Cal denunciar amb tota contundència i sense embuts Ciutadans i el Partit Popular. Cal deixar clar que el seu comportament repugna a la gran majoria de la població.
Van començar identificant la voluntat popular, expressada reiteradament a les urnes, amb el colpisme, trampa habitual de tots els moviments feixistes. Però darrerament han fet passos com més va més greus.
Les amenaces de Ciutadans contra la manifestació de l'11 de setembre, la xenofòbia de què va fer gala el diputat Santamaría a Salt o la insinuació, ahir, d'un altre candidat del PP dient que els catalans hauríem de ser deportats amb tren per la Jonquera són manifestacions simplement inadmissibles. Perquè amenacen l'essència de la democràcia.
La reacció, per tant, s'imposa. Cal denunciar amb tota contundència i sense embuts Ciutadans i el Partit Popular. Cal deixar clar que el seu comportament repugna a la gran majoria de la població. I cal bastir al voltant d'aquests dos partits un mur cívic en defensa de la democràcia i dels drets, de la convivència i la llibertat. La proposta de Ciutadans i PP és massa evident: com que no poden guanyar a les urnes consideren que cal trencar les urnes. I això simplement no ho podem consentir.
La 'dialèctica dels punys i les pistoles' joseantoniana és viva avui en boca de Carina Mejías, de Sergio Santamaría, d'Albert Rivera o d'aquest peculiar personatge que es presenta per a batlle de Cardedeu i que vol que tornem a transitar el camí de l'exili que ja van fer els nostres avis.
La coneguda frase de José Antonio Primo de Rivera és una de les més terribles que recorda la història política d'Europa. El fundador de la Falange va afirmar: 'No hi ha més dialèctica admissible que la dialèctica dels punys i les pistoles, quan s'ofèn la justícia o la pàtria' --la pàtria espanyola, és clar. I el resultat de la imposició d'aquella dialèctica és ben viu encara al nostre país, fins i tot ara que han passat dècades i només falten mesos per a deslliurar-nos-en. Però no ens hauria d'estranyar.
És la nostra força i la constatació que som a punt de guanyar que els obliga a descarar-se.
Ara, com aleshores, ells deixen clar el menyspreu a la majoria. I ara, a diferència d'aleshores, cal que entenguem on és l'enemic de la llibertat, cal que hi fem front però cal, sobretot, que guanyem. Que guanyem nosaltres i no ells. Que guanyem pels qui som avui però també per tots aquells qui van haver de sofrir durant llargues dècades aquest ahir terrible i criminal que Ciutadans i PP, encara avui, volen que torne.
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/editorial/4285156/punys-pistoles.html
************
L'opinió dels subscriptors
Montserrat Vallribera
Estic completament d’acord. Ara bé, potser perquè ja no m’acompanya l’alegria de la joventut o perquè començo a témer no veure la tan desitjada independència de la nostra nació, tants i tants atacs m’han posat la por al cor. No oblido que totes les declaracions amenaçadores i feixistes de d’aleshoreseurodiputat i vicepresident des Parlament europeu Alejo Vidal Quadras, malgrat la denúncia dels eurodiputats catalans de l’eurocambra, no van provocar cap reacció dels “grans demòcrates” europeus. I, ai las, si bé sabem que no hem d’esperar res de cap territori espanyol i tampoc dels intel·lectuals i pensadors d’aitals territoris, penso que no rebrem tampoc cap suport de les democràcies europees. De fet, estem sols.
Martí Brasso
Com m'agradaria que trobessim la manera de respondre d'una manera conjunta totes les forces politiques, per crec que aquesta es`precisament la nostra feblesa i em sap molt de greu la falta d'unitat en aquests moments.
Andreu Rubio
No podem tolerar ni un instant més les atroçitats que hem patit al llarg dels anys ( guerra civil, dictadura, postfranquisme, atacs dels borbons... ) i a ara que anem assolint victòries en l'àmbit polític i judicial, no podem i no volem que a sobre uns partidets que a sobre, són la marca blanca del PP com ara són Cuidadanos, UPyD, ens facen la guitza i ens falten al respecte, ignorants ells que es pensen que tot ho poden.
Ramon Perera
És gairebé paradoxal que sent conscients de les limitacions del sistema democràtic que tenim, en el que, per exemple, el gruix de la corrupció passa sense ser sancionat o la gent pot ser foragitada de casa seva degut al pervers sistema hipotecàri, ara hàgim de sortir a defensar a fons dels principis elementals de l'estat de dret incorporats en aquesta democràcia.
Com diu l'editorial, cal defensar amb la màxima contudència i explicant-ho clarament els principis democràtics. I fer-ho amb educació exquisida. No ha hi ha cosa que destaroti més aquesta gent tan propensa a l'insult que trobar-se amb un mur de bona educació.
Jordi Camprubí
Dues coses només. Davant d'aquesta actitud intolerable del PP i Ciutadans, ens cal marxar urgentment i per aconseguir-ho cal que els partits deixin de banda les seves ridícules actituds partidistes i treballin tots per aconseguir un mateix objectiu.
Les actituds feixistes d'aquests dos partits, PP i Ciutadans són, en part, conseqüència de la nefasta transició democràtica espanyola i les renuncies de tots els partits tant d'esquerra com de dretes alhora de redactar la sacrosanta constitució espanyola. Els anomenats pares de la constitució ens van fer una bona jugada.
Josep Usó
És impressionant l'escalada de violència verbal per part de membres del PP i també de Ciutadans. Segurament, estan molt desesperats perquè saben que no tenen cap possibilitat de continuar en el poder (uns) i d'arribar-hi (altres). És necessari rebutjar i denunciar qualsevol amenaça o barbaritat que diguen. Si no són demòcrates, i així ho sembla, que se'n vagen a l'escola i que n'aprenguen. Després, ja podran ser candidats. Ara mateix, no donen la talla.
Joan Ferrer
O guanyem, o, desapareixem
Pep Agulló
L’editorial en diu la “dreta espanyola”, com si fossin homologables partits demòcrates de dretes i no pas partits autoritaris, antidemocràtics, neofranquistes. Quan alguns soldats israelians denunciaven que en les matances a Gaza tenien ordres de disparar contra tot palestí viu, i no passava, ni passa res... Esgarrifa només de pensar quin Estat, quin exèrcit pot permetre aquest genocidi…, però la ràbia que provoca tanta crueltat, cinisme i impunitat no és res comparable amb l’acció: és va fer, van assassinar planificadament. El PP i C’s beuen –i alguns se’n deleixen– del beuratge ideològic franquista que ha assassinat a centenars de milers de ciutadans i que en la mort del dictador han volgut "passar a net” tot aquest carnatge, però malgrat el vestit de demòcrates la sang seca de les víctimes s'entreveu pels descosits i els contamina el discurs, sobretot quan estan desesperats i les lleis no els arriben… Lluitem políticament contra ells perquè el mal ja l’han fet les seves lleis, des del seu parlament. No magnifiquen les amenaces dels seus pallassos. Preparem-nos. Parlem de les nostres tasques per ampliar la majoria social al nostre favor. Ah, farà alguna cosa el nostre parlament ? (És pura retòrica)
Joan Rubiralta
Tenint en compte el moment on ens trobem, a un pam de la independència, era d'esperar que l'Estat espanyol respongués. I segurament que això es repetirà. Però aquesta actuació no vol dir que sigui normal ni racional, sinó que són els primers signes de la seva gran decepció quan veuen que la seva ideologia i el seu reconeixement populars s'està acabant inexorablement.
El que cal fer és respondre-hi amb totes les armes democràtiques i pacífiques que tinguem a l'abast. Cada vegada que ens ataquin haurem de donar una resposta contundent però serena, denunciant el cas a Catalunya, a Espanya i al món i acudir als tribunals europeus quan s'escaigui. Cap agressió ha de quedar sense resposta.
Com ja s'ha dit, volen guanyar als tribunals espanyols polititzats, el que no han aconseguit guanyar democràticament a les urnes. Ja va dir Gandhi que quan una llei és injusta, no cal complir-la. Ara cal que els polítics independentistes catalans, en siguin conscients i entenguin que per fer una truita cal trencar els ous, i que haurà d'arribar el moment de no fer cas de les lleis espanyoles i seguir les catalanes. Per això acabar de construir les estructures d'estat és tan important, imprescindible, necessari i urgent. Ens estem jugant a ser o a no ser com a poble i només depèn de nosaltres.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada