El diputat d'ERC reacciona a Twitter després del No definitiu de la CUP a Mas.
Joan Tardà, durant l'acte d'ERC a Lleida
|
ACN
El diputat d'ERC i número dos de la llista dels republicans al Congrés,
Joan Tardà, ha reaccionat a Twitter després que la CUP hagi donat el seu
No definitiu a la presidència d'Artur Mas.
En un tuit, Tardà ha apostat
per buscar alguna fórmula per tal d'evitar anar a eleccions: "Com que
[la] @CUPnacional no ha sabut trobar desllorigador, per patriotisme tothom hauria de fer el que calgués per evitar noves eleccions".
Jordi Sànchez, president de l'ANC, ha admès aquest dilluns que estaria
"enormement satisfet" si s'eviten noves eleccions, encara que sigui
perquè Junts pel Sí proposi un altre candidat. De totes maneres, ha
donat gairebé per fet que Catalunya està abocada a noves eleccions
després del "no" de la CUP d'aquest diumenge, però ha rebutjat que hagin
de llegir-se com un nou plebiscit: "El 27-S ja el vam fer i el vam
guanyar, no en podem fer un cada sis mesos". "Ara cal un govern clar i
fort per desconnectar amb l'Estat", ha afegit en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio.
Sànchez ha avisat que "ens equivocaríem si malbaratéssim el resultat del
27-S" i ha demanat "no cremar les etapes amb tanta rapidesa". Tot i que
ha reconegut que encara cal trobar la fórmula adequada, llegeix les
noves eleccions del març com una manera per obtenir una majoria a les
urnes "que existeix". "Ens trobem en un escenari similar a una segona
volta", ha afirmat.
Les diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Anna Gabriel, avui, en les respectives entrevistes a Rac1 i Catalunya Ràdio
Després del 'no' definitiu de la CUP a
Artur Mas i amb unes eleccions al març com a escenari més plausible, la
CUP insisteix aquest dilluns que Junts pel Sí mogui peça. En una
entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', la diputada Anna Gabriel –que ahir no tenia dret a vot al consell polític– ha proposat que Oriol Junqueras –o un altre independent com podria ser Raül Romeva– sigui el candidat a la presidència de Junts pel Sí per evitar unes eleccions al març.
Gabriel, que és una de les cares representatives del 'no' a Artur Mas,
ha dit que vist el resultat del consell polític de la CUP –també de
l'assemblea de Sabadell– "és el moment de fer un moviment [per part de
Junts pel Sí] i posar un altre candidat".
I en el mateix sentit s'ha expressat la diputada Eulàlia Reguant en una entrevista a 'El món', de RAC1,
que ha recordat que la CUP va posar "diversos noms sobre la taula"
–Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva– i que si Junts pel Sí
n'acceptés algun es podria investir president i formar govern. " Per a nosaltres, les eleccions al març no és l'escenari desitjable. No volíem triar entre Mas i març, ens han portat fins aquí", ha al·legat.
La CUP compareix per explicar el no a la investidura de Mas
"Si Mas va dir que ell no seria obstacle, és el moment de demostrar-ho". Amb aquesta contundent afirmació, el diputat Sergi Saladié ha defensat que, si bé la CUP ha dit que no pensa fer Artur Mas president, ara és Junts pel Sí qui ha de "moure fitxa" i posar el nom d'un candidat alternatiu
sobre la taula si vol evitar unes noves eleccions al març. Saladié ha
recordat que encara queda una setmana de marge. "Tenim majoria absoluta
per fer la independència però no consens pel president", ha subratllat
tot afegint que ara la "pressió" se situa sobre la coalició que va liderar Raül Romeva i que portava Mas de número quatre. "Anar a març seria la conseqüència de l'immobilisme de qui té a la mà decidir com acaba això", ha sentenciat la diputada de la CUP Gabriela Serra.
La formació defensa que l'escenari de "Mas o març"
no ha estat mai el seu i ha acusat Junts pel Sí de "posar-los en un
atzucac". "Que ara moguin fitxa els altres", ha insistit Serra durant la
roda de premsa que ha fet la formació per explicar com ha pres la decisió de no investir Artur Mas en una reunió del consell polític i del grup d'acció parlamentària que ha durat gairebé cinc hores. Hi ha marge de temps fins el dia 10 de gener, data en què es convocarien comicis de manera automàtica si no hi ha cap president investit. " Queden dies per moure fitxa, no està convocat res", ha pressionat.
Serra ha dit que la CUP segueix dient que "Mas o març no és la solució"
i ha recordat que sobre la taula hi ha una proposta d'acord al voltant
d'un pla de xoc, la ruptura amb l'Estat i el procés constituent. "Hem
mogut fitxa, hem fet el que hem pogut perquè la CUP no hagués de votar el que ha votat", ha sentenciat. "Hem dit no a qui havíem de dir no", ha explicat Serra, que ha afirmat que la CUP seguirà "sent el que és: independentista, anticapitalista i feminista".
De fet, Saladié ha argumentat que que a les eleccions del 27-S no es
votava qui seria president ni en clau de "o Mas o març" i ha lamentat
que s'hagin quedat "sols" defensant-t'ho en un context que, ha admès,
comporta "desgast".
"Hi ha CUP per molt de temps"
En clau interna, la diputada ha assegurat que el procés independentista "continuarà amb investidura o sense". "Hi ha CUP i Crida Constituent per molt de temps", ha assegurat. Tot i això, ha admès que "no tothom [a la CUP] té el mateix nivell de satisfacció".
Com s'ha pres la decisió
La CUP ha pres la decisió final després de dues rondes de votació. A la
primera s'han votat una per una sis propostes: les dues que havia fet
el secretariat (no investir Mas donant 5 vots a favor i 5 en contra o bé
10 abstencions o, en canvi, facilitar la investidura amb 2 vots a favor
i 8 abstencions) i quatre més que han plantejat algunes territorials
(investir Mas amb condicions, donar llibertat de vot als diputats,
facilitar la investidura però sense la proposta d'acord i tombar la
investidura de Mas). A la votació final han arribat dues opcions que
donaven com a resultat no fer Mas president: la del secretariat i la de
votar directament en contra. Les deu abstencions s'han acabat decidint
pe 38 vots a favor, 22 en contra i 6 abstencions.
Fem un repàs de les hipòtesis que hi ha damunt la taula en cas que es convoquessin eleccions amb caràcter plebiscitari
Passat el 9-N —amb una participació de més de 2,3 milions
de votants i 1,8 milions de vots independentistes—, el debat polític ha
estat marcat per unes possibles eleccions avançades. La majoria té coll
avall que la convocatòria no trigarà a arribar, tal com han exigit
alguns partits. El president Artur Mas presentarà demà el seu full de
ruta en un acte a l'auditori del Fòrum de Barcelona. ERC va presentar el
seu ja fa uns quants dies i, tot que no aclaria la proposta electoral,
sí que exigia eleccions i la formació d'un govern de concentració
nacional. I aquest cap de setmana ha estat la CUP que ha anunciat la
seva proposta. L'interrogant està en la manera de convertir aquests
comicis en plebiscitaris, és a dir, que serveixin perquè en surti el
mandat democràtic de portar el país a la independència. Vegem les
hipòtesis que hi ha damunt la taula.
Candidatura unitària
La llista seria formada pels partits independentistes
(CDC, ERC i CUP), incloent-hi els sectors sobiranistes d'Unió, ICV, EUiA
i el PSC, i per entitats i forces socials partidàries de la
independència. És la proposta que incloïa el full de ruta de l'Assemblea
Nacional Catalana, tot i que l'entitat ara debat si la manté. És una
hipòtesi molt poc probable, perquè la CUP ja ha descartat de formar part
de la mateixa candidatura que CiU i ERC. També els republicans s'hi han
manifestat refractaris i són partidaris de candidatures separades amb un nom compartit. Més avall expliquem aquesta opció.
Dues candidatures: CDC+ERC i CUP+Procés Constituent
Joan Teran, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, ahir a la sortida del consell polític de la formació a Perpinyà Foto: CUP.
La
CUP ha acordat impulsar una candidatura alternativa convidant altres
forces polítiques al marge dels partits tradicionals amb vista a les
properes eleccions al Parlament. Així ho va aprovar ahir el consell
polític de la formació, que va tenir lloc a Perpinyà. Entre les forces
que, de moment, han estat convidades a participar en aquest projecte hi
ha Procés Constituent, amb qui ja s'han iniciat converses. En canvi, ha
quedat gairebé descartada una possible entesa amb ERC.
Un dels
portaveus del secretariat nacional de la formació, Joan Teran, ha
explicat que el seu projecte es fonamenta en la “ruptura”, des del punt
de vista social, econòmic i nacional. “Aquesta candidatura alternativa
ha de disputar l'hegemonia als partits de dretes i als sectors
immobilistes”, ha assegurat Joan Teran.
