CONSULTA
L'expresident remarca a la radiotelevisió pública alemanya que a les manifestacions independentistes "no es trenca ni un vidre"
Lluís Bou
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol |
L'expresident Jordi Pujol ha indicat en una
entrevista a la 'Deutsche Welle', la radiotelevisió pública alemanya que
emet per a l'exterior, que el referèndum és "l'únic camí" ara per a
Catalunya. "És un camí que no passa per la violència, sinó que
passa per l'expressió democràtica, pacífica, ben organitzada. Un
referèndum que ha de ser resultat d'un acord. Farem un referèndum i
s'haurà de respectar el resultat", ha indicat. Pujol ha remarcat que el
moviment sobiranista és pacífic, i que a les seves manifestacions "no
s'ha trencat ni un vidre".
Aquí teniu un fragment de l'entrevista:
Existeix realment aquest sentiment que Espanya s'enfronta realment a la societat catalana?
L'Espanya que es dibuixa és una Espanya que, al nostre entendre, ens porta a la residualització. A ser cada dia una mica menys lingüísticament, políticament, institucionalment ... Calia reaccionar contra això. Ho dic jo que he estat antiseparatista durant 60 anys de la meva vida.
El camí ha de passar necessàriament pel referèndum?
En el referèndum també es plantejarien dubtes. Tenint en compte la història migratòria de Catalunya ... Qui votaria? Qui no votaria?
Aquí teniu un fragment de l'entrevista:
Existeix realment aquest sentiment que Espanya s'enfronta realment a la societat catalana?
L'Espanya que es dibuixa és una Espanya que, al nostre entendre, ens porta a la residualització. A ser cada dia una mica menys lingüísticament, políticament, institucionalment ... Calia reaccionar contra això. Ho dic jo que he estat antiseparatista durant 60 anys de la meva vida.
El camí ha de passar necessàriament pel referèndum?
És l'únic camí. És un camí que no passa per la violència, passa per
l'expressió democràtica, pacífica, ben organitzada. Un referèndum que
ha de ser resultat d'un acord. Farem un referèndum i s'haurà de
respectar el resultat.
En el referèndum també es plantejarien dubtes. Tenint en compte la història migratòria de Catalunya ... Qui votaria? Qui no votaria?
Catalunya sempre ha estat un país d'immigració. No es tracta del Ius Sanguinis
(dret de la sang) o el dret de la terra. Hem estat un país ficat en una
cruïlla de camins amb molta immigració, i el que compta és el projecte
de país que han fet seu els ciutadans independentment de l'origen. Em fa
feliç que les llistes dels nacionalistes catalans estiguin plenes de
cognoms castellans. Forma part de Catalunya l'haver incorporat aquesta
immigració al país.
Si se segueix endavant amb el referèndum ... Com es veuria la situació de Catalunya a Europa?
Això seria un problema perquè no s'ha produït mai. Quan s'ha
incorporat un país a la UE, o bé ja era independent o bé venia d'un
Estat que s'havia desfet abans d'entrar (República Txeca i Eslovàquia).
Seria un tema nou i això sempre crea inquietud i incertesa. Però el
fonamental per a Catalunya no és tant pensar en la integració a la UE
(encara que a la llarga caldrà decidir-ho). És poder exercir el dret a
decidir i després veure què passa. El desafiament i la manifestació que
hi ha una desafecció han estat molt grans. Si hi ha una majoria, Europa
podria dir "no m'he assabentat". Però hauria de trobar una solució com
en altres casos problemàtics. Jo sóc patriota europeu i Catalunya té
aquesta mentalitat. Si hi ha majoria clara, no es pot fer el sord.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada