PAÍS - ERC
El diputat d'ERC al congrés espanyol afirma que 2017 serà l'any de les constatacions i que o l'independentisme fa el referèndum o els seus dirigents hauran de plegar.
 |
| El diputat d'ERC,Joan Tardà |
14.12.2016 01:00
Joan Tardà (1953) arriba a la redacció de VilaWeb amb una crossa. Es recupera d’una operació al maluc. Però aquest diputat d’ERC al congrés espanyol manté tota l’empenta habitual. I en aquesta entrevista per a valorar l’actualitat política ho torna a demostrar. Amb tota la força ven la seva idea: no es podrà culpar l’estat espanyol si no arribem a fer el referèndum, perquè avui a Catalunya hi ha majoria al parlament i un govern d’independentistes. La força per a fer-lo hi és. Només cal fer-la servir. És la mateixa lògica que aplica en el cas del judici a Carme Forcadell, que declara demà. Si la inhabiliten, diu Tardà, el Parlament de Catalunya té els vots necessaris per a ratificar-la immediatament en el càrrec. Una cosa diferent, diu, seria un frau.
—Quina valoració feu del judici a Carme Forcadell, presidenta del parlament?
—La credibilitat del procés requereix que, si hi ha inhabilitació, al cap de poques hores el Parlament de Catalunya la ratifiqui. Tot el que no sigui això serà un frau. Començant per mi mateix, que al debat d’investidura ho vaig dir: ‘Sàpiguen, senyors del PP i del PSOE, que quan la presidenta del parlament s’inhabiliti, el Parlament de Catalunya procedirà a ratificar-la tot seguit en el seu càrrec.’ Si la segona autoritat de Catalunya és inhabilitada i el parlament català no la ratifica al cap de vint-i-quatre hores és evident que no hi haurà referèndum. Vostè signarà la convocatòria del referèndum si no són capaços, JxSí i la CUP, i tal vegada els comuns, de ratificar la presidenta del Parlament de Catalunya? El 2017 que iniciem és el 2017 de les constatacions.
—La vostra tesi és que tot depèn dels independentistes.
—Mai en la història contemporània de Catalunya no havíem tingut les eines que tenim per a proclamar la República: majoria al parlament i govern independentista. Una part important del poble ha posat en mans dels dirigents polítics la possibilitat de fer-ho. Si no ho féssim no valdrien excuses de mal pagador i dir que la culpa és d’Espanya. Espanya només pot dificultar molt, molt, el fet. Però no impedir-lo. Ara tot depèn només de nosaltres. Només podem perdre si no tenim coratge o si no sabem fer-ho. El gran temor de l’administració espanyola, de fet el gran terror, rau en el fet que res no depèn d’ells. Ells només poden dificultar. I dificultaran molt: serveis d’intel·ligència, dir que no som prou, violència judicial. Tot el que vulgueu. Aquí només perdem si ens arronsem o no sabem fer-ho.
—ERC es volia abstenir, però ara votarà que sí, a crear una comissió al congrés espanyol per a parlar del referèndum. Com l’expliqueu, el canvi de posició?
—Nosaltres sempre hem dit que la negociació, si arribés, cosa que dubto, sigui de govern a govern. Es tracta d’enfortir el govern de Catalunya. I entenem que la negociació al parlament espanyol no té gaire sentit. Tot i això, el que no farem és donar peu que algú pretengui tergiversar i es negui la nostra determinació per la unitat d’acció. De fet, quan nosaltres volíem abstenir-nos no era per a anar contra Homs. I, malgrat creure que aquesta via ja ha estat superada, nosaltres, unitat d’acció. Per això ho fem.
—Com es manifesta ERC en el cas dels mossos d’esquadra detenint independentistes que cremaven fotografies del rei espanyol.
—Ens toca fer de ròtula, ser flexibles, assumir contradiccions. I és evident que de contradiccions n’hi ha. Aquest cas ho demostra. Que les contradiccions hi siguin justament vol dir que hem acumulat sectors que no estaven junts abans. És impossible que un procés tan interclassista, i que casa la tradició nacionalista autonomista de Convergència, la republicana socialdemòcrata d’ERC, amb l’anticapitalista de la CUP, sigui fàcil. Dit això, sóc dels que creu que no ens convé posar, encara, l’ull de l’huracà damunt els mossos.
—Quina importància hi doneu, al pressupost?
—Significa, més enllà de gestionar més o menys diners, emplenar el dipòsit de carburant per arribar el big bang, que és el referèndum.
—Treballant a Madrid, em podeu ajudar a llegir aquesta ‘operació diàleg’?
—Fins ara hem vist violència judicial, setge econòmic, i deixar que siguin els grans mitjans espanyols de TV que frenin el creixement de l’independentisme. Ara apareix un altre front: ‘operació diàleg’. Diuen que és possible d’entendre’ns i que ells reconeixen els seus pecats. Soraya ja va començar l’altre dia. Però no veuen que la pilota continua essent sempre a les nostres mans. Hi ha gent que es pregunta: de què han servit les mobilitzacions dels darrers anys? De tenir la pilota. I la tenim. Per això dic que si el nostre govern no compleix se n’haurà d’anar cap a casa. Puigdemont i Junqueras s’hauran de tancar a casa i no sortir-ne. I els dirigents de la CUP, també. El poble no perdonaria. I si el govern no fa el referèndum, es caga, o no sap fer-ho, l’independentisme no guanyarà les següents eleccions i molts independentistes abandonaríem el partit. Ens sentiríem traïts. I els independentistes no podrien anar pel carrer demanant el vot. Què dirien? Teníem les eines, però ens vam cagar i no ho vam saber fer. Però ara dóna’ns el vot, i ara sí que ho farem. No seria creïble. Encara més: serien unes eleccions amb molta abstenció, mesos de tensió, els partits farien implosió. Hi hauria moltes baixes. En canvi, si fem el referèndum, encara que el perdéssim, el guanyaríem.
—Què voleu dir?
—Hi hauria decepció? Sí. Però no sentiment de derrota. Ens passaria com als escocesos. Podríem perdre el referèndum, i a la vegada, fer créixer l’hegemonia. Si un poble decideix el seu futur una vegada, ho pot fer dues vegades. El 2017 o l’independentisme passa al fracàs absolut i ho crema tot durant molts anys o fa el referèndum. I, sigui quin sigui el resultat, guanya.
—Puigdemont. Com el veieu?
—M’agrada en el sentit que crec que tinc davant un independentista. Dels de tota la vida. Evidentment, tenim idearis diferents. En tot cas, la república, el procés constituent, serà més intens en la mesura que els independentistes siguem capaços de convergir amb els sobiranistes. Amb Barcelona en Comú. Ha d’haver-hi una convergència.
—Que no hi és.
—No hi és perquè no han acceptat un fet que hauran d’acceptar: el referèndum o referèndum no té retorn. No s’ho creuen, no els convé creure-ho, que hi haurà referèndum. Jo a en Domènech li ho dic: ‘Xavier, el referèndum hi serà.’ ‘Ui, Convergència us deixarà plantats’, respon. Perquè no pren cap decisió aquest món? Perquè estan instal·lats en un escenari còmode: el referèndum no es farà. Els interessa creure-s’ho. I en aquest cas, com abans, la pilota la tornem a tenir els independentistes.
—Hi ha gent que diu que el fet que Colau a Barcelona mani amb el PSC també es pot llegir com un error d’ERC i la CUP. No han sabut fer aliança.
—Hi ha accidents, disfuncions. Però el que és evident és que pot costar més o menys, però no solament estem condemnats, sinó que anem cap a una convergència no orgànica, per la ruptura democràtica. I hem de fer tots molts esforços per superar prejudicis. Tampoc Rabell i Coscubiela no hi han ajudat gaire. Quantes vegades ens hem sentit dir el govern de Convergència. O el govern dels fills de Pujol. Faltaria el rigor o el respecte de dir-ne el govern nacionalista-republicà, o el govern Puigdemont-Junqueras. Doncs encara parlen del govern Mas. Hem de superar prejudicis. Hem de contribuir a anar-nos sumant. I un dels prejudicis que ells hauran d’acceptar és que el referèndum es convocarà igualment.
—L’equip rival: coses bones, quines veieu que tinguin?
—Se’m fa difícil. Han controlat els temps, que d’això Rajoy en sap molt. Ara, tinc la impressió que el més ximple fa rellotges.
—Una de les notícies de la setmana és el rescat de les autopistes a Madrid. 5.000 milions.
—Brutal. Aquesta batalla de la denúncia del rescat de les radials la portem des de fa molts anys. Arrenca el 2010, o 2011. Ho recordo perquè jo era a la comissió de pressupostos. Parlava CDC i després nosaltres. I Sánchez Llibre defensa una esmena de rescat de les radials de Madrid. Vaig obrir els ulls com unes taronges. Com pot ser això? Va ser una esmena parcial. D’uns quants milions. Governava el PSOE. La van votar CiU, PSOE i PP. I suposo que per passar més dissimulat va ser CiU que la va presentar.
—Com preveieu els mesos vinents?
—El govern català, a mesura que superi tanques, s’enfortirà. Primera tanca a superar: pressupost. Segona: ratificar Forcadell. Però si les tanques no se superen, el govern serà més feble. Quina diferència hi havia entre l’escenari anterior i ara? Abans hi havia més independentistes fora del govern que a dins. Ara els independentistes són dins, i són més, que els que hi ha fora del govern. Per això els independentistes no podrem dir que no sabem què passa. Si algú del govern pretén enganyar, cosa que crec que no passa ni passarà, els altres se n’adonarien. No hi hauria excusa, Perquè si t’adones que algú t’enganya pots denunciar-ho o esdevenir còmplice. I jo dic que el govern s’anirà enfortint a mesura que s’acosti el Big Bang i superi tanques. Ara, els adversaris, com alguns mitjans de comunicació, aniran dient el contrari: tenen cada vegada menys suport. Els que no volen el procés són tan hipòcrites que diuen: ara no és el moment perquè no hi ha prou base per al referèndum. Per què? Perquè saben que no importa el resultat del referèndum, sinó fer-lo. És el desafiament del 2017.
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-tarda-si-el-govern-no-fa-el-referendum-molts-independentistes-deixariem-el-nostre-partit-ens-sentiriem-traits/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada