Ensenyament modifica els currículums de primària i secundària i evita separar els alumnes a 3r d’ESO
ELISABET ESCRICHE Barcelona |
 |
| LLEI WERT AIGUALIDA La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i al fons el ministre Wert. / EFE |
Ensenyament ha trobat la fórmula per evitar que els
alumnes siguin segregats a 3r d’ESO, tal com preveu la llei orgànica per
a la millora de la qualitat educativa (Lomce). La que es coneix com a
llei Wert obliga els alumnes d’aquest curs a triar entre fer
matemàtiques aplicades (més fàcils) o acadèmiques (més complicades). Els
que escollissin la primera opció es decantarien cap al batxillerat i
els de la segona cap a la FP. El que ha fet la conselleria d’Irene Rigau
per aigualir-ho és incloure en el nou currículum de secundària un
reforç de 35 hores de matemàtiques a 3r que garanteix, d’una banda, que
tots els alumnes facin el mateix temari i, de l’altra, que assoleixin el
nivell necessari d’aquesta matèria per cursar a 4t d’ESO el que anomena
“doble opció”.
Aquesta doble titulació, que també és
una novetat, permetrà als estudiants mantenir l’opció d’accedir tant a
FP com a batxillerat un cop acabada la secundària. “No volem que els
alumnes perdin oportunitats”, va puntualitzar ahir Rigau després de
presentar els futurs currículums de primària i ESO al Govern. “Hem
ajustat administrativament els aspectes que preveu la Lomce per garantir
el títol als alumnes, però pedagògicament salvem el nostre model”, va
afegir. Tots dos s’aprovaran via decret i s’aplicaran a partir del curs
2015-2016. A continuació desgranem les novetats dels nous plans
d’estudi.
Detalls de la doble titulació
No s’aplicarà fins al 2017-2018, quan s’hagi desplegat la Lomce
La doble titulació que permet als alumnes de 4t accedir tant a la FP
com a batxillerat l’hauran d’oferir tots els instituts. Ensenyament farà
campanya perquè sigui l’opció que escullin els estudiants. Implicarà
que els alumnes facin dues assignatures més que impartirà el mateix
professor però que s’avaluaran per separat. La titulació barrejarà
matèries més acadèmiques amb altres de més pràctiques, com economia i
emprenedoria o física i química i ciències aplicades.
Matemàtiques a primària
Es faran quatre hores setmanals en lloc de les tres actuals
A part de fer-ho a 3r d’ESO, també es reforçaran les matemàtiques a
primària. A partir del curs vinent les escoles d’aquesta etapa educativa
hauran d’impartir 840 hores de matemàtiques, 175 més que actualment.
Aquestes hores es restaran de les matèries de lliure disposició. A
efectes pràctics això vol dir que es passaran a fer quatre hores
setmanals de matemàtiques en lloc de les tres actuals. Aquest curs ja
s’ha fet aquest increment a 1r, 3r i 5è de primària, a causa de
l’aplicació de la llei Wert.
Segons Ensenyament, la mesura es pren
després de detectar algunes carències, per exemple, en geometria, a les
proves d’avaluació que es feien a 6è de primària i 4t d’ESO. El Govern
deixa clar que amb les hores que actualment es fan de matemàtiques ja es
compleixen les directrius de la llei Wert. La Lomce inclou aquesta
assignatura en el bloc de les troncals, les que han d’ocupar un mínim
d’un 50% de l’horari lectiu.
Més anglès i més nivell
Es cursaran 35 hores més durant l’etapa de secundària
Ensenyament també preveu un augment de les classes d’anglès a partir
del curs 2015-2016 però només a l’ESO. Concretament, es cursaran 35
hores més que es podran impartir en activitats o en altres matèries que
no siguin llengua estrangera. Segons la consellera Rigau, aquest curs
més de la meitat de les escoles públiques i concertades (52%) ja fan
alguna classe o treball en anglès, a part de l’assignatura. El
percentatge ha crescut un 10% respecte al curs anterior i un 22%
respecte al 2012-2013. Tot i que el currículum de primària no preveu més
anglès, Ensenyament sí que ha determinat que el 2018 els alumnes que
acabin aquest cicle ho hauran de fer amb el nivell A2 que recull el marc
europeu de les llengües, i els de secundària, amb el B1.
Treball per competències
Els nous currículums prioritzen saber aplicar els coneixements
Tant el currículum de primària com el d’ESO basaran l’aprenentatge en
competències, és a dir, que no tan sols se centraran en el coneixement
de continguts sinó també a saber-los aplicar en contextos diferents. “A
part d’aprendre coneixements, els alumnes també els han de saber
utilitzar”, va detallar la consellera. Aquest mètode d’aprenentatge és
el que s’utilitza als països capdavanters en l’àmbit educatiu d’Europa,
com Finlàndia, el referent en què sempre s’emmiralla Catalunya. Els
currículums tindran vuit competències: la lingüística, la matemàtica, la
de coneixement i interacció amb el món físic, l’artística i cultural,
la digital, la social i ciutadana, la d’aprendre a aprendre, i la
d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
Valors socials i cívics
Es reforçaran els coneixements filosòfics i de la cultura religiosa
L’assignatura que ha creat Ensenyament com a alternativa a la religió
que preveu la llei Wert i que s’ha començat a impartir aquest curs a 1r,
3r i 5è de primària inclourà el curs que ve continguts de cultura
religiosa a primària. A secundària, en canvi, s’introduiran coneixements
filosòfics i humanistes. “Els alumnes han de conèixer els mites de la
cultura grega”, va posar com a exemple la consellera.
Competència digital
S’haurà d’incorporar tant a primària com a secundària
La competència s’haurà de desenvolupar de manera transversal i en totes
les matèries. Els mestres seran els responsables de fer-ho. A més a
més, l’alumnat que acabi l’ESO podrà obtenir, fent una prova,
l’acreditació en competències de tecnologies de la informació i la
comunicació (ACTIC). Dins d’aquesta competència, tal com va avançar
l’ARA, el departament donarà llum verda a les escoles i, sobretot, als
instituts perquè utilitzin el telèfon mòbil com a eina educativa. Cada
centre haurà de regular-ne l’ús el curs que ve. Durant els últims dos
cursos el departament ja ha impulsat matèries d’aquesta competència, com
la de creació d’aplis.
Matèries que es mantenen
Estudis artístics, tecnologia i treballs de síntesi
El currículum manté com a obligatoris els ensenyaments artístics a
l’ESO -música i educació visual i plàstica-, cosa que no fa la Lomce,
que els situa com a optativa. També preserva la matèria de tecnologia i
el treball de síntesi de primer i tercer. Alhora, els alumnes de 4t
hauran de seguir fent el projecte de recerca. Aquests tres últims
treballs només es duen a terme a Catalunya.
Terminis
S’aprovarà al setembre i s’aplicarà el curs que ve
Els nous currículums ja s’han presentat al Consell Escolar de Catalunya
i ara han de passar el vistiplau tècnic. Segons la consellera Rigau,
està previst que s’aprovin com a màxim al mes de setembre. Durant els
pròxims mesos es donarà a conèixer la proposta a la comunitat educativa a
través de presentacions. Ahir es va fer la primera a tècnics i
representants de centres de les Terres de l’Ebre a la delegació
d’Ensenyament.
“Neixen amb voluntat de quedar-se”
La consellera d’Ensenyament va deixar clar ahir que els nous
currículums de primària i secundària “neixen amb voluntat de quedar-se”
sigui quin sigui el futur de la Lomce. Quan el PP va aprovar la reforma
educativa, l’oposició es va comprometre a derogar-la tan bon punt els
populars perdessin la majoria absoluta, un fet que es podria produir
-tal com apunten totes les enquestes- en les pròximes eleccions
generals. Les altres dues vies que podrien acabar amb la Lomce són el
procés sobiranista o els recursos presentats pel Govern contra la
normativa al Tribunal Constitucional (TC). Mentre no es doni cap
d’aquestes tres vies, però, la llei Wert es continua desplegant. De
moment, des d’aquest curs ja s’està aplicant a 1r, 3r i 5è de primària, i
el curs que ve està previst que també entri a la resta d’aules del
cicle de primària, a més de 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat.
El 2017-2018 és quan es desplegarà al 100%. Aquest curs serà quan els
alumnes de 4t d’ESO i els de 2n de batxillerat hauran de fer una
revàlida per poder passar al següent cicle educatiu. Aquestes proves les
elaborarà el ministeri d’Educació. Aquest examen en l’últim curs de
batxillerat suposarà l’eliminació de les actuals proves de selectivitat.
A part de les revàlides, també es faran proves d’avaluació a 3r i 6è de
primària, que, segons el ministre Wert, no tindran efectes acadèmics.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada