Villarejo: “L’operació Catalunya és cosa de Soraya Sáenz de Santamaría”

OPINIÓ







Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 26 de juny de 2017

Jordi Évole ha aconseguit aquest nit de diumenge entrevistar José Manuel Villarejo, el famós comissari que apareix en tot el que té relació amb l'operació Catalunya.



L'inici ha estat impactant amb unes imatges d'un programa de TV del 2 de juliol del 1981 on aquest senyor assistia a una actuació de Grace Jones al costat de Marisa Naranjo, Carmen Maura i el personatge de Doña Croqueta, que era un actor que feia de senyora gran. Villarejo hi apareix amb un micròfon de solapa, per la qual cosa es dedueix que va ser entrevistat. I m'he quedat amb el dubte dels motius. I m'he quedat amb les ganes de saber què va dir. Per tant demano a Jordi Évole que ens passi les imatges de la resta de programa.



A continuació hem vist un Villarejo ja avui passejant per una mena de sala d'interrogatori, com fent temps, mentre sonava la Cavalleria rusticana de Mascagni. La sala serà el plató on després veurem la
conversa. Tons grisos. Una taula del mateix color amb dos gots d'aigua i cara a cara Villarejo i Évole. Évole duia diverses carpetes de les quals ha anat traient els temes.



I ja ens ha aparegut el personatge. Amb una gorra blava, però no d'aquestes de visera, sinó com d'avi que juga a la petanca després de passejar el gos. Duia unes ulleres que amagaven, però no li tapaven, els ulls i lluïa una barba blanca molt rebaixada per la banda de les galtes.



Si intentava amagar la seva identitat, jo crec que no ho ha aconseguit perquè és fàcil identificar-lo.
De seguida hem entrat en matèria quan ha acusat Soraya Sáenz de Santamaría de donar les ordres pertinents al director de la policia i al CNI per organitzar l'operació Catalunya. Quan Évole li ha preguntat si ell hi ha participat, Villarejo ha fet vuit segons de pausa, que en TV és una eternitat, ha begut aigua, ha passat la llengua repetidament pels llavis a molta velocitat i ha justificat la pausa dient: “No és un silenci per tenir temps a veure com li contesto”. I llavors ha respost dient que va venir a Catalunya a veure què passava amb les activitats de Jordi Pujol Ferrusola. Qui el va enviar? El director de la policia, Ignacio Cosidó, i Eugenio Pino, el seu segon. Jorge Fernández Díaz ho sabia?. “Imagino que sí”.



I aquí ha estat quan l'entrevista ha pres una dimensió inesperada perquè els dos protagonistes han quedat en un segon pla i els espectadors ens hem quedat situats visualment en una sala annexa mantenint el contacte visual de la xerrada a través d'un vidre, però fora d'ella. I en aquesta sala exterior al lloc on passava l'acció,  els periodistes Álvaro de Cózar i Antonio Rubio han comentat les declaracions que havia fet Villarejo fins aquell moment.



Al cap d'una estona hem tornat a Villarejo, que s'ha quedat sense saber què contestar quan Évole li ha preguntat si va presentar-se davant de Victoria Álvarez (examant de Jordi Pujol Ferrusola i qui obre el camí al cas Pujol) amb una identitat falsa de periodista d'El Mundo i si és cert que aquesta identitat falsa va ser confirmada per dos periodistes d'aquest diari a una Álvarez que no es fiava d'ell. Els dos periodistes són Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, autors de la publicació de diverses informacions falses sobre Xavier Trias, Artur Mas i la família Pujol.



Seguidament Évole li ha passat a Villarejo una gravació d'una conversa seva amb Javier de la Rosa on aquest li deia que Artur Mas no tenia res a veure amb el cas Palau. I mentre les sentim, veiem amb un pla mitjà les reaccions d'un Artur Mas que també les està sentint assegut en un espai que vol semblar una altra sala del mateix decorat.



Mas ha aprofitat per acusar “el PP” i “el ministeri de l'Interior” d'estar al darrera de les acusacions de corrupte rebudes durant l'última campanya electoral. De Soraya i Rajoy ha dit que “no el sorprendria” que coneguessin l'operació. També ha negat cap relació amb un Javier de la Rosa a qui ha acusat d'haver cobrat diners dels fons reservats per inventar-se la denúncia contra ell. Quan tornem a Villarejo, ell diu que “probablement” algú va pagar de la Rosa per aquesta feina, però que no va ser ell perquè “no és la seva funció”.



I arribem a la conversa Fernández Díaz-Daniel de Alfonso gravada al despatx de l'exministre. Villarejo diu que ell no la va gravar i que potser va ser gravada per Cosidó. Un cop gravada, Cosidó va passar-li a Marcelino Martín de Blas (per cert, actualment íntim enemic de Villarejo) i aquest va passar-li al seu enllaç al CNI. Un cop allà, el director del CNI, Félix Sanz Roldán, en venjança per una discussió amb Fernández Díaz sobre els límits del seu poder, la va filtrar als mitjans.



Aquí han entrat en unes presumptes amenaces de mort de Félix Sanz Roldán a Corinna, l’amant del rei Joan Carles, a qui hauria fet fora del país sense que el rei en sabés res. De passada ha explicat, com si no passés res, que el CNI va gravar i va filtrar els famosos vídeos del rei amb Bárbara Rey.



Després d'explicar que ara condueix poc per evitar tenir un accident provocat, hem tornat als dos periodistes que estaven seguint l'entrevista. Antonio Rubio ha parlat de l'informe “Veritas”. Quan Baltasar Garzón va reobrir el cas GAL, Juan Alberto Belloch (llavors ministre de Justícia i Interior) va encarregar a Villarejo fer un informe on s’acusava al llavors jutge de participar en orgies i d’esnifar coca. Quan Évole li ha preguntat a Villarejo per l'autoria, ell ha dit que no va ser ell “exactament” sinó que “per ordre de Margarita Robles (llavors secretària d'Estat i actualment portaveu del PSOE al Congrés)", va verificar una sèrie d'informacions i va comprovar que no eren certes. "L'informe va ser publicat igualment, però no vaig ser jo”.



I en aquell moment ha aparegut Garzón, també en una mena de sala annexa, dient que van voler treure-se'l de sobre pel que estava investigant i explica tot el que li van fer, inclòs l'enverinament del seu gos. Garzón, curiosament, ha  defensat Villarejo, amb qui diu tenir “una bona relació”, que és “un bon policia” que si va fer el que va fer és perquè li “li ho han permès o li ho han demanat” i que “és un actor més” d'una pel·lícula on els culpables són els que la dissenyen.



Finalment, ens ha estat explicada la trama que ha convertit Villarejo en hipermilionari. Ell muntava empreses tapadora a través de les quals investigava per l'Estat, però paral·lelament les usava per cobrar a gent molt rica els serveis que els prestava a canvi de “solucionar” els seus problemes als jutjats i els seus problemes en general.



El resum del programa és que Villarejo ha decidit defensar-se atacant, que s'ha presentat com una víctima que ha complert ordres i que ha mentit, però no sabem exactament en què. La seva gestualitat, sobretot perquè quan menteix mou la boca com si mengés un caramel, ens pot donar pistes.



Però la gran conclusió del que hem vist avui és que fa 35 anys que a Espanya existeix una xarxa il·legal paral·lela a l'Estat que ha escoltat i ha gravat des del Rei en avall. I que aquesta mateixa xarxa ha inventat el que ha calgut per destruir gent que molestava. I que ha esclatat una guerra interna que ha tret el tap que ha fet saltar tota aquesta merda a l'opinió pública. I que un dels detonants ha estat el procés.



Lamentablement em temo que després això d'avui no passarà res. Perquè coses més greus que les que ha dit Villarejo ja han estat explicades, fins i tot en seu parlamentària. Tres dies de sorollet i dimecres estarem per altres coses. Ja es preocuparà algú de tenir-nos entretinguts.







Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-villarejo-operacio-catalunya-evole-salvados_169122_102.html