«La proposta de Pablo Iglesias és un 'Apoyaré' de dimensions gegantines, i alhora una mostra de menyspreu profund vers els catalans que des de fa anys lluiten per l'autodeterminació»
 |
| Germà Capdevila |
"Apoyaré la reforma de l'Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña", va declarar de forma solemne Zapatero.
La mentida es va demostrar aviat tan flagrant que va ser una de les
causes del tsunami polític que ens ha portat fins on som avui, a les
portes de la independència.
Avui, 13 anys després, Pablo Iglesias redobla la aposta i promet referèndums, ministeris i passaports plurinacionals, cooficialitats lingüístiques i un bon grapat d'"elements simbòlics", en paraules del líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech. Curiosament, el document de Podemos no parla de dèficit fiscal, de gestió de ports i aeroports, de peatges o de rodalies. Per no parlar no parla ni de seleccions esportives.
El millor exemple de que la proposta de Podemos és un entabanament en tota regla, és que
només s'ha presentat en castellà. Un partit que es presenta a sí mateix com garant de la plurinacional de l'Estat i el respecte de les identitats, no ha trobat ningú que pugui traduir-lo al català, al gallec i a l'eusquera.
La realitat és que Podemos fa servir Catalunya per fer impossible l'acord amb el PSOE. Iglesias sap que si es repeteixen les eleccions té totes les de guanyar per fer el sorpasso a un socialisme espanyol que quedarà ferit de mort per un fracàs de Sánchez.
Iglesias sap que el PSOE no acceptarà mai cap concessió a Catalunya, i Podemos podrà presentar-se a una nova convocatòria electoral amb la medalla al pit d'haver-ho intentat de forma pública i transparent.
La conclusió és que no cal que perdem ni un minut en una nova entabanada que ens converteix en instrument per altres fins, que res no tenen a veure amb el nostre futur com a país sobirà. Com bé han dit i repetit Homs i Tardà, quan acceptin que en el Parlament de Catalunya recau la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, que comptin amb nosaltres.
Avui, 13 anys després, Pablo Iglesias redobla la aposta i promet referèndums, ministeris i passaports plurinacionals, cooficialitats lingüístiques i un bon grapat d'"elements simbòlics", en paraules del líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech. Curiosament, el document de Podemos no parla de dèficit fiscal, de gestió de ports i aeroports, de peatges o de rodalies. Per no parlar no parla ni de seleccions esportives.
El millor exemple de que la proposta de Podemos és un entabanament en tota regla, és que
només s'ha presentat en castellà. Un partit que es presenta a sí mateix com garant de la plurinacional de l'Estat i el respecte de les identitats, no ha trobat ningú que pugui traduir-lo al català, al gallec i a l'eusquera.
La realitat és que Podemos fa servir Catalunya per fer impossible l'acord amb el PSOE. Iglesias sap que si es repeteixen les eleccions té totes les de guanyar per fer el sorpasso a un socialisme espanyol que quedarà ferit de mort per un fracàs de Sánchez.
Iglesias sap que el PSOE no acceptarà mai cap concessió a Catalunya, i Podemos podrà presentar-se a una nova convocatòria electoral amb la medalla al pit d'haver-ho intentat de forma pública i transparent.
La conclusió és que no cal que perdem ni un minut en una nova entabanada que ens converteix en instrument per altres fins, que res no tenen a veure amb el nostre futur com a país sobirà. Com bé han dit i repetit Homs i Tardà, quan acceptin que en el Parlament de Catalunya recau la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, que comptin amb nosaltres.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada