L’advocat Beltrán Gambier, especialista en Dret Administratiu i amb bufet a Madrid, assegura a Diariojurídico.com que la consulta és legal. Rajoy té un nou problema.
L’advocat argumenta en un extens article que “ la consulta pot ser absolutament lliure pel que fa als continguts i a les preguntes”, i que malgrat “això pugui irritar a alguns” no concep possible que “la llibertat d'expressió d'un poble, i la dels seus governants per esbrinar, pugui contravenir normes legals o constitucionals” i recorda que “el dret ha de seguir el sentit comú”. Beltrán defensa també que les comunitats autònomes tenen poders implícits i inherents a la seva autonomia política sense que amb el seu exercici s'afecti l'àmbit competencial de l'Estat”, i apel.la al principi jurídic de que “tot el que no està prohibit està permès” i la consulta, no està prohibida.
El propòsit secessionista no és antijurídic
L’advocat assegura que “el desig independentista és lícit” i “lluitar per aconseguir-ho, dins de la legalitat, no suposa ni tan sols una deslleialtat envers l'Estat espanyol”, i es remet a l'article 122 de l'Estatut català que regula les consultes populars i que el TC el 2010 va sentenciar a favor, com va recollir l’ABC el 2010.
La consulta catalana no és un referèndum i està a l’esència de la Constitució
L’advocat assegura que “el desig independentista és lícit” i “lluitar per aconseguir-ho, dins de la legalitat, no suposa ni tan sols una deslleialtat envers l'Estat espanyol”, i es remet a l'article 122 de l'Estatut català que regula les consultes populars i que el TC el 2010 va sentenciar a favor, com va recollir l’ABC el 2010.
La consulta catalana no és un referèndum i està a l’esència de la Constitució
Beltran argumenta que Catalunya ha dictat, d’acord amb l’Estatut, una llei de consultes no referendàries i que com la consulta no és un referèndum, no conculca normes constitucionals, perquè una cosa és preguntar el que pensa (consulta) i una altra és preguntar el que es pensa per portar endavant una decisió (referèndum). I conclou aquest punt sostenint que les “consultes tenen a veure amb les competències de la Generalitat i que les preguntes vinculades amb el procés sobiranista són legals”, i va més enllà quan afirma que considera que saber què és el què vol i què és el que pensa el poble de Catalunya està a l’essència de la Constitució.
L'escenografia de la batalla juríca grinyola
Beltran també explica que la interposició dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Govern espanyol gairebé l’instant després del dictamen del Consell d’Estat i la velocitat “inèdita i gairebé sobreactuada celeritat, fins i tot innecessària” del TC, formen part de l’escenografia de la batalla jurídica, i considera que en el cas del Govern, es podria explicar per “una autogenerada necessitat de mostrar una actitud de to alliçonador”.
La falsa imatge de "deliberació" i unitat del TC
L’advocat subratlla que és a curiosa la manera en què es va presentar als mitjans de comunicació la imatge de "unanimitat", perquè, assegura, no podia no “hi havia un altre resultat possible quan es tracta d'aplicar una norma constitucional que resol l'assumpte en termes de tutela cautelar”, ja que el president espanyol va invocar l'article 161.2 de la Constitució, hi ha una sola solució possible: la suspensió. I conclou que ja es veurà si el TC, després d'escoltar les parts, no acaba per aixecar la suspensió.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada