Joan Tardà:"Si deroguen l'autonomia ja hem guanyat"Que la gent es deixi de punyetes i voti Junts pel Sí

Dilluns, 27 de juliol de 2015 05:0

Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Tardà no està cansat de fer i parlar de política. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M’ho demostra quan quedo amb ell, ja que, un cop acabada l’entrevista, segueix amb ganes d’explicar-me coses i reiterar-se en d’altres ja exposades. I mireu que va començar a militar al PSUC al 1974 i des de llavors no ha parat. Després de fer política municipal a la seva ciutat, Cornellà, se’n va a Madrid com a diputat per la província de Barcelona a les eleccions espanyoles de 2004, 2008 i 2011. Actualment és Portaveu del grup d'ERC-RI-CATSÍ al Congrés dels Diputats. És conegut per la seva contundència en el to i per la defensa del català a Madrid.

 

La primera pregunta és obligada: Junts pel Sí és la millor opció que ERC ha pogut escollir?
És l’opció que ha estat possible. Sé que és un tòpic, però els tòpics ho són perquè es van repetint al llarg de la història i dels temps. En la mesura que ha estat l’eina possible per fer realitat les eleccions del 27S, aquesta opció és bona. A més, no s’allunya en absolut de la tàctica d’ERC, que és molt senzilla i intel·ligent: tenir instal·lat l’alè d’en Junqueras al clatell d’en Mas. Això ho portem fent durant els darrers anys i no ha estat sempre fàcil. Hem hagut de donar suport a un Govern que a Madrid votava lleis conservadores i reaccionàries i que aquí aprovava pressupostos que responien a la seva ideologia de centredreta.

Així que la base d’ERC tenir en Mas mirant pel retrovisor...
La tàctica tenia com a finalitat acumular el màxim nombre de forces i fer possible un escenari absolutament novedós en el qual el nacionalisme català no republicà de centredreta, que defensava l’statu  quo del 78, fos capaç d’enfrontar-se políticament per primera vegada al sistema polític espanyol. I això ha estat possible gràcies als moviments populars i a Esquerra.

Dones la raó a Duran i Lleida que diu que CDC s’ha entregat a Esquerra?
No! Dic que CDC ha sabut adequar-se al canvi de xip d’una bona part de la societat catalana que ha entès que hem arribat a un cul de sac respecte el règim del 78.

I què ha canviat a ERC? Poc abans d’acceptar el Junts pel Sí encara defensava les tres llistes...

No ha canviat res. Les tres llistes que nosaltres vam defensar urbi et orbi durant les darreres setmanes no era altra cosa que l’aplicació d’una tàctica que a nosaltres ens semblava que era més rendible: que cada força política passés el rasclet a la seva bossa potencial de sufragis. I com a tota tàctica s’ha de canviar si canvia la realitat. I la realitat va canviar quan existia un bé superior que calia preservar...

Les eleccions...
Exactament.

Sense Junts pel Sí no hi hagués hagut eleccions?
S’hagués dificultat la possibilitat de convocar-les. No ho sabem.

Es parla d’un xantatge d’en Mas...
No. En política no hi ha xantatges. I menys en la política democràtica. El que hi ha és la possibilitat d’esprémer al màxim la possibilitat que cadascú considera que és la més adient per tal de poder assolir l’objectiu en les millors condicions.

Doncs es va esprémer fort...
Totes les negociacions complexes... Ara mateix, als ajuntaments, una vegada constituïts els governs municipals, s’intenta buscar el pacte i no estem parlant constantment de xantatge. I no és així. Estic convençut que les tàctiques han de ser flexibles perquè no deixin de ser útils i la nostra flexibilitat ha permès salvar el bé superior.

I per què ha tardat tant aquest canvi? No es podia haver fet abans i tenir eleccions al març?
Doncs perquè legítimament qui tenia la clau per convocar eleccions era el President Mas i nosaltres no formàvem part del govern de CDC, sinó que estàvem a l’oposició.

Potser, des del carrer, es té la sensació que s’ha perdut molt de temps...
Si la primera Guerra Mundial s’hagués acabat tres mesos abans, es calcula que haguessin salvat la vida unes 350.000 persones. La història és complexa. Parlar d’això són ucronies. Si no va ser abans és que no hi havia les condicions prou madures perquè s’hagués esdevingut.

Hi ha un fantasma que vola pels passadissos d’ERC sobre la por a perdre aquell votant independentista i declaradament d’esquerres que no votaria mai una llista amb membres de la dreta catalana... què li diries a aquest perfil de gent?
Doncs que es deixi de punyetes! El partit comunista de Catalunya i el partit comunista d’Espanya, 48h després d’haver-se proclamat la República l’any 1931, van fer una crida a enderrocar la república burgesa. Només al cap de 5 anys, van encunyar el front popular, un front d’esquerres per defensar la república burgesa. Jo crec que qualsevol d’ERC ha d’entendre que cal fer tot allò que calgui per assolir l’objectiu.

La independència.
No, sinó proclamar la república, que és la manera que tenim molts catalans d’anomenar la independència.

No és el mateix?
No, pels republicans no és ben bé el mateix perquè no som nacionalistes. Així visualitzes que l’objectiu no és canviar una bandera per una altra sinó tenir el poder. Poder esdevenir un Estat per poder fer, bàsicament, dues coses: socialitzar la riquesa i bastir una democràcia no supeditada als poders financers. Tota la resta es desprèn d’aquí. Això és pot fer si provoquem un trencament democràtic que generi un procés constituent que ens permeti tenir la legitimitat suficient i proclamar la república i aspirar a ser reconeguts internacionalment.

Ja hi som! Parles de socialitzar la riquesa i bastir una democràcia no supeditada als poders financers. Això CDC ho subscriuria? O això no toca?
Ara estem acumulant forces per prémer el botó. ERC ha d’aspirar de formar part de la futura hegemonia de les esquerres que ens permetrà fundar una república que tingui en seu frontispici una constitució moderna i avançada que pugui emmirallar el món. Perquè si tu ets l’últim a arribar...

Ho has de fer molt bé i aprendre dels errors dels altres!
Sí, i has d’oferir a la cultura del pensament social quelcom més. La constitució haurà de donar resposta a la justícia universal, al procés de globalització... les esquerres haurem d’intentar ser prou hegemòniques per, si almenys no podem escriure la constitució en tinta vermella, que no ens l’escriguin en tinta blava.

Després de les eleccions, hi haurà un govern de concentració...
Que parirà la república.

CDC és republicana?
Sí, i tant! A Catalunya no hi ha cultura monàrquica.

D’acord. A partir d’aquí, amb aquest govern de concentració amb independents i ERC i CDC, s’haurà de construir un text, que després s’haurà de votar, això serà així?
Sí, per això el procés constituent s’ha de fer de baix a dalt. Donar importància als ajuntaments per poder fer d’agents catalitzadors de la participació popular, la patronal, sindicats de classe, món acadèmic, moviments socials... és a dir, ha de ser un procés molt participatiu. Jo dono per fet que això serà així perquè aquelles forces polítiques esquerranes que neguen el caràcter plebiscitari del 27S, si nosaltres tenim prou força per obrir el procés constituent, també s’integraran.

Perquè hi voldran participar...
Clar! Haurem de debatre, per exemple, si volem un exercit convencional o una milícia republicana. Amb un exèrcit convencional hauríem de destinar més de l’1,5% o més del PIB, que és el que destinen moltes democràcies europees a l’exèrcit. Amb una milícia republicana hi haurà diners per fer una renda garantida de ciutadania. En aquest debat, estic convençut que els de ICV, IU, PODEM... segur que hi estaran interessats en participar-hi.

Està clar que acabaran pujant al tren... però ara els hem de guanyar...
Sí, però per això els hem de garantir que el procés s’obrirà a tothom. Mira, sobre tota la gent d’esquerres que dubten del procés i que ens diuen que és un procés encunyat per la dreta, només se’ls ha de preguntar si la Caixa està a favor del procés, o Foment del Treball, o el grup Lara i Godó... quan l’oligarquia està en contra del procés i intenta sabotejar-lo és perquè ja els va bé l’statu quo actual. En un cas extrem podríem veure a la gent de la Colau sortint a defensar el president Mas...

Com, què?
O és que si volen derogar l’autonomia i inhabilitar el futur govern de Catalunya i empresonar en Mas i Junqueras... els demòcrates, començant per la Colau, no sortiran al carrer a defensar la democràcia? Se’m fa impensable creure que tots els demòcrates, de dretes i d’esquerres, no sortiren al carrer si el govern espanyol vol fer tot això.

I Catalunya és més de dretes o més d’esquerres?
Jo crec que Catalunya és una societat burgesa que...

El tema burgès està associat a la dreta...
No necessàriament. Vivim al rovell de l’ou del món desenvolupat, no vivim a les millors de les europes, on sorgeixen ideologies que pensarem que teníem enterrades des dels judicis de Nuremberg, on no hi ha hagut homogeneïtzació de les polítiques fiscals i la integració entre el nord i sud. Però vivim en un espai on tot comença i tot acaba amb la democràcia. Les societats burgeses són, bàsicament, on hi ha una sèrie de valors hegemònics: el pragmatisme, el funcionalisme, el consumisme, l’hedonisme, fins i tot la insolidaritat de no voler entendre que bona part de la riquesa es fonamenta en l’espoli del món espoliat. Valors de les societats capitalistes avançades...

De dretes, doncs...
No hi ha un perquè ja que hi pot haver comportaments reaccionaris que no van lligats a la renda de les persones. A més, tenim arrelades unes profundes conviccions antifeixistes i progressistes.

Dit així, sembla que la CUP tingui raó i que haguem de sortir de la Unió Europea...
Jo crec que el futur de la independència de Catalunya només s’entén dins de la Unió Europea, però no la que ara tenim; justament, hem d’intentar canviar-la des de dins. El que cal és una Europa diferent, sense dubte.

Tornem cap a la política de casa. A CDC passa més aviat al revés, estan molt contents amb Junts pel Sí i no veuràs cap convergent que tingui recança de votar a ERC o fins i tot tenir un cap de llista ecosocialista...
Sí, totalment d’acord. Però fixa’t: que ERC està contribuint a la reformulació de CDC? Sí... i què? El que volem és provocar el trencament democràtic que no va ser possible durant la transició política.

Però el país no estava preparat...! Parlar d’independència en aquell moment era impensable!
Jo parlo de trencament democràtic. A veure si m’explico: hem viscut 35 anys que són el producte d’un pacte entre el sistema polític espanyol nascut de la transició (que, alhora, neix del resultat final d’una lluita entre una oposició que no havia anat més enllà de grans mobilitzacions de les avantguardes contra els franquistes) que eren els partits espanyols de torn més la burgesia catalana i basca. Aquesta ha estat la dialèctica: Arzalluz va donar suport al 96 a l’Aznar i el pujolisme ha format part de l’status quo fent negocis amb en Suárez, González i Aznar.

Això de fer negocis és bastant literal...
L’oligarquia catalana i espanyola s’han entès perfectament. Només va haver-hi una possibilitat de trencar aquest esquema quan, aleshores, la força més potent de l’independentisme l’any 2004, va donar suport a Zapatero. Allà es va posar en el laboratori de la política un canvi d’estratègia: dir a la socialdemocràcia espanyola (que es volia refundar gràcies a un jove, en Zapatero, que no estava impregnat per la transició) que es podia caminar conjuntament amb les esquerres nacionals buscant el camí d’un estat federal. En Carod deia: ‘farem una part del trajecte amb les esquerres espanyoles fins l’estat federal i, després, nosaltres seguirem i ells s’hi quedaran’.

Però això no va anar bé...
Quan en Zapatero no ho assumeix i el festeig només dura dos anys. Per acabar-ho d’adobar, la socialdemocràcia espanyola s’enfonsa per la crisi i a més s’entrega als braços de la Merkel. En aquell moment a ERC diem que no ho provarem mai més. Mira el País Basc, que els companys de Sortu que han arribat a la mateixa conclusió: ‘no podrem aconseguir la independència basca sense el PNV’.

El gir definitiu d’ERC cap al nacionalisme català ha estat possible gràcies a la separació de CDC amb UDC?
Sí, era inevitable que això passés.

Parlem de la CUP. Pujarà molt després del pacte Junts pel Sí?
Sí, és possible. I si és així, benvinguts.

Per ERC, per tant, està bé que pugi la CUP?
No he dit això exactament. Jo preferia que ERC tingués un èxit enorme. I això ho he dit públicament durant mesos: a CDC les eleccions els hi han d’anar bé, a la CUP també i si és possible a ERC millor. Estem encara a la fase d’acumular forces. Encara que hi hagi tres llistes o n’hi hagi dues, continuem estan a la fase d’acumular forces i hi seguirem fins el dia que proclamem la república, aleshores cadascú amb els seus.

I perquè a la CUP se li perdona tot i a ERC no?
Doncs perquè ERC està al mig de la taula i no pot fer de CUP, de la mateixa manera que la CUP no pot fer d’Esquerra. Estem obligats a exercir aquesta centralitat. És més, és un gran orgull i denota que, com a mínim, hem pencat molt i bé. Que dels quatre trinxeraires d’Esquerra dels inicis, ara estiguem al mig de la taula i siguem capaços de fer el paper que estem fent.

És un paper desagraït, fer de pivot, fer Busquets...
No ho és en la mesura que denota que hem guanyat molta posició i que contribuïm de forma determinant a assolir l’objectiu. I ERC vol ser l’esquerra nacional, el pal de paller de l’hegemonia futura de les esquerres catalanes. Això vol dir que no serà el partit més esquerrà de les esquerres catalanes, perquè no som un partit revolucionari. No es pot demanar a ERC que defensi col·lectivitzar els mitjans de producció. I no enganyem a ningú en aquest sentit, som un partit que beu de fonts gens dogmàtiques i de radicalitat socialdemòcrata.

I quan en Junqueras arriba, després del pacte de Junts pel Sí, a la seu d’ERC per ratificar-lo,  es va aprovar per aclamació... què vol dir això?
Vol dir que no té cap sentit votar perquè tot és molt més important i interessant. Hem estat prou escarrassos durant tant de temps com perquè ara puguem ser víctimes d’una votació que no tenia cap sentit. Ningú no qüestionava en cap moment res del que hem pactat estratègicament. Haguéssim acabat discutint sobre la tàctica i no sobre el fons.  I clar, sincerament, diguem que debatre sobre tàctiques quan tot va tan de pressa i quan hi ha dificultats per escriure el relat, no tenia sentit.

Hagués quedat lleig els vots en contra...
Sí, perquè el patrimoni que hem assolit és fruit de tots. Quin sentit tenia que hi hagués derrotats i vencedors? Cap. I hem fet bé. La gent està il·lusionada i contenta.

Doncs sort de tu doncs, perquè ho vas proposar tu, no?
Sí, jo vaig dir que no es votés. No té més. El més important és que va haver-hi 34 intervencions a l’executiva i es va acabar acceptat per aclamació.

Tu has estat a Madrid molt de temps...
Sí, demà me n’hi vaig!

Què ens podem esperar de l’Estat? Perquè ens començarà a atacar...
No en tinc ni idea. Però els serveis d’intel·ligència segur que treballen des de fa temps. Els mitjans de comunicació desplegaran una ofensiva brutal i el que és evident és que el TC ho impugnarà tot. No hem de descartar que actuïn, no tant utilitzant l’article 155 i declarar l’estat d’excepcionalitat, sinó usant els mecanismes que permet la nova llei de Seguridad Nacional aprovada recentment, és a dir, crear un consell i actuar sense demanar autorització prèvia al Congrés i informant-lo només a posteriori.

Han ajudat el procés imputant en Mas, l’Ortega i Rigau...
Sí, per crear màrtirs avui dia no cal afusellar ningú. Hi haurà un moment delicat i hauran de mesurar la intensitat de la repressió. Si deroguen l’autonomia, hem guanyat.

És desitjable que se’ls hi vagi la mà per afavorir el procés?
Nosaltres hem de fer, si cal, com els judoques: guanyar gràcies a l’empenta dels altres. És una opció.

Hi haurà, a la campanya, un acte amb la CUP?
M’encantaria. El que és evident és que a la CUP li ha d’anar molt bé.

Per contrarestar PODEMOS?
No només, perquè la independència a Catalunya s’ha forjat en la lluita a favor de les classes populars. Si els va bé, a Esquerra també. i a l’inrevés també. Estic convençut que els de la CUP volen que a ERC li vagi bé.

Encara que vagi amb CDC...
És clar! És que sinó no hi ha ruptura democràtica. La CUP està en contra del règim del 78, en contra de la Monarquia... tots els que volem el trencament democràtic ens hem de desitjar el millor. Com més serem, més ajudarà a que ningú li tremolin les cames...

Ai! Algun convergent?
Bé... Sí, perquè els catalans som menys segadors del que cantem.

Arribats a aquest punt, vols dir que és possible que al Mas li tremolin les cames?
Jo no he dit el Mas! Em refereixo més aviat al sistema o l’statu quo que està dins els procés.

Per tant... vots o escons?
Millor les dues coses i, sinó, escons. No és el mateix a nivell d’autoestima col·lectiva (la psicologia de masses existeix) que els percentatges siguin uns o uns altres.

Escons és suficient?
Sí, perquè el Parlament ha d’iniciar el procés i cal que tingui una majoria de diputats. L’objectiu, però, és rebentar-ho tot.

Aniràs a la llista?
No, jo tinc un paper molt clar a Madrid. Ara mateix hi ha una generació de parlamentaris d’esquerra d’una gran qualitat i molt ben preparats.

Quan podrem dir que som un Estat independent? Un any? Sis mesos?
No ho sé, però està clar que s’ha de fer de pressa. Hi ha dues possibilitats: que tots els compromisos que hem adquirit, que són brutals, no es trenquen. Si la pota més feble, des del punt de vista de les conviccions, que és CDC, no cau... i quan dic més feble no és que siguin deshonestos sinó que, per exemple, el president de la Caixa trucarà al Mas i no al Junqueras, tot serà més ràpid i fluid. O pot passar una altra cosa... atenent a les febleses de tots i en funció de la resposta espanyola... imaginat que al setè més... algú es tira en enrere...  el govern cau... Si això passa, el procés no mor. Simplement es faria amb altres forces polítiques.

No m’espantis!
Simplement s’allargaria en el temps. Però passi el que passi el procés no morirà.

I quin grau de fe tens perquè CDC no es faci enrere?
Mira, tindrem un avantatge respecte els anys anteriors...

Que no hi ha UDC?
També, però que quan no estàs al govern només pots flairar les trampes, com per exemple amb les estructures d’Estat, que no s’han fet. En canvi, quan estàs al govern constates les trampes.

I per què, durant aquests mesos, no han fet les estructures d’Estat?
Per les seves pròpies contradiccions... no han metabolitzat la seva refundació. Pensa que tenien a la Joana Ortega com a vicepresidenta del govern.

Confiem-hi... doncs.
No hem d’oblidar que el que volem fer és titànic. Ens volem independitzar d’un dels 20 estats més poderosos del món.

Necessitem els convergents més que mai...
Sí, i t’ho resumiré molt ràpidament perquè vegis que anem bé: el tripartit ens va servir per normalitzar l'independentisme. Junts pel Sí ens servirà per normalitzar el procés de victòria.

 Enllaç noticia :

 http://www.directe.cat/entrevista/421668/que-la-gent-es-deixi-de-punyetes-i-votin-junts-pel-si