dilluns, 24 de novembre del 2014

Les sis fórmules de candidatura independentista per a les eleccions avançades

Diumenge  23.11.2014  20:00

Autor/s: Bel Zaballa

Fem un repàs de les hipòtesis que hi ha damunt la taula en cas que es convoquessin eleccions amb caràcter plebiscitari







Passat el 9-N —amb una participació de més de 2,3 milions de votants i 1,8 milions de vots independentistes—, el debat polític ha estat marcat per unes possibles eleccions avançades. La majoria té coll avall que la convocatòria no trigarà a arribar, tal com han exigit alguns partits. El president Artur Mas presentarà demà el seu full de ruta en un acte a l'auditori del Fòrum de Barcelona. ERC va presentar el seu ja fa uns quants dies i, tot que no aclaria la proposta electoral, sí que exigia eleccions i la formació d'un govern de concentració nacional. I aquest cap de setmana ha estat la CUP que ha anunciat la seva proposta. L'interrogant està en la manera de convertir aquests comicis en plebiscitaris, és a dir, que serveixin perquè en surti el mandat democràtic de portar el país a la independència. Vegem les hipòtesis que hi ha damunt la taula. 

Candidatura unitària

La llista seria formada pels partits independentistes (CDC, ERC i CUP), incloent-hi els sectors sobiranistes d'Unió, ICV, EUiA i el PSC, i per entitats i forces socials partidàries de la independència. És la proposta que incloïa el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana, tot i que l'entitat ara debat si la manté. És una hipòtesi molt poc probable, perquè la CUP ja ha descartat de formar part de la mateixa candidatura que CiU i ERC. També els republicans s'hi han manifestat refractaris i són partidaris de candidatures separades amb un nom compartit. Més avall expliquem aquesta opció. 

Dues candidatures: CDC+ERC i CUP+Procés Constituent 


Una altra hipòtesi és la de dues candidatures independentistes. Per una banda, una de majoritària formada per CDC i ERC, a la qual s'afegirien també candidats independents; si fos el cas, caldria saber què faria Unió. D'una altra banda, una candidatura de l'esquerra anticapitalista, amb la CUP, Procés Constituent i els independents que s'hi afegissin; quedaria pendent de saber si s'hi afegirien els sectors independentistes d'ICV i EUiA. De fet, la CUP ja ha anunciat que treballava en una candidatura unitària rupturista i fa unes quantes setmanes que es va fer públic el manifest 'Crida Constituent', amb la voluntat d'aplegar aquesta esquerra alternativa. 

Tres candidatures: pol convergent, pol republicà i pol anticapitalista 

Consistiria a fer tres grans candidatures que cobrissin tot l'espectre ideològic de l'independentisme. És una altra de les opcions que s'han posat damunt la taula aquests dies. Cadascuna aplegaria partits, entitats i independents segons les propostes econòmiques i socials i totes tres compartirien la voluntat d'assolir la independència. Hi hauria una candidatura conservadora i liberal, en què tindrien cabuda CDC i sectors d'Unió (o tot Unió, segons què decidís); una de socialdemòcrata, amb ERC i sectors escindits del PSC, com ara NECat i Moviment Catalunya; i una d'anticapitalista, amb la CUP, Procés Constituent i sectors d'ICV i EUiA.

Iniciativa i Unió?

Com hem vist, en els tres casos esmentats resta pendent de resoldre què farien ICV, EUiA i Unió. Totes tres formacions són renuents a l'avançament electoral i fins ara han esquivat de definir-se sobre la independència. Però si es convoquen eleccions amb caràcter plebiscitari sembla que, inevitablement, hauran de prendre una posició. En el cas d'Unió, tenint en compte que CDC portarà l'estat independent en el programa, haurà de decidir si continua l'aliança amb els convergents o bé si se'n desmarca, tal com explicava VilaWeb en aquest informe. Tot i que també queda pendent de veure en què es tradueix i com afecata la proposta de Duran i Lleida de crear un espai polític de centre al marge de l'independentisme. En cas que Unió, ICV o EUiA no s'afegissin a cap candidatura independentista, caldria veure quants membres farien el salt. 

Candidatures sota un nom paraigua

Si no és possible cap candidatura conjunta, hi ha qui considera que exiteix una manera de fer visible el caràcter plebiscitari dels comicis i l'independentisme compartit de les diverses formacions: la fórmula de la 'llista a la italiana'. És l'opció que ha defensat ERC darrerament. Consistiria a establir un nom paraigua per a la candidatura que fessin cadascuna de les formacions independentistes, que compartirien en els programes respectius la declaració d'independència. Per exemple: 'Llista per la Independència - CiU', 'Llista per la Independència - ERC', 'Llista per la Independència - CUP'. Aquesta possibilitat permetria d'interpretar el suport a cada partit i també a la independència. 

Una candidatura per a cadascú

Ni llista unitària ni candidatures aglutinadores. És gairebé tan poc probable com la llista unitària, però si no hi ha cap acord els partits es presentarien com han fet fins ara, com en uns comicis qualssevol: cadascú amb la seva candidatura. Tanmateix, el president Artur Mas ja va deixar clar que no convocaria eleccions si no tenien caràcter plebiscitari i sembla difícil de veure-l'hi, en aquest cas.

Candidatura unitària sense partits

En aquesta hipòtesi, els partits cedirien el protagonisme a la societat civil, per tal de constituir una candidatura unitària. La llista fóra formada per representants de la societat civil organitzada i gent de prestigi i quedaria al marge dels partits. És una proposta que secunden aquells que retreuen que els interessos partidistes prevalguin per damunt d'una demanda civil, que és la d'anar junts fins a la independència.

La incògnita: la proposta de Mas 

Algunes veus apunten que Mas farà una proposta insòlita que sorprendrà i potser fins i tot obligarà a reconsiderar fórmules preestablertes. Ho sabrem demà dimarts al vespre, quan el president de la Generalitat farà públic el seu full de ruta.