Dijous
02.01.2014
06:00
Catalunya i Escòcia tenen referèndums d'independència convocats · També hi haurà eleccions a Bèlgica, on creix el secessionisme flamenc
Així doncs, durant aquest 2014 la Unió Europea haurà de donar respostes més concretes i més polítiques que fins ara a la voluntat democràtica de milions de ciutadans.
Fins ara, llevat d'algunes opinions hostils i favorables a les causes de les nacions sense estat, els comissaris europeus no s'han pronunciat sobre el futur dels països que s'independitzin d'un estat membre. Els tractats europeus no en parlen, de la pertinença o no a la UE dels nous estats. La secessió és una possibilitat no prevista en les lleis i tots els precedents porten a pensar que caldrà cercar una solució política a les noves realitats.
Per tant, la Unió Europea tindrà l'obligació de trobar solucions als
desafiaments de Catalunya, Escòcia i Flandes. Si bé la situació perifèrica d'Escòcia i de Catalunya permet de pensar que puguin restar fora de la UE, el cas de Flandes és diferent: tant la centralitat geogràfica com la presència de seus de les principals institucions de la Unió en territori flamenc n'impossibiliten l'exclusió si també avança cap a la independència.
El principal partit de l'independentisme flamenc, l'N-VA, guanyador de les darreres eleccions belgues --en coalició amb la CDV--, és com més va més vigorós en les enquestes i ja ha presentat un pla per a desmantellar l'estat belga i crear una confederació entre Flandes i Valònia. La proposta ha mogut un intens debat al país, especialment entre els francòfons, que la veuen com una passa cap a la independència. Les eleccions del maig seran decisives per a determinar quin suport social té aquesta proposta.
El resultat de les eleccions belgues i el panorama que dibuixin seran el primer desafiament polític de les noves realitats nacionals a la Unió Europea. A continuació, Escòcia tornarà a posar a prova la radicalitat democràtica del projecte europeu. En el procés escocès, l'acord amb el govern britànic ha de facilitar la negociació del futur estat escocès amb les institucions europees i amb la resta d'estats. Aquests dos primers capítols han de servir per a trobar un terreny més definit i amb unes regles del joc establertes per al tercer en el temps: Catalunya.
Sigui quin sigui el resultat d'aquests desafiaments polítics, sembla evident que Europa haurà d'abandonar les respostes buides, els refugis en els tractats i en la indefinició permanent. La UE haurà de trobar respostes i solucions per a Catalunya, Escòcia i Flandes.
Notícies relacionades
- La causa catalana a la UE: amb què ens encarem? (23.10.2013)
- Desmuntant l'estratègia d'intoxicació sobre el futur de Catalunya a la UE (17.09.2013)
- Un expert en dret comunitari nega que la independència impliqui l'expulsió de la UE (22.10.2013)
- 'Els catalans sou ciutadans de la UE; aquest dret no us el pot prendre ningú' (28.10.2013)
- El govern escocès pressiona Londres perquè encarregui un informe a la UE sobre la independència (27.08.2013)
- Marc Guerrero: 'La UE veu que Espanya torna a models totalitaris' (03.12.2013)
Articles relacionats
Editorial de Vicent Partal: El marc legal, el passen per alt quan volen
Alfons López Tena: Catalunya independent i la Unió Europea
Alfons López Tena: Catalunya independent i la Unió Europea
http://www.vilaweb.cat/noticia/4164861/20140102/europa-cerca-resposta-desafiaments-catala-escoces-flamenc-2014.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada