Cospedal va demanar ajuda a Villarejo per salvar el seu marit del cas Pujol

 

 

CAS PUJOL

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 18 de Juny 2021. 07:40
Actualitzat: Divendres, 18 de Juny 2021. 10:15
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

L'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal va demanar ajuda a l'excomissari José Manuel Villarejo per evitar que el seu marit quedés esquitxat pel cas de la família Pujol. Segons publica aquest divendres La Vanguardia, Cospedal va reclamar auxili a l'excomissari per ajudar el seu marit, Ignacio López del Hierro, el qual podia sortir esquitxat del cas Pujol per una societat. 

 

Aquesta informació s'ha pogut conèixer gràcies a les agendes que s'han confiscat a Villarejo, que contenen anotacions com aquesta del 23 de juliol del 2014: "Cospe. SMS sobre allò de JP". El citat mitjà recorda que en aquells moments l'Audiència Nacional ja havia obert la investigació al fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, i aquí és quan podia sortir el nom de la societat Ibadesa, de la qual López del Hierro n'havia estat soci. 

 

Durant els següents dies, Jordi Pujol Soley va confessar que la seva família tenia diners amagats a Andorra i el jutge li comunicava que estava imputat i el citava a declarar el 15 de setembre. 

 

Aleshores apareix una altra anotació a l'agenda de Villarejo: "Cospe va trucar molt contenta pels gestos que vaig fer per evitar que sortís allò del seu marit i els Pujol. Queda per veure'ns la setmana vinent".

 

La implicació de López del Hierro

Demanen set anys de presó per a quatre joves que van participar en una concentració davant la Guàrdia Civil de Manresa

 

 

SOCIETAT - POLÍTICA I JUSTÍCIA

 

 

La Generalitat també exerceix de part acusadora i demana penes de dos anys i tres mesos

 

 

 

Per: ACN

18.06.2021  11:41

 

 

La fiscalia demana set anys de presó per a quatre joves del Bages que van participar en una cassolada de protesta davant la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa. Els fets es remunten al 16 d’octubre del 2019, quan una de les columnes de la Marxa per la Llibertat arribava a la capital del Bages. La fiscalia acusa els joves de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i danys i lesions a dotze agents dels Mossos d’Esquadra. A banda de la presó, també els demana multes i indemnitzacions.

 

Segons la fiscalia, els joves van actuar premeditadament i de manera “violenta i agressiva”. En aquest cas,

Aragonès i Puigdemont prometen respecte al rol de cadascú i finten els desacords

 

 

GOVERN

 

 

Marina Fernàndez Torné
Foto: Rubén Moreno
Barcelona. Divendres, 18 de Juny 2021. 15:08
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

En el primer mes com a president, Pere Aragonès ha centrat els esforços en restablir els ponts amb el govern d'Espanya i adobar el terreny per la represa de la via negociada amb l'Estat. Canalitzades ja les relacions amb la Moncloa, amb els indults preparats per sortir del forn, Aragonès ha obert la carpeta de deures pendents de portes endins. Quan va pactar l'acord de govern amb Jordi Sànchez, ERC i Junts van xutar endavant la pilota dels desacords profunds. Amb aquest pòsit s'ha celebrat la primera reunió oficial amb Carles Puigdemont, que l'ha rebut amb tots els honors a la Casa de la República de Waterloo, enfundat en una mascareta del Consell per la República. Tots dos han activat la seva pròpia agenda per al retrobament independentista, sense aprofundir, això sí, en com resoldre les diferències de fons. 

 

La predicció meteorològica preveia un matí plujós aquest divendres a Waterloo, però a l'hora de la trobada entre presidents, ha acabat sortint el sol. Si serà una metàfora aplicable a la relació entre ERC i Junts al llarg de la legislatura, només ho dirà el temps. Un i altre s'han desfet en paraules d'agraïment mutu, durant la compareixença posterior a la reunió, que ha durat gairebé dues hores. "Ha estat una conversa llarga, franca, positiva i personal que ens ha agradat molt a tots dos", ha resumit Puigdemont. "Sóc aquí per una qüestió de reconeixement institucional", ha complementat Aragonès, que ha desitjat que "aquesta reunió no s'hagi de fer mai més a l'exili". Que no pugui fer-se a Barcelona, ha dit, "és una mostra que Catalunya pateix una situació de repressió que estem obstinats a superar". 

 

Un pas obligat per la pressió internacional