'Se n'adona, el PSOE, que això que fa és seguidisme de l'extrema dreta? Acabarà seguint el PP, que segueix UPyD, que seguirà Vox?'
Però alerta, que entre els votants hi ha evidentment els diputats del PSC, el PSPV i el PSIB. Del PSC, ja no n'espere res. Això que han fet a Madrid és seguir la línia que han mantingut els últims mesos a Barcelona i que acabarà convertint-los en un partit minoritari, ben allunyat del socialisme catalanista que un dia, quan encapçalava l'esquerra plural, va poder governar el país i els ajuntaments.
Però si del PSC no sorprèn tot plegat, el vot del PSPV obre un interrogant digne de ser considerat: després de les eleccions valencianes optaran per UPyD? Tothom, més o menys, té coll avall que després de les eleccions hi haurà un govern PSOE-Compromís-EUPV. Però Ximo Puig és diputat a Madrid i, per tant, supose que ahir va votar, contra el que representa Compromis com a mínim i contra el que va votar Esquerra Unida, amb el PP i UPyD. (I dic supose perquè no he pogut comprovar del tot si era present a l'hemicicle.) No vull anar més enllà d'una votació però aquesta és, penosament, massa important. Si s'entenen en això a Madrid per quin motiu no s'haurien d'entendre a València també. Pregunte.
Ho va dir l'altre dia Joan Coscubiela en una de les seues molt documentades i ben argumentades intervencions al congrés espanyol: se n'adona, el PSOE, que això que fa és seguidisme de l'extrema dreta? Acabarà seguint constantment el PP, que al seu torn segueix UPyD, que seguirà Vox? I és aquest el futur immediat que ens espera? És ací on acabarà el Partit Socialista Obrer Espanyol? Caram, caram...
L'opinió dels subscriptors
Josep Usó: Evidentment, si el PSOE i totes les seues "federacions" han votat el mateix que el PP i que UPyD, deu ser perquè tenen els mateixos interessos. Això és tan clar que cau pel seu pes. Així que caldrà tindre ben present la votació d'avui quan ens vulguen vindre a convéncer que ells són els bons i els que ens convenen. Més bé semblen els que ens "venen". Si fan de marca blanca dels altres, ni tan sols els altres, els voldran prop d'ells.
Andreu Camps: Realment, caldrà veure com gestiona Compromís el vot en bloc del PSOE, de cara a la seva creixent espectativa al País Valencià. Més ençà en el calendari, però, allò que ha de mantenir-nos atents a les conseqüències de la votació al Parlament espanyol és quin impacte tindrà sobre la composició del nou Parlament europeu. Perquè, crec, correspondrà al nou Parlament, i la Comissió que se'n derivi -presidència inclosa, gestionar la primavera, i l'estiu, i la tardor catalanes i escocesa.
Un increment de l'euroescepticisme, amb presència creixent de grups nacionalistes com UPyD, Front National i partits similars d'Hongria, Països Baixos, Anglaterra... pot acabar de fer reaccionar els demòcrates europeus, si no volen trobar-se una Unió tocada i enfonsada paradoxalment des dels estats més poblats, aquells qui controlen un major nombre d'escons.
Vet aquí la primera marca que caldrà comprovar: Estaran disposats els grups socialista europeu, els lliberals i l'ALE a fer front als ultres que pretenen assaltar les institucions europees? Determinarà Merkel un "alto" al "tot-s'hi-val" dels seus socis espanyols? Podrà Schultz, qui sóna com a candidat a la presidència, fer desvetllar els seus socis de grup espanyols, i amarrar-los a l'esquerra de progrés i respectuosa que els pertoca ser segons els seus programes?
Si res d'això no és així, caldrà estar molt atents a l'opció esbossada per Xavier Sala i Martín: si ha de ser aquesta, la Unió Europea, tal vegada millor caminar de la mà de Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein...
Maria Rosa Guasch: Impensable fa només un any, ahir tots els diputats del PSOE incloent-hi els del PSC van votar contra el Dret a Decidir dels catalans al congrés dels diputats de Madrid. Fou el partit UPyD qui els va estirar cap a la dreta i s'hi han deixat arrossegar igual com el PP, però aquest ja sabíem que ho faria encantat per capitalitzar vots a la resta de l'Estat espanyol.
El PSOE en canvi diu que és socialista, progressista, i moltes altres coses immaterials però a l'hora de la veritat són iguals... Van contra la nostra llibertat i drets com a catalans. Sabem amb qui podem comptar i amb qui no. Perfecte, seguim endavant!
Octavi Monsonís: El PSC no tė raó de ser. S'ha mostrat incapaç de tenir veu i personalitat pròpies dins del PSOE, especialment en l'assumpte del dret a decidir del seu país que és Catalunya. Quin sentit té, doncs, mantenir la ficció de partit federat amb el socialisme espanyol? Cap. En conseqüència, la seua desaparició en tant que PSC i diluir-se en el PSOE seria el pas coherent i lògic, a banda de clarificador davant la societat catalana.
Això fa més urgent encara l'aparició d'un partit socialista d'obediència exclusivament catalana. Estic convençut que molts catalans d'ideologia socialista, progressistes i d'esquerra, a més d'independentistes, estan ansiosos perquè aparega un partit socialista d'àmbit català amb aquestes característiques.
D'altra banda, la falta de projecte polític del socialisme espanyol (inclòs el valencià) i el seu seguidisme respecte de la dreta (PP, UPyD i tutti quanti) provoca l'estancament i fins i tot la pèrdua de vots en els sondejos electorals (espanyols i valencians) i que es preveja un nou triomf de la dreta a les pròximes eleccions espanyoles. I ja té delicte que amb tot el que li plou al PP, el PSOE siga incapaç de traure'n profit!
Finalment, cal dir que el socialisme valencià fa dues dècades que està desaparegut de l'escena política valenciana, sense projecte de País, d'esquerres i progressista i que, sense ser nacionalista, encapçale la lluita pel valencià. Aquest partit socialista se sosté més com un club que defensa la barraca, de la qual ells es beneficien, que no pels votants que voldrien un canvi real al País Valencià. Aquesta superestructura immobilista farà el que caldrà per mantenir-se dins la menjadora i pactarà amb qui siga per mantenir la seua posició dins del PSPV, també amb UPyD, no en tinc cap dubte. Temps al temps.
Ivan Matavera: El dia 16 de gener de 2014, el PSC va signar la seva mort política a Catalunya. Ahir, el PSC, amb el què suposa votar al costat de personatges foscos i grisos com Rosa Díez, ha votat dient que Catalunya no és res. Exacte, res. Com va dir Jaume Barberà en una conferència a l'Ateneu, si no et deixen ser, no seràs. Per tant, el PSC, amb un cop sec, ha tallat de socarrel, allò que defensava anys enrere. S'ha desvinculat d'una gran part de la societat que sap que és nació, que sap que existeix com a subjecte polític, que se sap i se sent poble. Pobre PSC. Una prova de foc seran les eleccions al Parlament Europeu. Amb el numeret de primàries que van fer, on tan sols el 9% dels afiliats va participar en la votació, tindrem a un polític jove que parla com un polític vell. Veurem com s'estimba el seu projecte polític, lícit això sí, però allunyat de la realitat actual de Catalunya. Les urnes posaran a lloc a tothom.
Pep Vinyals: Com ha dit avui el Sr. Lucena, aquest vot amb UPyD és en la línia que vénen proclamant els darrers mesos. Tot ben entès, doncs. En caiguda lliure. I sembla que tan els faci. Per això tan debat i tan federalisme? Per acabar votant amb l'extrema dreta? I Rubalcaba ha dit que s'hi trobava còmode, és clar. I Navarro i els seus, com xaiets, un cop més han obeit l'amo. I què faran aquí? Votaran amb Ciutadans per por a perdre el públic potencial de l'extraradi barceloní? O s'hi aliaran directament? No oblidem d'on ha sortit Rosa Diaz i en quin context s'ha generat UPyD.I Ximo Puig seguirà les mateixes passes? I el PSIB? .Tot plegat fa fàstic. Però per ells faran. Les conseqüències les tastaran aviat. I què esperen Elena, Ros i els seus per deixar el partit? Malauradament això del PSC sembla una mort anunciada; O l'accés directe a la marginalitat política, que ve a ser el mateix
Ramon Perera: En el teu editorial centres l'anàlisi en el comportament dels partits socialistes i les possibles implicacions. Jo veig, sobretot, que als (partits) espanyols els ha agafat un atac de pànic i m'hi fixo en el sentit que il·lustra la manera com viuen el procés de materialització de la nostra independència. Deien en to burleta que a la nostra petició li passaria com al pla Ibarretxe i en canvi són ells els que han reaccionat de manera totalment diferent. A Ibarretxe el van deixar explicar-se i després van votar que no. Ara han corregut a votar una moció farcida d'amenaces ja abans d'esdevenir-se el tràmit parlamentari.Per contra, al nostre costat tothom va fent la seva feina en paral·lel al tràmit de la independència: Artur Mas diu que la hisenda pròpia és una aposta per una Catalunya millor, David Fernàndez diu que hi ha comptes que saldar amb les elits catalanes, Dolors Camats ha dit que inclourien (a la seva manera) el dret a decidir en el seu programa per a les eleccions europees, etc. etc.I al damunt encara hi posem humor, com aquesta paròdia que corre per la xarxa i que compara els catalans amb la tribu de l'Astèrix i l'Obèlix.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada