Nous lideratges?

 

 

OPINIÓ

 

"Totes les cares que es proposen per encetar les noves etapes de les respectives formacions, tenen els mateixos tics i el mateix estil que les anteriors"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot

02/09/2024

 

 

 

“Calen nous lideratges”. Aquesta és segurament la frase més pronunciada en el decurs dels darrers mesos dins el món independentista. Expresidents de la Generalitat, periodistes, militants de partits, opinadors o gent del carrer, tots sembla que s’hagin posat d’acord. No hi ha discussió sobre allò que tothom veu. Amb tot i això, sempre ens quedem a mitges.

Una de les greus conseqüències que la colonització genera en els pobles sotmesos, és que deixen de saber com s’exerceix el poder. En el nostre cas, el mal ve de lluny i cada dia s’agreuja més. Els catalans

desconeixem els mecanismes sobre els quals descansa l’autoritat i tampoc arribem a plantejar-nos quins atributs haurien de tenir aquells que ens han de dirigir. Apel·lem als canvis, però desconeixem quins tipus de personalitats els han de comandar. És tan gran el desori al respecte, que el recanvi a Esquerra es proclama “coral i feminitzada”. Hom pot dir una collonada més gran? Com si Catalunya hagués de solucionar l’agonia de la llengua o el saqueig econòmic que pateix amb aquesta fórmula tronada. Parlen només per als seus feligresos amb sou públic que s’empassen qualsevol ximpleria.

Sense arribar al grau d’absurditat dels republicans, els juntaires tampoc saben anar més enllà d’un discurs passat de rosca. Però l’efecte és el mateix: han perdut les cartes de navegar, si mai les havien tingut. És patètic sentir els objectius del seu pròxim congrés per boca del seu secretari general. Són els següents: “bastir un independentisme transversal” i “un nou full de ruta”. Personalment, he perdut el compte del nombre de fulls de ruta que ha bastit l’independentisme en els darrers anys. En podríem fer una biblioteca sencera. No entenc com amb tants cartògrafs que hem tingut, ara estem més perduts que un pop dins un garatge.

Ens queda el tercer membre del triumvirat: la CUP. Són els més patètics. No saben ni on van, ni què volen. Han encetat una cosa anomenada Procés de Garbí, on parlen d’“unitat popular” i de “poble treballador”, com si Catalunya s’hagués d’interpretar dins els mateixos paràmetres que la Cuba de Fidel Castro. Algun politòleg ha qualificat el seu discurs, de forma bondadosa, com a “caòtic”. D’aquestes tres organitzacions, penseu que en pot sorgir cap nou lideratge?

El més assenyat és fer-nos a la idea que això no serà possible. Totes les cares que es proposen per encetar les noves etapes de les respectives formacions, tenen els mateixos tics i el mateix estil que les anteriors. L’única condició que se’ls demana és que no facin res que posi en perill l’estructura partidista. Tothom ha de continuar mantenint la feina. 

Sobre les condicions per liderar, no en parlem. Demostrar tenir idees originals i motivadores, gaudir d’un discurs que desperti passions en un públic o saber guanyar-se la voluntat de la gent, són coses en les quals gairebé ningú no pensa. Possiblement, també perquè veiem que, de l’estil polític lànguid i pusil·lànime dels principals dirigents d’aquests partits, no en pot sortir res de profit. Aleshores, molts es conformen a tenir com a única alternativa a qui toca una mica els dallonses a Espanya. Són els lideratges del “no tenim res més”. 

Fins que no siguem durs i implacables a l’hora de valorar a qui ens vol dirigir, no podrem guanyar cap batalla. La condescendència és el camí més recte cap al fracàs.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/nous-lideratges-895999/