Solament espere que durant aquesta campanya no passe res que després es puga girar contra la unitat necessària el 9 de novembre.
Els partits, lògicament, s'han d'enfrontar entre si, però haurien de saber guardar un àmbit especial de
respecte envers aquells adversaris que són socis en el camí cap a la independència. Per això m'incomoda veure ERC reclamant a CDC que diga si és partidari de la tercera via –que és evident que no-- i m'incomoda veure CiU amenaçant que si no guanyen això es girarà contra el president Mas --que és evident que tampoc. Solament espere que durant aquesta campanya no passe res que després es puga girar contra la unitat necessària el 9 de novembre. Ho espere i ho demane, per responsabilitat, als qui poden evitar-ho.
Quant a l'Assemblea, res no indica que hi haja d'haver canvis sobtats ni grans sorpreses. Però cal recordar que el camí recorregut fins ací no ha estat fàcil. L'ANC és, segurament, l'instrument més poderós de què disposem ara mateix en aquest país. I això val la pena de tenir-ho al cap dissabte quan hi anem a votar --quan hi anem a votar aquells qui en som membres.
Demà passat només faltarà mig any per al referèndum. Mig any i prou. Ara no és pas l'hora de fer invents ni de fer nàixer tensions innecessàries. Només cal continuar fent allò que hem anat fent fins ara. Tan bé com ho hem anat fent fins ara.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)
Clara Soler: A mi em preocupa especialment el retorn d'un tipus de gent que ho critica tot, que no té manies a l'hora d'embrutar i que sembla que volen tornar a manar ara a l'Assemblea. Rere eslògans bonistes que tots signaríem s'amaga una capacitat de destrucció que crec que ara hauríem d'evitar de totes totes. Molt perniciosa per al país. L'Assemblea ha viscut una época tranquil·la i espero que s'imposi el seny de nou.
Josep Usó: Espere, de veritat que ho espere, que els polítics catalans estiguen a l'alçada de les circumstàncies. A l'alçada del procés en què es troben, qualsevol pas en fals innecessari els arrossegaria sense remei. Cal no oblidar que els partits polítics, en aquest procés van a remolc de la gent i no a l'inrevés. I, pel que fa a l'ANC, confie que tot seguirà igual. Al capdavall, després d'aquestes imminents eleccions l'adversari ja no tindrà gairebé cap marge de maniobra. Sembla que alguns agents externs poderosos ja han pres partit. The Financial Times, per exemple. L'únic que cal fer, al meu parer, és el que s'ha vingut fent fins ara. Mantindre la calma i tirar endavant sense moure's de la posició. Amb l'avantatge que es té sobre l'adversari, ara només és cosa de continuar la partida i el joc està guanyat. Si es malmet el resultat per una errada fruit d'una errada política d'aquelles que només s'entendrien per una "componenda", que pense qui ho faça que mai se l'oblidarà.
I demà, un dia menys per al 9N.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada