Arturo Sarukhán: 'Catalunya té una gran capacitat d'atracció internacional'

Diumenge  11.05.2014  06:00

Autor/s: Vicent Partal

Entrevista amb Arturo Sarukhán, ex-ambaixador de Mèxic als Estats Units i descendents de catalans

 

El Washington Diplomat és una revista mensual que es reparteix bàsicament a Washington, i que com el nom indica està molt enfocada a la notable comunitat de funcionaris internacionals que es mouen per la ciutat. No és ben bé un competidor periodístic, però, de l’omnipresent Post. Més aviat és molt seguit per les seues informacions sobre esdeveniments socials, sobre les interioritats de les ambaixades i el govern federal i en general sobre les persones que s’hi mouen.

En aquesta línia el novembre de 2007 el Diplomat entrevistava Verónica Valencia, muller de
l’ambaixador de Mèxic als Estats Units, Arturo Sarukhán. I cap al final de l’entrevista apareixia un detall que em va cridar poderosament l’atenció. Valencia explicava que la que aleshores era la seua única filla, Laia, parlava diverses llengües, entre les quals el català. I això perquè el seu pare, o siga l’ambaixador de Mèxic als Estats Units, ho feia.

L’ambaixada de Mèxic als Estats Units és a dues cantonades exactes de la Casa Blanca, en plena avinguda Pennsylvania. Dues antigues casetes washingtonianes han quedat envoltades completament per un modern edifici on flota la bandera tricolor. El lloc no és anecdòtic. De les moltes missions diplomàtiques que hi ha a la capital dels Estats Units la mexicana és una de les més importants i respectades. Per raons òbvies. Mèxic no només és un veí i soci primordial dels Estats Units. També és la pàtria d’orígen de milions de ciutadans dels Estats Units. No és estrany, doncs, que el seu ambaixador tinga la porta d’accés a la Casa Blanca permanent oberta.

Quan es va fer l’entrevista amb la seua dona Sarukhán només portava un any com a ambaixador, càrrec que ocuparia fins fa dos any. Abans havia estat cònsul a Nova York entre altres tasques i el seu nom havia sonat molt com a possible ministre d’afers estrangers de Mèxic. El cognom Sarukhán és armeni, el seu pare havia estat rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El segon cognom de l’ambaixador, però, és Casamitjana. El seu avi, militant d’Esquerra Republicana, va arribar a Mèxic en el vaixell Ipanema, exiliat després de la guerra. El seu net segueix parlant en català i no oblida en cap moment el seu orígen.

Avui Arturo Sarukhán ja no és ambaixador de Mèxic als Estats Units però ha seguit una carrera meteòrica i molt destacada en la diplomàcia internacional. Va dirigir la divisió diplomàtica del grup Podesta, un dels lobbys més importants dels Estats Units i fa d’assessor de diversos països i organitzacions. La seua és una veu molt escoltada no només per la seua experiència i contactes, sinó també pel seu enfoc particular i innovador sobre com funciona la societat internacional.

Aquesta setmana Arturo Sarukhán ha participat a Barcelona en una sessió sobre diplomàcia digital, organitzada pel Diplocat. Sarukhán va ser el primer ambaixador en ser present a twitter i en va parlar d’això, de com els diplomàtics poden fer ús de les xarxes socials i sobretot de què al final aquestes eines han de ser posades en context: ‘no arreglen una mala política si és dolent’ va dir. Després va accedir a parlar uns minuts amb VilaWeb sobre aquesta experiència i sobre la situació de Catalunya (vídeo).





–‘Avui hi ha una difusió de poder molt gran al món i per això hi ha molts més actors que estan incidint en la societat internacional. Això no canvia fonamentalment la manera en que l’estat nació actua però el sistema westfalià, amb aquella noció que només l’estat nació és qui actua en l’àmbit internacional ja ha canviat’

–Podríem dir que els estats tenen avui menys control?

–‘En algun sentit sí i ho veiem en els mitjans digitals i en les xarxes socials que han permès a la societat incidir en la política d’una manera que no era possible fa vint anys. Però encara no crec que arribem a un punt on poguem que aquests canvis siguin superiors al poder de l’estat nació’
–Com veu en aquest sentit la situació a Europa, amb envits com els que planteja Catalunya o Escòcia?

–‘Europa va ser el paradigma més evolucionat del sistema internacional, allà on quedava clar que una cessió mesurada de la sobirania en favor del bé comú, feia avançar el projecte. Ara crec que comencen a sortir tensions en aquest model, primer per la crisi econòmica, per la tensió entre la integració econòmica i social per una banda i els límits polítics que s’hi han posat. És en aquest context que apareixen fenòmens com els que veiem a Escòcia o Catalunya. On la ciutadana reclama noves formes d’inserció i interacció amb l’experiment europeu’.

–Què penseu de l’esforç de difusió internacional, no només polític, que fa Catalunya?
–‘Jo crec que països que tenen una marca país potent la tenen per la capacitat d’atracció i la gran capacitat d’atracció de Catalunya és la seva cultura, les seves indústries culturals. El Barça, Jordi Savall, Ferran Adrià, l’arquitectura, la gastronomia… Aquest bagatge dóna a Catalunya una possibilitat d’explicar-se i de diàlogar. Perquè el món, potser fora de l’entorn europeu, entèn poc el que passa avui a Catalunya. La cultura és un vehicle important per a aconseguir que la gent entengui el que passa i es faci una opinió sobre aquest procés de canvi tan important’.

 –Com viu vosté, com a descendent de catalans, la situació actual del país?
–‘Tots procés de canvi social és normal. Ara la qüestió és com trobar un espai que permeti debatre, intercanviar opinions i arribar a una decisió pel bé comú’
–I en això la diplomàcia ha de jugar…

Insinuació a la qual Sarukhán, que ha demanat que l’entrevista es centre en els temes que l’han portat en Barcelona no respon. Com a mínim no amb paraules, potser sí amb el seu gest.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4190452/20140511/arturo-sarukhan-catalunya-gran-capacitat-datraccio-internacional.html