, fos en els mateixos treballs candidats o en la documentació obligatòria. En el cas dels treballs, es permetia presentar-los en "l'idioma original", però sempre acompanyats d'una traducció al castellà.
En concret, es tractava de les convocatòries per al Premio Comunicación de Protección de Datos Personales, el Premio de Investigación en Ciencias Puras y Aplicadas en Protección de Datos Personales Ángela Ruiz Robles, el Premio de Privacidad y Protección de Datos en Iberoamérica, el Premio a la difusión del derecho fundamental a la protección de datos personales en redes sociales, el Premio a la formación, educación y concienciación en protección de datos, el Premio a la labor de la
persona Delegada de Protección de Datos, el Premio a las buenas prácticas de cumplimiento normativo y de responsabilidad social en el tratamiento de datos, el Premio de Investigación jurídica en Protección de Datos Personales Emilio Aced i el Premio a la protección de datos personales de colectivos vulnerables y frente a la violencia digital.Aquesta exigència crea un incentiu per fer directament els treballs en castellà, perquè traduir-los és una inversió en temps o en diners i, a més, el premi no està assegurat. Pel que fa a la documentació obligatòria, diverses resolucions exigien presentar resums executius en castellà (i, en un cas, en castellà i en anglès) i una memòria en castellà.
Entre el juliol i el setembre del 2026, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar 32 normes que donaven privilegis a la llengua castellana respecte al català als territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol o en les institucions que els governen. Eren normes estatals (23), europees (7) i internacionals (2). Malgrat que l'activitat política es redueix significativament durant els mesos d'estiu, el nombre de normes lingüísticament discriminatòries va ser similar al dels trimestres anteriors: 35 entre l'abril i el juny i 34 entre el gener i el març.
Normativa estatal, europea i internacional
La normativa discriminatòria aprovada per les institucions generals espanyoles reprodueix un esquema jeràrquic de reconeixement de les llengües recollit a la Constitució espanyola. La Carta Magna estableix que el castellà és la llengua oficial del conjunt de l'Estat, mentre que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials als seus territoris "respectius". A més, estableix que tothom té dret a fer servir el castellà i que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-lo. Segons el Tribunal Constitucional, això comporta implícitament la prohibició que les altres llengües oficials siguin d'obligat coneixement general.
El marc constitucional genera un terreny de joc lingüístic inclinat a favor de l'extensió del castellà i de la minorització del català i els altres idiomes propis. A més, imposa uns límits a la normalització i a la igualtat que la legislació ordinària no pot sobrepassar. A més de les resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el tercer trimestre del 2026 es pot destacar una ordre del Ministeri de Sanitat (ordre SND/715/2026, de 8 de juliol). Aquesta norma regula el procediment d'inclusió, alteració i exclusió de l'oferta de productes ortoprotètics acceptats pel Sistema d'Informació d'Oferta de Prestació Ortoprotètica (OFEPO). Entre la informació de la qual l'empresa que vol comercialitzar un producte ha de proveir l'OFEPO perquè l'inclogui en l'oferta hi ha les "instrucciones de uso en español".
Com que el castellà és oficial a tot l'Estat i és d'obligat coneixement, es considera que exigir les instruccions en castellà és una intromissió legítima, adequada i suficient per preservar els drets dels consumidors, mentre que l'exigència que les instruccions siguin en català no pot tenir el mateix fonament. Així ho va dir el Tribunal Constitucional en una sentència del 2017 sobre el Codi de Consum de Catalunya, en què va validar l'exigència de l'etiquetatge en català només si es fonamentava en una voluntat de "promoción de la lengua catalana" i no en "la protección al consumidor", la qual entenia que ja quedava garantida "con el establecimiento de la obligación de [usar el] castellano" (STC 88/2017, FJ 5).
El règim constitucional explica en bona part el caràcter discriminatori de la normativa interna, però també de la que ve d'Europa i de les organitzacions internacionals. L'oficialitat exclusiva del castellà fa que tota la normativa europea que privilegia les llengües oficials dels estats membres beneficiï, a Espanya, exclusivament el castellà. En aquest sentit, és una decisió interna espanyola el que fa que la normativa europea sigui adversa al català. També hi ha normativa europea que privilegia les llengües oficials de la Unió, però el català tampoc no gaudeix d'aquest estatus perquè Espanya no va sol·licitar-ho en la seva adhesió a les Comunitats Europees el 1986. Durant la legislatura que s'ha acabat a l'octubre, el govern espanyol ha sol·licitat l'oficialitat comunitària per al català, però la iniciativa no ha prosperat a causa de l'oposició acèrrima del principal partit de l'oposició, el PP, que ha fet campanya activa per convèncer els socis europeus de blocar-la.
A manera d'exemple, el tercer trimestre del 2026 es poden esmentar dues normes europees que discriminen el català. El reglament d'execució (UE) 2026/1757 estableix que l'Autoritat Europea de Supervisió (Autoritat Bancària Europea, ABE) ha d'oferir a la pàgina web un seguit de solucions informàtiques que ha de mantenir "actualizadas y disponibles en todas las lenguas oficiales de la Unión". La decisió d'execució de la Comissió 2026/1936 disposa que quan es presenta una partida d'animals vius o productes d'origen animal de Nova Zelanda en un lloc fronterer d'entrada a la Unió Europea per a un control oficial, el certificat sanitari s'ha de facilitar en anglès i en una de les llengües oficials de l'estat membre en qüestió.
Les normes emanades de les organitzacions internacionals solen ser poc intrusives lingüísticament. Amb tot, algunes estableixen obligacions lingüístiques a favor de "la llengua del país" o "nacional". A l'Estat espanyol, el règim constitucional fa que aquests atributs s'associïn al castellà. El tercer trimestre del 2026 es pot esmentar el reglament n. 129 de les Nacions Unides: disposicions uniformes relatives a l'homologació de sistemes reforçats de retenció infantil utilitzats a bord de vehicles de motor [2026/1534]. Aquestes disposicions obliguen els fabricants a proporcionar als usuaris un seguit d'informacions "en la lengua del país en el que se venda el producto".
La raó de la discriminació lingüística en les lleis
Les constitucions i les lleis no són neutres: reflecteixen decisions de caràcter polític. El castellà no té un reconeixement diferent i superior a la Constitució espanyola de 1978 i en les lleis ordinàries perquè això sigui natural o com a producte d'un fet casual o arbitrari. El té perquè la ideologia hegemònica, el nacionalisme espanyol, defensa la jerarquia entre les llengües tradicionalment parlades a l'Estat.
El nacionalisme espanyol és una ideologia que en els terrenys identitari, cultural i lingüístic és supremacista. Identifica Espanya amb Castella i amb els seus elements definitoris, molt particularment la llengua castellana. D'acord amb la seva visió, el castellà seria la llengua espanyola per antonomàsia, la llengua "comuna" i "nacional" dels espanyols. Els altres idiomes autòctons serien, en canvi, "particulars" i "regionals".
La visió espanyolista es basa en mites i en pseudociència. Imagina que el castellà es va estendre per la península Ibèrica de manera incruenta i que les poblacions que parlaven altres idiomes el van adoptar "lliurement". També imagina que aquesta adopció es va produir fa molts segles. En realitat, l'expansió del castellà és deguda al seu vincle estret amb el poder, primer amb la cort de la Monarquia Hispànica i després amb les institucions de l'Estat espanyol modern. A més, l'expansió del castellà es va limitar fins al segle XIX a les elits i als usos formals i literaris: als territoris d'altres llengües, la gran massa de la població ignorava el castellà fins a l'extensió de l'educació obligatòria entre els segles XIX i XX.
El nacionalisme espanyol també ha sostingut que el castellà s'ha estès a causa de la seva superioritat intrínseca. La simplicitat vocàlica i altres elements característics l'haurien fet un idioma ideal per exercir de koiné. La fal·làcia és evident si s'observa que el castellà també té elements "complexos" per comparació a altres idiomes (per exemple, les conjugacions verbals) i que la seva expansió a Europa coincideix amb les fronteres polítiques de l'Estat espanyol. Ni tan sols territoris que van formar part de la Corona Hispànica no tenen un nombre significatiu de parlants nadius de castellà (la Catalunya Nord, Portugal, Sardenya, Flandes...).
ENLLAÇ NOTÍCIA :

Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada