POLÍTICA
La contraoferta d'Iglesias al PSOE desenvolupa per primera vegada al llarg de sis planes la seva aposta per "seduir" l'independentisme.
MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid
 |
| Míting de Pablo Iglesias a l'Hospitalet del Llobregat el primer cap de setmana de campanya del 20-D amb Ada Colau, Xavier Domènech i Íñigo Errejón / PERE VIRGILI |
El programa de Podem per al 20-D només incloïa sis vegades el concepte "plurinacionalitat". En la contraoferta al PSOE presentada dilluns per Pablo Iglesias
hi apareix fins a 31 vegades, sense comptar l'índex. Què ha passat en
els escassos tres mesos entre que es va presentar el programa per a les
generals i ara? Primer, que Podem i En Comú Podem –que es van presentar com a partits independents a les generals– ara presenten una proposta conjunta –també sumen En Marea–.
La confluència catalana ha estat l'encarregada d'elaborar la proposta de plurinacionalitat. Després de la dimissió de Gemma Ubasart com a secretària general de Podem Catalunya i de la secretaria de Plurinacionalitat del partit morat, tant Xavier Domènech, líder d'En Comú Podem, com el diputat de Podem Raimundo Viejo
han assumit aquesta tasca a l'espera que el partit tingui nou lideratge
a Catalunya. Una figura que assumiria de nou la secretaria de
Plurinacionalitat.
La segona raó del canvi, segons fonts del partit, és marcar diferències amb el PSOE, que ha reiterat per activa i per passiva el no al referèndum.
Anàlisi d'El Pati Descobert: "Podemos i la plurinacionalitat: federalisme o significant buit?"Iglesias ha decidit posar sobre la taula una contraoferta de màxims que per primera vegada desenvolupa com ha de ser l'estat plurinacional que van reivindicar durant la campanya. El 22 de gener el partit morat sorprenia els socialistes amb una oferta per formar un "govern del canvi"
amb PSOE, Podem i IU en què la qüestió territorial s'hauria d'abordar
amb un ministeri de la Plurinacionalitat que encapçalaria
Xavier Domènech.
En la contraoferta de Podem al PSOE s'estableix per primera vegada
quines serien les funcions d'aquest ministeri, així com també es
desenvolupa per primer cop i al llarg de sis planes quina és l'aposta de
Podem per "seduir" l'independentisme. La repassem.
Reconeixement constitucional
Modificar l'article 2 de la carta magna
Com garantir la plurinacionalitat de l'Estat? Doncs reconeixent-ho a la Constitució, de la mateixa manera que va fer Bolívia el 2009. Per a Podem, un dels principals problemes és que s'han "subordinat les nacions a la construcció d'un estat nació
basat principalment en una única identitat". Per això proposa modificar
l'article 2 de la Constitució, perquè es comprometi a reconèixer i
respectar la realitat plurinacional i de comunitats polítiques que
conformen Espanya. En aquest punt no defineix si les nacions històriques
serien només Catalunya, Galícia i Euskadi. Podem Andalusia ja ha reivindicat els mateixos drets que els catalans.
Referèndum
Una convocatòria "imprescindible"
Un referèndum vinculant i previ a la reforma constitucional. És el que Podem considera "imprescindible" per solucionar el xoc Catalunya-Espanya. Apel·la a l'empara de l'article 92 de la Constitució
per convocar-lo amb "garanties democràtiques, jurídiques i
logístiques". La pregunta hauria de ser "única i clara" i tenir com a
objectiu "fixar la posició de la ciutadania catalana sobre el futur
polític de Catalunya". Es tracta de la primera vegada que el partit
morat considera "imprescindible" en un document la convocatòria d'un
referèndum.
El novembre del 2015 es va veure obligat a matisar a última hora el seu programa per incloure el terme 'referèndum'. Al programa marc de les autonòmiques no el va incloure i a l'assemblea fundacional de Vistalegre
Pablo Iglesias va reivindicar el referèndum, però dins un procés
constitucional a tot l'Estat. Llavors, fonts de la direcció asseguraven
que no era possible fer una consulta vinculant si no es reformava la
carta magna.
Blindatge competencial
Evitar les polítiques de recentralització i reforma del TC
L'Estat no podrà retirar competències autonòmiques sempre que els
governs autonòmics no aprovin transferir-les, amb una majoria àmplia, a
l'Estat. "Amb aquestes actuacions s'ha d'evitar el buidatge de
competències i les polítiques de recentralització practicades els últims
anys pel govern estatal", diu el document. També proposa la creació
d'un Tribunal d'arbitratge competencial,
així com una reforma del Consell General del Poder Judicial i del
Tribunal Constitucional perquè les comunitats autònomes puguin
participar en l'elecció dels seus membres.
Protecció de la riquesa lingüística
Que el català sigui cooficial a tot el conjunt de l'Estat
Que surtis de l'escola saben dir 'bon dia', 'hola' o 'gràcies' amb les
quatre llengües cooficials de l'Estat. És una de les propostes de Podem
per protegir la "riquesa cultural i lingüística de l'Estat", que proposa
la revisió dels continguts educatius en
les matèries d'història i socials perquè s'expliqui l'evolució de tots
els territoris i que a totes les escoles s'ensenyi una altra llengua
cooficial a més del castellà –una assignatura que seria voluntària per a
l'alumne.
Però el partit morat va més enllà. També proposa que el castellà, el català, l'euskera i el gallec siguin cooficials a tot l'Estat
i que es puguin utilitzar a totes les institucions i actes de
l'administració central. És a dir, a l'hora d'emplenar documents o en
dirigir-se a un jutjat. I que aquestes llengües també siguin presents
als mitjans de comunicació, tant públics com privats.
Elements simbòlics
Un DNI amb "reconeixement de la plurinacionalitat"
El document inclou un punt poc concís: "Promoure elements simbòlics
que facilitin el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat en
documents oficials". Segons va explicar dilluns Xavier Domènech, es
tractaria d'impulsar mesures com que tant als DNI com als passaports hi
hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats", així com també a les
matrícules de cotxes o a les seleccions esportives. Es tracta d'una
proposta arriscada, tenint en compte que els socialistes no reconeixen
Catalunya com a nació.
Ministeri de Plurinacionalitat
Encarregat d'impulsar el referèndum
És la mare del ous. D'on surtin totes les iniciatives per impulsar un
estat plurinacional. El ministeri de la Plurinacionalitat que proposa
Podem ha de garantir no només la celebració d'un referèndum a Catalunya,
sinó un "tracte igualitari" entre les diferents nacions, el "blindatge
dels drets culturals i lingüístics", el "blindatge competencial" de les
comunitats i la construcció, en definitiva, d'un nou model territorial.
Concentraria totes les competències de l'antic ministeri
d'Administracions Públiques i inclouria una secretaria d'estat de
Plurinacionalitat i una secretaria d'estat de Municipalisme.
Un dels seus objectius estratègics seria crear un nou marc de
cooperació entre l'Estat i les nacions que es concretés a través d'un Consell de Cooperació.
Nou model de finançament
Mantenir un criteri "d'equitat territorial"
Podem intenta combinar el cafè per a tothom
amb el principi d'ordinalitat –qui aporta més, en té més– en la seva
proposta, on no queda clar si Catalunya rebria tot el que aporta a
l'Estat. Estableix, però, que "el finançament no podrà ser un obstacle
per al desenvolupament del marc competencial propi". Que la Generalitat,
per exemple, no pugui deixar de pagar les farmàcies o d'invertir en
Sanitat o Educació, competències catalanes, per falta de diners de
l'Estat.
Pel que fa les inversions, defensa un "model
polièdric en xarxa que substitueixi el model centralitzat radial
actual". És a dir, acabar amb el centralisme en les infraestructures, que tots els trens hagin de passar per Madrid.
Dissolució de les diputacions
Mantenir només les basques
És l'únic punt en què coincideix amb Ciutadans. Proposa suprimir totes
les diputacions provincials perquè les considera "disfuncionals" i
"deutores de la concepció centralista de l'Estat". Creu que s'haurien de
traspassar les seves competències a les autonomies, a excepció
d'Euskadi.
Reforma del Senat
Dirigir les relacions entre comunitats i govern espanyol
Ja no proposa suprimir-lo, sinó transformar-lo en una "verdadera cambra de representació territorial, com el Bundesrat".
Tindria com a funcions debatre i aprovar lleis de l'Estat que afectin
les autonomies, impulsar i dirigir la participació de les comunitats a
la UE i participar en els pressupostos generals de l'Estat per fixar les
partides que s'atribueixen als diferents territoris d'acord amb el
sistema de finançament.
Circumscripcions autonòmiques
Que tots els diputats es presentin per Catalunya i no per demarcacions
Podem proposa des del seus inicis un sistema electoral. Que sigui
proporcional: una persona, un vot. D'aquesta manera reclama la fi de les
circumscripcions provincials i reivindica que siguin per autonomies. És
a dir, un partit presentaria una llista per a tot Catalunya, i no per a
Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida. La formació hauria d'organitzar
el pes que dóna a l'origen dels diputats.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada