Diumenge
23.11.2014
20:00
Autor/s: Bel Zaballa
Fem un repàs de les hipòtesis que hi ha damunt la taula en cas que es convoquessin eleccions amb caràcter plebiscitari
Passat el 9-N —amb una participació de més de 2,3 milions
de votants i 1,8 milions de vots independentistes—, el debat polític ha
estat marcat per unes possibles eleccions avançades. La majoria té coll
avall que la convocatòria no trigarà a arribar, tal com han exigit
alguns partits. El president Artur Mas presentarà demà el seu full de
ruta en un acte a l'auditori del Fòrum de Barcelona. ERC va presentar el
seu ja fa uns quants dies i, tot que no aclaria la proposta electoral,
sí que exigia eleccions i la formació d'un govern de concentració
nacional. I aquest cap de setmana ha estat la CUP que ha anunciat la
seva proposta. L'interrogant està en la manera de convertir aquests
comicis en plebiscitaris, és a dir, que serveixin perquè en surti el
mandat democràtic de portar el país a la independència. Vegem les
hipòtesis que hi ha damunt la taula.
Candidatura unitària
La llista seria formada pels partits independentistes
(CDC, ERC i CUP), incloent-hi els sectors sobiranistes d'Unió, ICV, EUiA
i el PSC, i per entitats i forces socials partidàries de la
independència. És la proposta que incloïa el full de ruta de l'Assemblea
Nacional Catalana, tot i que l'entitat ara debat si la manté. És una
hipòtesi molt poc probable, perquè la CUP ja ha descartat de formar part
de la mateixa candidatura que CiU i ERC. També els republicans s'hi han
manifestat refractaris i són partidaris de candidatures separades amb un nom compartit. Més avall expliquem aquesta opció.
Dues candidatures: CDC+ERC i CUP+Procés Constituent
Una altra hipòtesi és la de dues candidatures
independentistes. Per una banda, una de majoritària formada per CDC i
ERC, a la qual s'afegirien també candidats independents; si fos el cas,
caldria saber què faria Unió. D'una altra banda, una candidatura de
l'esquerra anticapitalista, amb la CUP, Procés Constituent i els
independents que s'hi afegissin; quedaria pendent de saber si s'hi
afegirien els sectors independentistes d'ICV i EUiA. De fet, la CUP ja ha anunciat que treballava en una candidatura unitària rupturista i fa unes quantes setmanes que es va fer públic el manifest 'Crida Constituent', amb la voluntat d'aplegar aquesta esquerra alternativa.
Tres candidatures: pol convergent, pol republicà i pol anticapitalista
Consistiria a fer tres grans candidatures que cobrissin
tot l'espectre ideològic de l'independentisme. És una altra de les
opcions que s'han posat damunt la taula aquests dies. Cadascuna
aplegaria partits, entitats i independents segons les propostes
econòmiques i socials i totes tres compartirien la voluntat d'assolir la
independència. Hi hauria una candidatura conservadora i liberal, en què
tindrien cabuda CDC i sectors d'Unió (o tot Unió, segons què decidís);
una de socialdemòcrata, amb ERC i sectors escindits del PSC, com
ara NECat i Moviment Catalunya; i una d'anticapitalista, amb la CUP,
Procés Constituent i sectors d'ICV i EUiA.
Iniciativa i Unió?
Com hem vist, en els tres casos esmentats resta pendent de
resoldre què farien ICV, EUiA i Unió. Totes tres formacions són
renuents a l'avançament electoral i fins ara han esquivat de definir-se
sobre la independència. Però si es convoquen eleccions amb caràcter
plebiscitari sembla que, inevitablement, hauran de prendre una posició.
En el cas d'Unió, tenint en compte que CDC portarà l'estat independent
en el programa, haurà de decidir si continua l'aliança amb els
convergents o bé si se'n desmarca, tal com explicava VilaWeb en aquest informe. Tot i que també queda pendent de veure en què es tradueix i com afecata la proposta
de Duran i Lleida de crear un espai polític de centre al marge de
l'independentisme. En cas que Unió, ICV o EUiA no s'afegissin a cap
candidatura independentista, caldria veure quants membres farien el
salt.
Candidatures sota un nom paraigua
Si no és possible cap candidatura conjunta, hi ha qui
considera que exiteix una manera de fer visible el caràcter plebiscitari
dels comicis i l'independentisme compartit de les diverses formacions:
la fórmula de la 'llista a la italiana'.
És l'opció que ha defensat ERC darrerament. Consistiria a establir un
nom paraigua per a la candidatura que fessin cadascuna de les formacions
independentistes, que compartirien en els programes respectius la
declaració d'independència. Per exemple: 'Llista per la Independència -
CiU', 'Llista per la Independència - ERC', 'Llista per la Independència -
CUP'. Aquesta possibilitat permetria d'interpretar el suport a cada
partit i també a la independència.
Una candidatura per a cadascú
Ni llista unitària ni candidatures aglutinadores. És
gairebé tan poc probable com la llista unitària, però si no hi ha cap
acord els partits es presentarien com han fet fins ara, com en uns
comicis qualssevol: cadascú amb la seva candidatura. Tanmateix, el
president Artur Mas ja va deixar clar que no convocaria eleccions si no
tenien caràcter plebiscitari i sembla difícil de veure-l'hi, en aquest
cas.
Candidatura unitària sense partits
En aquesta hipòtesi, els partits cedirien el protagonisme a
la societat civil, per tal de constituir una candidatura unitària. La
llista fóra formada per representants de la societat civil organitzada i
gent de prestigi i quedaria al marge dels partits. És una proposta que
secunden aquells que retreuen que els interessos partidistes prevalguin
per damunt d'una demanda civil, que és la d'anar junts fins a la
independència.
La incògnita: la proposta de Mas
Algunes veus apunten que Mas farà una proposta insòlita
que sorprendrà i potser fins i tot obligarà a reconsiderar fórmules
preestablertes. Ho sabrem demà dimarts al vespre, quan el president de
la Generalitat farà públic el seu full de ruta.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada