Planteja al programa que una Constitució catalana inclogui una "clàusula de reunificació" per als PPCC i el reconeixement del dret dels seus ciutadans "a afegir la nacionalitat catalana" a l'espanyola
Barcelona (ACN).- Com articular un estat català dins i fora de la UE i com reformar les institucions comunitàries. Són els dos pilars del programa electoral d'ERC pel 25M. En clau catalana, els republicans defensen que intentaran "una i altra vegada" que es pugui celebrar la consulta sobre el futur polític del país malgrat la negativa del govern espanyol, perquè entenen que respon a les eines de la democràcia. A més, aposten perquè una futura Constitució catalana inclogui una "clàusula de reunificació" dels Països Catalans i de fet hi volen especificar "el reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris dels Països Catalans a afegir la nacionalitat catalana a l'espanyola si ho desitgen".
Qualsevol eina democràtica per celebrar una consultaAl programa electoral, ERC defensa "utilitzar qualsevol eina democràtica" per celebrar una consulta, que defineixen com una fórmula d'exercir la democràcia i que per això titllen "de no normal ni acceptable" la negativa de Madrid. Per això, apunten a la insistència davant el previsible 'no' constant de l'estat espanyol: "Serà important articular un front de resposta civil i mobilització social a la negativa de l'Estat, sempre apel·lant als valors democràtics fonamentals". Segons els republicans, tot plegat passa per "intentar una i altra vegada la convocatòria de referèndum consultiu, atès que l'exercici de la democràcia i l'expressió de la voluntat popular estan per sobre de qualsevol altra consideració".
El procés català cap a la independència pot estimular els moviments semblants a la resta de territoris de parla catalana
En aquesta línia afirmen que la "transformació política" de Catalunya pot "estimular" moviments semblants a la resta de territoris de parla catalana. "Cadascun amb el seu propi ritme", afirmen que la democràcia i l'exercici del dret a decidir pot completar "l'articulació política dels Països Catalans".
Nacionalitat catalana per als PPCC i clàusula de reunificació
Precisament, els republicans atorguen rellevància a la "presència" dels altres territoris catalanoparlants al procés català i per tant aposten per "deixar clares les bases de la futura relació entre la nació catalana lliure" i la resta. Per això, apel·len als vincles culturals, sentimentals, socials, geogràfics, històrics i econòmics per plantejar que es poden convertir en "polítics" quan "els territoris coincideixin democràticament amb aquesta voluntat" i per tant obren la porta dels territoris històrics a "la possibilitat [...] en qualsevol moment [...] d'afegir-se a la futura República Catalana, o crear-ne un altra i federar-s'hi".
En aquest sentit, els republicans aposten perquè "la futura Constitució Catalana" hagi d'incorporar un espai conceptual per definir "nació" tenint en compte "el reconeixement de la condició nacional" als ciutadans d'altres territoris catalanoparlants que "lliurement" ho reclamin. En concret, "el reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris dels Països Catalans a afegir la nacionalitat catalana a l'espanyola si ho desitgen".
I en la mateixa línia per tant preveuen incloure al text constitucional "una clàusula de reunificació" tal com van fer al seu moment, asseguren els republicans, les constitucions de la República Federal d'Alemanya (article 23) o la de la República d'Irlanda de 1937 (article 3).
El programa l'han presentat públicament els primers noms de la llista d'ERC-NECat, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall, així com Jordi Solé i Elisabet Nebreda. També ha intervingut la secretària general dels republicans, Marta Rovira.
Declaració escrita de l'Eurocambra favorable a la consulta
ERC defensa que el reconeixement internacional de la República Catalana és "imprescindible per a la viabilitat externa del nou estat". En aquest sentit entenen que fa falta un "esforç diplomàtic previ" per a garantir la inserció "ràpida" a la comunitat internacional, a l'encaix a la UE i a l'ingrés a les principals organitzacions internacionals. En aquest sentit, i més a curt termini, atorguen als eurodiputats favorables el dret a decidir l'objectiu de construir "complicitats" d'Europa cap al cas català de manera que la UE "intervingui com una institució més en la pressió a l'Estat espanyol per permetre la celebració del referèndum consultiu a Catalunya".
Al detall, i més enllà del suport explícit d'eurogrups com l'Aliança Lliure Europea, els Verds o els Liberals, volen una "declaració escrita" on es reflecteixi un "posicionament clar del Parlament Europeu a favor del referèndum català i a favor de treballar des de la UE per respectar-se i aplicar-ne el resultat". Aquesta serà "la primera acció formal" que promouran amb els eurodiputats favorables al dret a decidir. I és més: treballaran, afirmen, per "aconseguir portar a examen i votació del Ple una proposta de resolució [...] que reflecteixi el compromís inequívoc de l'eurocambra a favor del referèndum".
Pertànyer a la UE de forma "automàtica"
A més, ERC insisteix al seu programa electoral que "no hi ha res escrit" per a un cas d'independència a un territori que ja forma part de la UE i defensen que és "fal·laç" invocar l'article 49 del TUE -"començar de zero el procés d'integració"- perquè està pensat per als territoris que mai han format per la de la Unió. En aquest sentit plantegen una tercera acció: volen proposar "una reforma dels tractats europeus" per tal que es regui "de forma clara la pertinença automàtica a la UE" d'un territori que s'escindeix d'un estat que ja forma part de l'espai comunitari; així com també "la conservació de la ciutadania europea" dels habitants; en aquest cas, dels catalans.
L'objectiu de regular la pertinença a les institucions és, doncs, "evitar el buit jurídic actual" i per tant "tenir eines per encabir en l'ampliació europea casos com l'escocès o el català, que res tenen a veure amb els casos d'ampliació ordinària", assegura el text electoral.
També especifiquen al programa les qüestions de representació que hauria de tenir un nou estat català en cas d'integrar-se a les institucions europees. Volen que Catalunya pugui tenir un comissari amb cartera a l'executiu comunitari, que tingui dret a un seient al Consell de la UE, que s'augmenti fins a setze el nombre d'Eurodiputats al Parlament i que pugui tenir representació al BCE.
Finalment apunten que, si el veto a Catalunya és ferm i se la deixa fora de les institucions, hi ha altres "maneres" de seguir vinculats a Brussel·les com per exemple l'Associació Europea de Lliure Comerç, el acords de l'espai Schengen i l'ús o no de l'euro com a moneda pròpia, entre d'altres.
Propostes per a l'Europa social i institucional
Les institucions
Els republicans també proposen mesures per construir una Europa més social. Volen una "constitució europea" per sintetitzar els tractats europeus, els drets i deures ciutadans, la redistribució de la riquesa i configurar un model confederal. Aposten també per més participació ciutadana al Parlament europeu: "que ostenti plena capacitat legislativa sense limitacions formals ni competencials en relació a la resta dels parlaments nacionals dels estats membres", que s'avanci cap un únic sistema electoral i que es convergeixi cap a llistes europees.
Volen que el Consell Europeu sigui més transparent, en base "confederal", i que deixi de ser "un feu dels estats membres per imposar les polítiques d'interès merament estatal". També tenen propostes per a la Comissió: "democratitzar l'elecció dels presidents" i redimensionar, ara, el nombre de carteres perquè no depenguin del nombre d'estat, malgrat que proposen que Catalunya en tingui un.
També creuen que els catalans tenen una "contribució" a fer al projecte europeu. Proposar que es puguin fer consultes populars europees sobre qüestions que afectin els ciutadans de la Unió. És a dir, "que el dret a decidir s'erigeixi com la pràctica normal i habitual en la resolució de conflictes polítics d'especial importància per sobre de cap altre instància".
Euroregió, Eurobons i la PAC
ERC també vol promoure l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, establint progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit, mitjançant programes d'intercanvi transfronterer en matèria comunicativa i d'actuació social i educativa -volen que Aragó i València s'hi incorporin. En aquest aspecte veu "prioritari" infraestructures com el corredor del Mediterrani.
Proposen un programa d'Emergència Social i Solidaritat que garanteixi l'accés a les necessitats bàsiques en nutrició i energia per a tots els europeus, amb instruments semblants als bons de menjar dels Estats Units i amb la creació d'un Programa Europeu d'Energia Mínima. Segons ERC és possible finançar-lo a través dels interessos del sistema europeu de bancs centrals.
També volen Eurobons per mutualitzar fins el 60% dels PIBs estatals i defensen dos grans projectes d'integració com una Unió bancària real, "amb supervisió única europea i assegurança de dipòsits unificada", i una Unió fiscal europea per tal que els estats cedeixin a la UE les competències fiscals.
Destaquen la importància de la Política Agrària comuna (PAC) per donar consistència a dues qüestions: un ajut a la renda dels agricultors, que han de ser professionals, i un segon pilar pel desenvolupament rural que estableixi mesures que incideixin directament en la modernització tècnica i humana de les explotacions per assegurar la viabilitat del sector i l'equilibri territorial.
Finalment volen lluitar contra la "intolerància" i per tant contra el racisme, la xenofòbia i el feixisme i defenen una UE que cregui en la laïcitat i la llibertat religiosa i de consciència; que es converteixi en referent per als col·lectius homosexuals; que defensi el joves potencial beques i programes d'intercanvi i que es destini "un mínim" del 6% a polítiques educatives, "com s'ha compromès a fer Catalunya fins el 2017".
http://directe.cat/347813
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada