OPINIÓ
"Si hi ha repetició electoral a Catalunya, Sánchez és capaç d'avançar les espanyoles per fer-les coincidir i desencadenar una campanya 'frankenstein' de resultats imprevisibles"
Entrem en una setmana que serà especialment estranya políticament. Diumenge que ve hi ha unes eleccions extremadament importants però amb les quals costa molt que connectin els ciutadans. A la Unió Europea es decideixen coses transcendentals i la sensació al carrer és que és tan difícil incidir-hi que no val la pena cansar-s’hi. Les relacions internacionals entre estats estan massa dominades per girs segurament tan necessaris com difícils d’entendre. Això, inevitablement, distancia les institucions europees de la gent. De gent que es declara europeista i que no sap què fer-ne d’aquesta autodefinició.
En aquest context, a Catalunya i a Madrid només s’està pendent del 9-J perquè els partits n’esperen els resultats per prendre decisions locals. Qualsevol convocatòria electoral serveix per mesurar forces, i la política catalana i l’espanyola necessiten mesurar-les compulsivament, com un malalt que es pren la
temperatura cada cinc minuts per veure si han variat les dècimes. L’endemà del 9-J, el dia 10 a la tarda, s’ha de constituir la Mesa del Parlament de Catalunya amb els resultats del 12-M. El pactes per repartir-se aquestes cadires seran llegits com indicis de cara a la investidura, potser fallida, que vindrà després. Per acabar de decidir què acorden en aquesta primera fase del post 12-M, els partits voldran saber els resultats de l’últim test, el del 12-M.Aquestes negociacions són, més que mai, una partida de pòquer. I hi ha dos jugadors addictes a les jugades mestres: Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. El líder de Junts té poc a perdre i ho fa saber fins i tot sobreactuant. Si cal repetir eleccions, s’hi apunta. Què passarà amb la seva trajectòria si aquesta aposta no li surt bé? És una pregunta que ara mateix li fa nosa. A l’altra banda del ring, hi ha el president espanyol, instal·lat en una manera de fer que consisteix a doblar sempre l’aposta del rival.
La posició de Puigdemont, que sembla condemnada al fracàs perquè, almenys a priori, sembla impensable que els socialistes s’avinguin a facilitar la seva investidura, és una tàctica que li és útil perquè també empeny ERC. I el resultat és que a la Moncloa el nerviosisme augmenta. La sensació permanent d’estar a la corda fluixa, pendents de si Junts fa caure les fitxes del dòmino, pot arribar a ser asfixiant, sobretot per les pressions internes al PSOE, afegides al fet que els ponts amb el PP semblen trencats. Per això, precisament, una idea sobrevola Madrid: si Junts i ERC –encara que sigui per separat– provoquen la repetició de les eleccions al Parlament, Pedro Sánchez és capaç d’avançar les espanyoles per fer-les coincidir amb la data de les catalanes i desencadenar una campanya frankenstein de resultats imprevisibles. Just l’escenari que més li convé sempre al líder del PSOE. El que no està clar és que el sobiranisme estigui preparat per reaccionar-hi.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/xoc-jugades-mestres-860788/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada