Tot i les proclames constants a la unitat d’acció, els
partits estatals han trobat en el procés sobiranista un bon pretext per
provar d’afeblir-se mútuament en la cursa per formar govern. El
socialista Pedro Sánchez aprofita el pas enrere de Mariano Rajoy per
ocupar el buit en el lideratge polític (que no pas institucional)
espanyol. En canvi, el popular Mariano Rajoy vol demostrar que, encara
que estigui en funcions, és ell qui porta la batuta. De fet, en el
moment actual, tan important com ser investit president és construir un
relat favorable per si cal tornar a les eleccions. En aquesta pugna,
Catalunya s’ha situat al mig de l’estira-i-arronsa entre PP i PSOE.
Ahir el consell de ministres va decidir portar la
conselleria d’Exteriors catalana, que dirigeix Raül Romeva, al Tribunal
Constitucional. Ho argumenta per un suposat conflicte de competències i,
apel·lant a l’article 161.2 de la Constitució, en demana la suspensió
immediata. Conscient de la situació d’impàs en què es troba l’estat
espanyol, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va provar
de vendre una imatge de “normalitat”, recordant que aquest tipus de
recursos -que proven de llimar els xocs entre administracions- són
habituals, en un sentit i en un altre. Però és evident que el pas que es
va fer ahir, un cop rebuts l’informe de l’advocacia de l’Estat i el
dictamen del Consell d’Estat, té un gruix polític inqüestionable.
Contra la “internacionalització”
Per dues raons. La primera, perquè
l’executiu espanyol no amaga que és un pas més en l’ofensiva jurídica
per ofegar el procés sobiranista. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de
Santamaría, va subratllar que el president de la Generalitat, Carles
Puigdemont, va dir al discurs d’investidura que el nou departament -la
diplomàcia catalana no tenia rang de conselleria en el govern d’Artur
Mas- havia de contribuir a “internacionalitzar” el projecte cap a
l’estat propi. “Les relacions internacionals són exclusives de l’Estat”,
va reblar Catalá.
L’intent de deixar sense funcions l’àrea de Romeva
perquè “desaparegui com a tal” no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca
en el pla d’anar frenant cada iniciativa que prengui Catalunya per
avançar cap a la independència. La Moncloa també ha demanat al TC que
actuï contra la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament i
ja ha anunciat que buscarà aturar les tres lleis de la desconnexió que
Junts pel Sí i la CUP han posat a caminar. “L’Estat de dret no està mai
en funcions”, va avisar el ministre.
L’altre element que evidencia la fonda motivació
política de la decisió de Rajoy són els dards que, aprofitant aquesta
iniciativa, va enviar Santamaría al secretari general del PSOE i
candidat a president del govern espanyol. La número dos de Rajoy va
contestar a l’exigència que, el dia abans, havia fet el socialista
reclamant ser consultat abans de fer nous passos. No es tracta tant de
diferències en el fons -el PSOE ha reiterat el seu suport al PP en el
flanc jurídic- sinó de posar de manifest qui hi ha ara al timó. La
vicepresidenta va acusar Sánchez de no interessar-se per la resposta al
procés fins que Albert Rivera no es va posar en contacte amb Rajoy: una
picada d’ullet al líder de Ciutadans en ple ball de les negociacions
gairebé a la mateixa hora en què el secretari general de Podem, Pablo
Iglesias, instava el candidat socialista a triar entre ell o la formació
taronja.
La relació amb els sobiranistes
En contrast amb les accions que promou
el PP davant del TC, Santamaría va posar el focus en la cessió de
senadors del PSOE a ERC i a Democràcia i Llibertat perquè tinguessin
grup propi a la cambra alta. Una decisió que, va recordar ahir
l’executiu espanyol en funcions, la direcció del carrer Ferraz va
prendre de forma unilateral, sense consultar els conservadors. El PP
reclama als socialistes que aclareixin si comptaran amb els vots
independentistes, ja sigui a través del sí o de l’abstenció, per assolir
la Moncloa.
Fins que no hi hagi nou govern, Sánchez vol
aprofitar la situació per desplegar un discurs propi que combini la
fermesa, que comparteix amb PP i C’s, i l’emergència dels plans de
reforma constitucional que li permeten mantenir vies de diàleg obertes
amb Podem.
Catalunya, paisatge de fons de les negociacions a Espanya.
Romeva: “Catalunya farà política d’acció exterior”
Després de la decisió de Madrid, el conseller d’Afers Exteriors, Raül
Romeva, va demanar “tranquil·litat” perquè tot el que està fent el seu
govern “està contemplat en el marc constitucional i de l’Estatut”. Des
d’aquesta convicció, va avisar que “Catalunya ha fet, fa i farà política
d’acció exterior”. La prova és que, ahir mateix, va rebre el cònsol
general dels Estats Units, Marcos Mandojana. A través de Twitter, Romeva
va dir sobre la trobada: “Construint espais d’entesa”.
La consellera de la Presidència i portaveu del
Govern, Neus Munté, va anar més enllà i va titllar el conflicte de
competències presentat per la Moncloa com el “moviment d’un govern que
està en franca decadència i en les seves hores més baixes”. Ahir el TC
va admetre a tràmit el recurs català contra la llei que reforça aquest
tribunal.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada