Espanya crema les naus i ni se n’adona

Dissabte, 12 d'abril de 2014 05:00 h

La jungla del procés a trenta setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Alfred Bosch, Joan Coscubiela, Josep Antoni Duran i Lleida, Lola García, Juan Carlos Girauta i Jaume Marfany

---

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador..- És evident que, a inicis del segle XXI, no és possible obligar cap comunitat política a dependre d’una altra si no és voluntàriament. El que hem vist aquesta setmana ha estat extraordinàriament rellevant,  tal i com el seu ressò a la premsa internacional ha posat de relleu. Negant la darrera possibilitat d’un referèndum, hem comprovat com els nostres veïns es fonien, amb aparent autosatisfacció, la seva darrera oportunitat de mantenir Catalunya dins Espanya. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Bosch, Alfred(diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan(diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).

El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant què podem dir de l’exlíder de Comissions  Obreres a Catalunya. Amb tot un altre estil, més guerrer, però d’una eficiència espatarrant, castigant el fetge del tàndem bipartidista espanyol. Una molt hàbil defensa del dret a decidir, en nom de tot el grup d’Izquierda Unida (gracias amigos!). Capaç de posar a Rubalcaba dels nervis, fent denúncia d’un patriotisme, l’espanyol, que no dubta a fulminar-se la sobirania pròpia i el respecte a la llei dels que fa bandera quan es tracta de passar-se els sobres o d’actuar al dictat dels mercats. El valor de la seva intervenció és gran: el federalisme només seria hipotèticament viable (que no, prou clar ens ho deixen) a partir de la lliure adhesió de la gent.

Duran i LLeida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’Unió).
Nervis a flor de pell.
Cada dia que passa la seva desesperació augmenta. La fermesa de la majoria de les forces polítiques catalanes en la defensa del dret a decidir i la nova constatació, aquesta setmana, que la tercera via es troba en un carreró sense sortida, ha fet que la bèstia torni a remenar la cua amb força. Han retornat tots els ítems del líder d’Unió contra la independència. El més pervers, el que afirma que no col·laborarà en res que pugui deixar Catalunya fora de la Unió Europea. Lamentable per un doble motiu: perquè menteix sobre els Tractats que suposadament ho avalarien i perquè això seria el resultat d’una represàlia d’Espanya, un fet que només demostra que no podem romandre ni un minut més al costat del nostre maltractador.

García, Lola(subdirectora de La Vanguardia).
Sempre pensant en Espanya.
D’aquesta veterana delegada comtal a Joan López Alegre, una part del dependentisme català s’ha obstinat els darrers dies a contraposar majories. La del Parlament de Catalunya a favor del dret a decidir és tan bèstia, que s’han agafat al fet que els diputats catalans al Congrés espanyol estan dividits entre 25 en contra de la Consulta (PSc i PP) i 22 a favor (la resta). Han decidit ignorar que el nostre Parlament es va declarar sobirà per 85 vots a 41 el 23 de gener de 2013 i que és la representació del poble de Catalunya. Però, posats a fer funambulisme comptable voldria recordar que (si incloem Vidal-Quadras) només dos eurodiputats catalans, dels sis i mig escollits el 2009, no és favorable a la Consulta.

Girauta, Juan Carlos(candidat de Ciudadanos).
Crear monstres.
Dubtós honor el seu, el de ser el primer a repetir en aquest Bestiari. Escoltar les intervencions i discursos d’en Girauta com a candidat del Grup Godó, vull dir, perdó, com a número dos de Ciudadanos a les europees, és molt, però molt il·lustratiu. Deixa negre sobre blanc les tàctiques més evidents de la demagògia política. Gairebé sempre és el mateix: d’entrada, posa en boca dels sobiranistes afirmacions que no defensa ningú a Catalunya, per a tot seguit criticar-les amb una manca de moderació impròpia d’un candidat comtal, vull dir del partit, tan centrat, d’en Rivera. Genial quan diu que no el convencerem! Espectacular per dos motius: perquè reconeix que nosaltres no volem imposar res, sinó seduir, i perquè no li demanem que ens doni la raó, sinó, simplement, que els seus ens deixin votar.

Marfany, Jaume(vicepresident de l’ANC).

Estratègia guanyadora.
L’Assemblea de dissabte passat a Tarragona, eloqüentment (es posen els dodotis!) ignorada pels mitjans de l’establishment, va proposar una estratègia per al moviment popular sobiranista de cara als propers mesos, els més importants de la història contemporània de Catalunya. De genial cal qualificar la idea central que s’escenificarà a través d’una descomunal v humana en la gran manifestació de la tarda de l’Onze de Setembre a Barcelona, entre la Gran Via i la Diagonal. Caldrà organitzar-la novament en trams, per assegurar una distribució intel·ligent i efectiva de l’espai. Però sobretot m’ha agradat la intel·ligentíssima apropiació del senyal de la v amb els dits; ho veig: dos milions de persones aixecant les mans fent el senyal que volem votar; repetint el gest a cada concentració, a cada reivindicació, a les xarxes socials. Fàcil de generalitzar i comprensible arreu del món: vote. Fantàstic.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.

http://directe.cat/344922