Joan Tardà i David Fernàndez encarnen les dues línies d'actuació en el procés independentista en un debat de Comissions Obreres
El número dos d'ERC al 20-D afirma que “la república només serà possible si la revolució democràtica triomfa”
L'exdiputat de la CUP acusa el govern de Mas de ser “còmplice” de les retallades i anuncia que votarà Esquerra a les espanyoles
Junts pel Sí no farà cap més oferta a la CUP
 |
Joan Tardà i David Fernàndez, aquest dilluns a Barcelona. Foto: Pere Gendrau
|
La negociació entre Junts pel Sí i la CUP
ha tapat fins ara un pols que ja s’està obrint per veure quin partit
representa millor l’electorat independentista d’esquerres.
Històricament, la pugna entre Esquerra Republicana i l’esquerra
independentista ha estat constant, però les converses per conformar el
nou govern estan fent ressorgir el debat sobre quina és l’estratègia que
ha de tenir aquest espai en la construcció del nou país. I el debat que
s’ha fet aquest dilluns a la seu de Comissions Obreres a Barcelona ha
estat una bona síntesi d’aquesta tensió.
Els protagonistes d’aquesta escenificació han estat el número dos d’ERC a la llista del 20-D, Joan Tardà, i l’exdiputat de la CUP David Fernàndez. Ha estat en un acte del sector independentista de CCOO de Catalunya, que no es defineixen com un corrent però tenen molt clara la prioritat de construir un estat propi. Tardà ha advertit que “la república només serà possible si la revolució democràtica triomfa”. I Fernàndez, tot i que ha intentat no entrar en aquesta tessitura, ha acabat justificant la negativa actual de la CUP a investir Mas. El seu govern, diu, és “còmplice” de les retallades imposades per Madrid i Brussel·les.
Des que Convergència, dins de Democràcia i Llibertat, i ERC van decidir de presentar-se a les eleccions espanyoles per separat, i la CUP va optar per l’abstenció, es van posar les bases per reproduir el debat sobre qui ha de representar l’independentisme d’esquerres. No hauria passat si l’escenari post 27-S hagués desembocat en un president investit només amb els vots de Junts pel Sí, perquè els esforços haurien estat centrat en el procés, però l’escenari és el que és.
“Tots sabeu de què va la història”
El debat comptava amb la presència, a més Tardà i Fernàndez, dels exdiputats d’ICV-EuiA al Parlament Laura Massana i David Companyon, que han exemplificat respectivament les dues línies que també hi ha en aquest sector sobre l’aposta pel suport a Podem o bé per no esperar cap suport estatal per exercir la sobirania. Però els que més han protagonitzat l’actualitat política han estat Tardà i Fernàndez.
Les formes han estat presidides pel fair play, però els arguments de fons tenien càrrega i disputa. I que l’acte tenia contingut, ho mostra el públic que hi ha assistit. Hi eren presents la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de l’ANC, Jordi Sánchez; els membres d’ERC Josep Ginesta i Oriol Amorós; el secretari de la mesa del Parlament i coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet; i membres històrics de l’esquerra independentista com Carles Castellanos.
Centrant-nos en el debat, el fins ara diputat d’ERC al Congrés és qui ha començat a buscar el cos a cos des d’un bon principi. “Tots sabeu de què va la història”, ha dit al final de la seva intervenció, després d'advertir que no estem “a les portes d’una revolució social” però sí d’una “revolució democràtica”. Fernàndez ha aguantat el primer round sense entrar a l’intercanvi de cops, i ha qualificat de “valor fortíssim” l’aposta dels dos grans sindicats pel dret de decidir. Però a mesura que han passat els minuts ha acabat replicant Tardà.
Espontaneïtat i argumentació
Al llarg dels anys que Joan Tardà ha fet política a Madrid, s’ha guanyat defensors i detractors. Els detractors li critiquen la impulsivitat, mentre que els seus defensors destaquen que és un polític clàssic, carregat de convicció i fidel al pensament que els arguments poden fer canviar la posició de l’adversari. I en uns temps en què la política és previsible, enllaunada i es basa en uns canals comunicatius subordinats al finançament dels poderosos, l’espontaneïtat i argumentació que han assumit tant Tardà com Fernàndez s’agraeix. I molt.
“Se’m fa difícil que el Govern, si no volem fer trampes, pugui dir que té competències per no gravar les rendes del treball”. Aquesta és una de les frases amb què el diputat d’ERC ha defensat que es prioritzi un acord de tots els diputats independentistes del Parlament per impulsar el procés constituent. Això, després de deixar anar que “almenys alguns” han prioritzat l’acord. David Fernàndez n’ha pres nota, i ha replicat amb contundència.
L’exdiputat de la CUP ha assegurat que 10.700 milions d’euros és la suma que “les institucions catalanes i els governs catalans amb complicitat han pagat als especuladors financers”. “I això no és ni Brussel·les ni Madrid, és la nostra classe política”, ha reblat. Tot seguit, ha respirat fons i ha admès que s’havia “escalfat”, amb les conseqüents rialles del públic. Tal com ha afegit, aquest diumenge, a Manresa, encara no ho havia dit “tot”.
Fernàndez votarà ERC
Tardà s’ha vist obligat a utilitzar la següent intervenció per admetre que els dirigents de CDC han estat “escolanets” i també “víctimes” del Partit Popular, en referència als pactes adoptats tant a Catalunya com al parlament espanyol. Però s’ha preguntat quin ha de ser el “paper dels demòcrates” en cas que es condemni el president en funcions, Artur Mas, per haver impulsat la consulta del 9-N.
La resposta de Fernàndez, que els darrers dies està reapareixent amb força qui sap si per contrarestar el discurs de l’òrbita de CDC de què la CUP actual ja no és la de l’anterior legislatura, ha seguit mantenint el nivell del debat. “No hi serem, és que ja hi hem estat”, ha sentenciat recordant que ell mateix ja va anar a donar suport a Mas en el moment de declarar al TSJC.
El debat, com dèiem, ha estat profund en els arguments però s’ha exercit amb guant de seda. Una mostra n’és la confessió pública de Fernàndez: “Hauré de desobeir i tornar-te a votar com fa quatre anys”. Això és el que li ha espetegat l’exdiputat de la CUP a Tardà, tot i l’aposta per l’abstenció que fa la seva candidatura. Una mostra de complicitat o una manera de contrarestar l’OPA d’ERC a l’espai de l’esquerra independentista? Qui ho sap. Quedem-nos amb una altra frase contundent d’Higínia Roig, el nom a Twitter de David Fernàndez: “L’heroi nacional és un defraudador fiscal que es diu Leo Messi”.
Els protagonistes d’aquesta escenificació han estat el número dos d’ERC a la llista del 20-D, Joan Tardà, i l’exdiputat de la CUP David Fernàndez. Ha estat en un acte del sector independentista de CCOO de Catalunya, que no es defineixen com un corrent però tenen molt clara la prioritat de construir un estat propi. Tardà ha advertit que “la república només serà possible si la revolució democràtica triomfa”. I Fernàndez, tot i que ha intentat no entrar en aquesta tessitura, ha acabat justificant la negativa actual de la CUP a investir Mas. El seu govern, diu, és “còmplice” de les retallades imposades per Madrid i Brussel·les.
Des que Convergència, dins de Democràcia i Llibertat, i ERC van decidir de presentar-se a les eleccions espanyoles per separat, i la CUP va optar per l’abstenció, es van posar les bases per reproduir el debat sobre qui ha de representar l’independentisme d’esquerres. No hauria passat si l’escenari post 27-S hagués desembocat en un president investit només amb els vots de Junts pel Sí, perquè els esforços haurien estat centrat en el procés, però l’escenari és el que és.
“Tots sabeu de què va la història”
El debat comptava amb la presència, a més Tardà i Fernàndez, dels exdiputats d’ICV-EuiA al Parlament Laura Massana i David Companyon, que han exemplificat respectivament les dues línies que també hi ha en aquest sector sobre l’aposta pel suport a Podem o bé per no esperar cap suport estatal per exercir la sobirania. Però els que més han protagonitzat l’actualitat política han estat Tardà i Fernàndez.
Les formes han estat presidides pel fair play, però els arguments de fons tenien càrrega i disputa. I que l’acte tenia contingut, ho mostra el públic que hi ha assistit. Hi eren presents la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el president de l’ANC, Jordi Sánchez; els membres d’ERC Josep Ginesta i Oriol Amorós; el secretari de la mesa del Parlament i coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet; i membres històrics de l’esquerra independentista com Carles Castellanos.
Centrant-nos en el debat, el fins ara diputat d’ERC al Congrés és qui ha començat a buscar el cos a cos des d’un bon principi. “Tots sabeu de què va la història”, ha dit al final de la seva intervenció, després d'advertir que no estem “a les portes d’una revolució social” però sí d’una “revolució democràtica”. Fernàndez ha aguantat el primer round sense entrar a l’intercanvi de cops, i ha qualificat de “valor fortíssim” l’aposta dels dos grans sindicats pel dret de decidir. Però a mesura que han passat els minuts ha acabat replicant Tardà.
Espontaneïtat i argumentació
Al llarg dels anys que Joan Tardà ha fet política a Madrid, s’ha guanyat defensors i detractors. Els detractors li critiquen la impulsivitat, mentre que els seus defensors destaquen que és un polític clàssic, carregat de convicció i fidel al pensament que els arguments poden fer canviar la posició de l’adversari. I en uns temps en què la política és previsible, enllaunada i es basa en uns canals comunicatius subordinats al finançament dels poderosos, l’espontaneïtat i argumentació que han assumit tant Tardà com Fernàndez s’agraeix. I molt.
“Se’m fa difícil que el Govern, si no volem fer trampes, pugui dir que té competències per no gravar les rendes del treball”. Aquesta és una de les frases amb què el diputat d’ERC ha defensat que es prioritzi un acord de tots els diputats independentistes del Parlament per impulsar el procés constituent. Això, després de deixar anar que “almenys alguns” han prioritzat l’acord. David Fernàndez n’ha pres nota, i ha replicat amb contundència.
L’exdiputat de la CUP ha assegurat que 10.700 milions d’euros és la suma que “les institucions catalanes i els governs catalans amb complicitat han pagat als especuladors financers”. “I això no és ni Brussel·les ni Madrid, és la nostra classe política”, ha reblat. Tot seguit, ha respirat fons i ha admès que s’havia “escalfat”, amb les conseqüents rialles del públic. Tal com ha afegit, aquest diumenge, a Manresa, encara no ho havia dit “tot”.
Fernàndez votarà ERC
Tardà s’ha vist obligat a utilitzar la següent intervenció per admetre que els dirigents de CDC han estat “escolanets” i també “víctimes” del Partit Popular, en referència als pactes adoptats tant a Catalunya com al parlament espanyol. Però s’ha preguntat quin ha de ser el “paper dels demòcrates” en cas que es condemni el president en funcions, Artur Mas, per haver impulsat la consulta del 9-N.
La resposta de Fernàndez, que els darrers dies està reapareixent amb força qui sap si per contrarestar el discurs de l’òrbita de CDC de què la CUP actual ja no és la de l’anterior legislatura, ha seguit mantenint el nivell del debat. “No hi serem, és que ja hi hem estat”, ha sentenciat recordant que ell mateix ja va anar a donar suport a Mas en el moment de declarar al TSJC.
El debat, com dèiem, ha estat profund en els arguments però s’ha exercit amb guant de seda. Una mostra n’és la confessió pública de Fernàndez: “Hauré de desobeir i tornar-te a votar com fa quatre anys”. Això és el que li ha espetegat l’exdiputat de la CUP a Tardà, tot i l’aposta per l’abstenció que fa la seva candidatura. Una mostra de complicitat o una manera de contrarestar l’OPA d’ERC a l’espai de l’esquerra independentista? Qui ho sap. Quedem-nos amb una altra frase contundent d’Higínia Roig, el nom a Twitter de David Fernàndez: “L’heroi nacional és un defraudador fiscal que es diu Leo Messi”.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada