TONI PADILLA Barcelona
 |
| Filipe Luís i Leo Messi lluitant per la pilota. / DAVID RAMOS / GETTY |
El campió d’Europa pot caure un cop, però no dos de
seguits. En un segon temps de germanor total entre els jugadors i la
graderia, el Barça va assegurar-se arribar per davant al partit de
tornada dels quarts de final de la Champions, després de fer caure el
mur de l’Atlètic de Madrid colpejant-lo un cop i un altre, tant amb el
cor com amb el cap (2-1). Un triomf vital tant pel resultat com per les
sensacions, ja que al descans el Barça perdia de nou i no es reconeixia a
si mateix quan es mirava al mirall.
El Barça va
jugar amb foc. Va jugar a una ruleta russa i, al descans, corria el risc
de perdre tot el crèdit i caure en una d’aquelles crisis tan
barcelonistes, provocades per dos partits, però que sembla que poden
durar dos segles. Al descans, l’equip perdia, no trobava el camí del gol
i ni tan sols semblava jugar amb un futbolista més, ja que Fernando
Torres, aquell corcó que sempre marca contra el Barça, havia vist dues
grogues després d’haver jugat una gran mitja hora de joc. L’equip
titular, el
